Enrotllat de salsitxes

Ja hi som! Al pont desitjat, els 4 dies de pau, descans i tranquil·litat! Ja tinc la feina feta, així que només em queda fer les maletes i marxar, marxar 3 dies a un poble perdut de la Noguera, de quatre cases, on no podré fer res més que no fer res, bé si, faré senderisme, visitaré llocs important, menjaré bé.... en fi, espero que siguin uns dies de respirar naturalesa i desintoxicar-me de la societat!

Si alguna recepta o producte em crida l'atenció, no en dubteu que us ho faré saber!

De moment, però, us deixo una recepta totalment improvisada que em va salvar un sopar, ja que tenia escassos ingredients a la nevera, i va sortir el què la meva imaginació li va semblar!!

Ingredients:

-3 salsitxes

-3 trossos de formatge per fondre

-3 llesques de pa sense crosta

-1 pebrot vermell escalivat en conserva

-arròs 2 delícies

-sal i oli

Preparació:

1. Aplanar les llesques de pa amb un rodet, fins que quedin ben fines. Posar-hi un tros de formatge i la salsitxa a sobre. Cargolar. Fer el mateix amb els altres 2 i introduïu-los al forn preescalfat a 200ºC, i deixeu-ho coure fins que el pa hagi agafar aquest color daurat.

2. A la paella, courem l'arròs 3 delícies i, quan estigui llest, el posarem dins el pebrot verd escalivat, com si es tractés d'un pebrot farcit.

3. Acompanyarem els 3 rotllets de salsitxes amb el pebrot farcit.

Un sopar complet, ràpid i deliciós, apte per petits, grans i moooolt grans!!!

Heu vist quina coca??? No he pogut evitar d'ensenyar-vos-la!! La va comprar la meva família política, fa unes setmanes, quan van anar a Coll de Nargó a passar un cap de setmana!! És una coca de sucre d'aquelles del forn de tota la vida. Deliciosa! Tot i que al dia següent és molt millor sucada a la llet, perquè com sabeu, tot el que no porta conservants, additius... té una vida més curta, però s'agraeix en una societat on mengem més additius que menjar!!

Que aprofiti i bon cap de setmana llaaaarg!!

Milfulls de poma, foie i formatge

L'aperitiu que avui us presento és genial pel nadal.... perquè té el toc d'escalfor, aquell que agrada tant a l'hivern. Jo, almenys, sempre associo els plats calents i forts a l'hivern, i les amanides fresquetes a l'estiu, no ho puc evitar. Segueixo els consells de la meva temperatura corporal!

Aquest plat va perfectament per un dinar/sopar amb tota la família, o amics, en un dia especial, ja que al haver-hi foie (de l'autèntic fetge d'ànec) fa encarir una mica el plat, per això proposo la recepta per una celebració per "todo lo alto".

És molt facileta de fer i bona boníssima, fins i tot a qui no li entusiasmi el foie li aconsello que el tasti perquè pràcticament no el notarà, només es percep el gust just...és un autèntic plaer al paladar!

Ingredients:

- Pasta de full

- Poma

- Fetge d'ànec (foie mi cuit)

- Formatge de cabra

-sucre

-almívar 

Com podeu apreciar als ingredients, l'únic ingredient car és el fetge, i si el compreu ara enlloc de ple bullici de nadal, us sortirà bastant més econòmic.

Preparació:

1. Primer encendrem el forn a 200ºC i tallarem la pasta de full en rectangles individuals. Els courem al forn fins que pugin i es daurin.

2. Un cop cuits, els traurem la capa de sobre, amb molt de compte, i amb l'ajuda d'un ganivet, per tal de deixar un espai per farcir el rectangle.

3. En un cassó farem l'almivar on posarem 50 ml d'aigua amb 50 g de sucre blanc, i ho deixarem al foc fins que bulli. Hi introduirem la poma tallada ben fina, i la deixarem coure uns 3-4 minuts. 

