M'agraden molt les pizzes! No en menjo gaire sovint, però. Per qüestions de salut (no són gaire saludables), i perquè les que venen, realment, no són massa bones (sempre hi trobo alguna pega, la massa, poc formatge, poc condiment....).
Per què no fem la nostra propia pizza?? Així ens garantirà un àpat fet al nostre gust, amb els nostres ingredients i sense el perill de trobar-nos un tros de metall dins (com fa poc s'ha trobat) o carn d'un altre animal que no han etiquetat degudament.
Fem la nostra pròpia pizza, que serà millor o igual, però segur que la trobem deliciosa.......
Ingredients:
PER LA MASSA:
- 150 g farina de força
- 150 g farina d'espelta integral
- 200 ml aigua mineral tèbia
- 1/2 culleradeta de sal
- 20 g llevat fresc (el refrigerat)
- 15 g d'oli d'oliva
PEL FARCIT:
- Xampinyons
- Mozzarella de búfala
- Pernil salat
- Orenga
- Formatge tendre (per farcir les vores de la pizza)
- Oli d'oliva
Procediment:
1. Per fer la massa, posarem en un bol les farines, la sal i l'oli d'oliva. Seguidament hi incorporem el llevat esmicolat i l'aigua mineral tèbia. Remenem bé fins que la massa se'ns desenganxi de les mans, i seguim estirant fins que es formi una massa elàstica i compacte. Deixarem que reposi fins que creixi el doble, unes 2 hores.
2. Un cop hagi crescut el doble del seu volum, l'estirarem amb l'ajuda d'un corró fins que quedi ben fina (en aquest moment, abans de farcir-la, la disposarem sobre la safata del forn amb paper de forn, i preescalfem aquest a 200ºC).
3. Farcirem les vores de la pizza amb formatge tendre, així es desfarà un cop entri al forn. Escamparem salsa de tomàquet per tota la massa, xampinyons laminats, trossets de mozzarella de búfala, orenga i un bon raig d'oli d'oliva.
4. Deixem coure al forn fins que la massa estigui cuita i daurada pels voltants i la base, i el formatge desfet i gratinat.
5. Un cop traiem la pizza hi afegim tires de pernil salat.
I vet aquí la meva primera recepta de pizza casolana feta de dalt a baix.
La mescla de mozzarella i pernil salat la vaig provar fa un mes a Fuerteventura, i em va agradar tant que vaig decidir fer una recepta d'homenatge!
Perquè la disfruteu el cap de setmana.....
Bon profit!
Hola Roser, estoy de acuerdo contigo, como lo hecho en casa no hay nada, me encanta como te ha quedado, con el jamón queda deliciosa.
ResponderEliminarBesos
Cocinando con Montse
Deliciosa e com um aspecto maravilhoso!
ResponderEliminarbjs
Roser guapa,quina pinta més bona que te la pizza casolana,mare de deu,jo en vui¡¡¡
ResponderEliminarMil petonets i bon cap de setmana preciosa.
I tant!! No hi ha ni punt de comparació de la pizza casolana amb la de compra...nosaltres en mengem els divendres, quan puc fer-la! jejejej
ResponderEliminardonde esta una pizza casera que se quiten las q nos dan x ahi. yo desde que se hacer la masa ya no las compro.
ResponderEliminarsaludos
La mescla de farines me pareix molt encertada per variar la massa de la pizza. Ta quedat molt bé.
ResponderEliminarBesets
A mi també m'encanten les pizzes casolanes.
ResponderEliminarAquesta combinació ummmmmmmmm, boníssima.
jejeje, doncs si se'ns cau la bava a tota la família amb la Irati.
Petonets.
La pizza me parece bien buena con esos ingredientes y la masa me la guardo ahora mismo, que así con espelta muchisimo más sana y natural, genial Roser
ResponderEliminarBesotes guapa
Tienes razon Roser como la pizza casera no hay otra ,aparte de que esta mucho mas rica ,sabemos lo que comemos
ResponderEliminarEsta tuya esta estupenda
besinos
Pizzita casera de las buenas buenas, qué delicia de relleno, mmm...
ResponderEliminarQue bona Roser! a casa també fem tot sovint pizza xo fent nosaltres la massa i no hi ha color! En fem una de molt similar a la teva, amb farina d"espelta que ens agrada molt!
ResponderEliminarptns!!
Precisament avui al vespre tinc les meves nebodes en plan divendres nit de peli + pizza, així que segur que cau una pizza casolana com aquesta! ;)
ResponderEliminarSembla molt bona, Roser! La massa es veu molt cruixent. A mi em passa com a tu, que m'agrada molt la pizza però no en menjo gaire perquè són poc saludables... però feta a casa... "ojo", això és una altra història! A més, com dius, t'hi pots posar la quantitat que TU vols, no la que T'HI posen. M'agrada començar així el cap de setmana!! Petons!
ResponderEliminarM'encanta la pizza!!! Però quasi sempre la faig amb bacon, tonyina, ceba... Em sembla autèntica aquesta, té una pinta bonsíssima! La provaré!
ResponderEliminarPetons!
Desde luego que nada como una caserita. Lo que no heusado nunca es la harina de espelta
ResponderEliminarBesitos
Una proposta perfecta, sí senyora, visca la pizza casolana!
ResponderEliminarNo hi ha com una bona pizza casolana, ta quedat fantàstica
ResponderEliminarPetons
Un cop has probat la massa de pizza casonala ja no tornes més a comprar-ne del super:
ResponderEliminarT'ha quedat perfecta aquesta pizza.
Petons
quan les proves de casa ja no t´agrà comprarles, boníssima Roser, bsts
ResponderEliminarFa temps que tinc ganes de fer la massa, m'agrada molt com t'ha quedat!
ResponderEliminarUna abraçada
Maravillosa pizza Roser, tan buena como comerse un bocadillo. Yo también la hago de espelta, muy rica y ¿sabes lo que más me gusta al ver la foto? El borde, se crujiente, me encanta. Besos
ResponderEliminar