4. Ho escorrarem  perquè no hi hagi gens de líquid, fins i tot podem presionar-les amb paper de cuina, i les disposarem a la base del rectangle de full.

5. Pel foie mi cuit, tallarem trossets, ni molt petits ni molt grans, i amb una paella molt molt calenta, sense gens d'oli, daurarem els talls de foie durant 10 segons, i seguidament, els col·locarem sobre la capa de pomes.

El greix que deixa anar el foie a la paella NO el tireu, el reseveu per un estofat de carn, per un sofregit o pel mateix gall d'indi de nadal. Fabulós!

6. Per acabar, hi posarem una capa de formatge de cabra ben fina i la caramelitzarem amb sucre, amb l'ajuda d'un cremador (soplete).

Aquest plat el recomano fer-lo un parell d'hores màxim abans d'arribar els convidats. Es poden tenir tots els ingredients preparats amb antel·lació, però el muntatge millor que sigui a l'últim moment, ja que la massa es pot estovar.

TRUQUILLO: si compreu formatge de cabra a rodanxes, i voleu que us quedi com el de la foto, feu servir aquest truc: Agafeu  un tros de paper film i poseu a sobre una rodanxa del formatge. A sobre, poseu-hi un altre tros de paper film i , amb el vostre puny aplasteu-lo fins que quedi ben pla. Treieu la primera capa de paper film, fàcilment, i amb un ganivet talleu porcions de formatge de la mida que millor us convingui. Així no us quedarà un tros gruixut i/o esmicolat de formatge, i el plat quedarà més homogeni i net!

Espero que us agradi!!!

"Leche frita" d'arròs

Hola blocaires!!! Ja torno a ser aquí....després d'una setmana molt dura, que creia que no s'acabaria mai. La veritat és que no esperava tenir tanta feina però que hi farem...el que s'ha de fer s'ha de fer i el primer és el principal.

Així que a partir d'avui m'hauré de posar al dia de les vostres receptes, que en són unes quantes!! Vosaltres també em doneu molta feina, tot i que aquesta és més fàcil i agradable, és la feina més dolça de totes mirar les vostres creacions gastronòmiques. No us heu plantejat mai que som uns privilegiats de saber cuinar?? Em trobo amb tanta gent que no sap fer ni un ou ferrat que em venen ganes d'endur-me'l una temporada i ensenyar-li quatre receptes per fer-li la vida més alegre.

En fi, anem al gra! La proposta d'avui és pel repte del bloc Memòries d'una cuinera, on el plat que van suggerir fer és l'arròs amb llet. Com sabeu, ja tinc una recepta d'arròs amb llet (light) al bloc, per tant, havia d'inventar-me una manera per innovar aquest plat tant deliciós que no sé qui se'l va inventar, però va ser un geni!! 

Així que aquí us proposo la meva recepta d'arròs amb llet en versió "leche frita". Unes mossegades de plaer!! Espero que ho proveu!!!

Ingredients:

- 600 ml de llet (o meitat llet i meitat nata)

- 35 g d'arròs

-50 g de sucre

- una baina de vainilla

- 30 g de midó

Per arrebossar:

-farina, ou i oli

Per decorar:

-sucre i canyella

 

Procediment:

1. Primer courem 500 ml de llet amb la vainilla, el sucre i l'arròs durant uns 20 minuts, fins que l'arròs estigui cuit i tou.

2. A part, barrejarem a un got els 100 ml de llet restants amb el midó, fins que aquest es dissolgui.

3. Un cop l'arròs està cuit, barrejar-hi el midó dissolt i coure-ho un parell de minuts, barrejant constantment amb una cullera de fusta, a foc baix. 

4. Posem l'arròs amb llet a un plat i el deixem refredar unes hores a temperatura ambient.

5. Finalment, tallem la massa a quadrats, rodones...com vulguem (pràcticament es tracta d'una massa de croquetes més tova), i l'arrebossem amb farina i ou batut.

6. Posem oli a escalfar en una paella i courem els trossos d'arròs amb llet, volta i volta, i deixarem escórrer amb paper absorbent perquè eliminin l'excés d'oli.

7. Per acabar, els disposem a un plat de presentació i els espolsem amb sucre blanc i canyella.

Un postre fantàstic pels golosos de la casa, i pels no tant golosos!!!

Nyoquis de moniato amb salsa de formatge

Doncs aquí us presento la meva aportació al repte mensual de la "recepta del 15", on el moniato era l'ingredient principal.

És durant aquesta època que la gent s'atipa a menjar moniatos i castanyes (tot i que aquest any, les castanyeres van amb biquini), en canvi jo, em decanto més pels panellets...a veure si trec temps de sota les pedres per fer-ne, de moment ja he tingut l'excusa perfecte per preparar un plat deliciós amb moniatos, que no és poc. A veure quin serà el pròxim!

Sincerament em feia una mica de por aquest plat, perquè no sabia si lligaria gaire bé el formatge amb el gust dolç del moniato, però sí que lliga, el contrast de sabors és sorprenent i gustós al paladar.

Ingredients (per 3 persones):

- 500 g de moniato cuit al forn

- 120 g farina de fajol

PER LA SALSA DE FORMATGE:

- 600 ml de llet semi desnatada

- 75 g de formatge de cabra

- 125 g de philadelphia 

- Porradell per decorar

Preparació:

1. Barregem amb una forquilla els moniatos cuits i pelats amb la farina, fins que quedi ben integrada i  homogènia.

2. Mentrestant, posarem una olla amb molta aigua a bullir.

3. Per fer la salsa, batem en un cassó directament la llet i els formatges, i deixem escalfar  fins que bulli. Remenem perquè la salsa sigui homogènia. Reservem.

4. Quan l'aigua de l'olla bulli, hi tirem boletes en forma de nyoquis, que haurem fet amb la pasta de moniato i maizena, i quan aquests surin a la superfície de l'aigua significa que ja estan cuit. Els escorrem i emplatem.

5. Per emplatar, posem els nyoquis al centre del plat i la salsa de formatge al voltant, decorem amb unes fulles de porradell.

Deixeu una salsera amb la resta de la salsa sobrant perquè us asseguro que en demanaran més, és deliciosa!!

Feia temps que no preparava nyoquis, normalment eren de patata, i m'ha agradat innovar amb aquesta recepta. 

També ho podeu presentar dins un got d'aperitiu, amb un parell de nyoquis dins i la salseta com a sopa...que bo!!

Això dels concursos de reptes és un gran descobriment!! Seguiu així que em feu millorar com a cuinera i com a persona (sobretot em feu treballar la imaginació). Gràcies i que aprofiti!!!

Per cert, com que ja fa un temps que ens coneixem (i encara sóc molt jove per tenir fills), us vull presentar la meva "filla" que avui fa 12 anyets!!! Fa molt temps que està amb mi i, com podeu apreciar a la foto, no viu malament, oi? Felicitats Lluna!!! 

Pastís de crema de turró, yema i figues

¿Quién da más?

Aquest pastís és totalment improvitzat i inventat (ja sabeu que m'agrada això de fer experiments). I està realment deliciós. El tema va ser el següent:

Divendres passat va ser el meu sant, i tot i que jo no celebro els sants (per això no vaig dir res), els meus pares i la meva àvia sempre troben alguna cosa per regalar-me i celebrar. Coses de família. El fet és que el dia següent, era (i sempre és) l'aniversari del meu pare i de la meva àvia, i per agrair la seva generositat vaig improvitzar un pastís, a partir d'un bescuit comercialitzat (amb bons ingredients, per descomptat) i una barra de turró de xixona que sempre tinc al rebost (per si de cas).
El faig fer la mateixa nit, i el dia següent només vaig haver de decorar-lo!

Voleu veure'l?? Apunteu-lo que val la pena. No us espanteu pels ingredients, que la majoria els teniu per casa i són màxim 30 minuts de preparació, us ho prometo!!

Ingredients:

- Bescuit o pa de passic (comercialitzat)

PER LA CREMA DE TURRÓ:

- 250 g de mascarpone

-200 g de turró de xixona

PEL L'ALMÍVAR:

- 100 ml d'aigua mineral

- 100 ml de sucre blanc

- Moscatell o mistel·la (opcional)

PER LA YEMA:

- 3 ous (200g)

- 200 g de sucre blanc

- 10 g de maizena

- 75 ml d'aigua mineral

PER DECORAR:

- Figues madures

-Atmetlles garrapinyades

- Sucre blanc (per caramelitzar amb el cremador)

Preparació:

1. Primer de tot heu de tallar el bescuit o el pa de pessic per tenir 3 capes.

2. Seguidament preparem l'almívar posant els ingredients en un cassó, i deixarem que bulli durant 5 minuts. Apartem, i amb una cullera emborratxem les 3 capes del bescuit amb l'almívar. Reservem.

3. Per fer la crema de turró, esmicolarem el turró amb la batedora (amb la funció de triturar), i ho barrrejarem amb el mascarpone, de manera que quedi ben homogeni. Afegim la meitat de la crema a una de les capes del bescuit, i la resta a l'altra capa. Finalment hi posarem la capa superior i farem una mica de pressió per tal que quedi tot ben enganxat. Reservem.

4. Per la yema, batrem els ous amb l'aigua i ho colarem. Barregem el sucre amb la maizena i, finalment, integrarem els 4 ingredients en un cassó que posarem al foc fins que bulli i espessi. Deixarem refredar.

5. Un cop fred, posarem la yema per tota la superfície del pastís (per sobre i pels voltants). I per acabar, procedirem a decorar-lo.

6. Pelarem figues i les tallarem en rodanxes. Les enganxarem pels voltants del pastís, aixafant-les una mica, perquè quedin ben enganxades amb la yema. A part, triturarem atmetlles garrapinyades i ho col·locarem per la superfície, al voltant de les figues.

7. Al moment de servir només caldrà posar-hi sucre blanc i cremar-ho amb el cremador.

Veieu el tall???  Bonísssiiiimm!!!!

VARIACIÓ: Si no és temporada de figues es pot utilitzar mermelada de qualsevol fruita vermella, perquè li doni color al pastís, inclús podeu jugar amb les 4 cares del pastís i posar una mermelada diferent a cada una d'elles! Us imagineu?? Se m'acaba d'acudir i m'agrada la idea, ho provaré!

Espero que el proveu, que sembla molt laboriós, però us asseguro que no ho és (sobretot perquè el bescuit ja està fet). Que aprofiti!!!!

Mini-tartaletes de salmó, nous i mascarpone

Avui us presento un altre aperitiu d'aquells que tant m'agraden, dels que podem tenir el farciment preparat el dia anterior, i just al moment de servir, només caldrà muntar el plat.

Des de que vaig descobrir la mescla de salmó i mascarpone que el faig sovint. Aquesta és una nova versió d'un altre aperitiu de salmó i mascarpone que tinc penjat al blog, tot i que aquest és més innovador i més sorprenent, ja que els ingredients queden amagats dins el farciment. Voleu saber-ne més?

Ingredients:

- Tartaletes petites de massa brisa (comercialitzades)

- 250 g de mascarpone

- 30 g de salmó fumat

- 50 g de salmó fresc (i cuit al vapor)

- nous trinxades i senceres

- Anet

Preparació:

1. En un bol barregem el mascarpone amb el salmó fumat tallat ben petit, el salmó fresc i cuit al vapor desmigat, les nous trinxades amb les mans (perquè es notin al menjar) i una mica d'anet (eneldo) sec.

2. Quan la mescla estigui ben homogènia, o ho mantenim ben tapat a la nevera fins al moment de servir, o  posem cullerades del farcit dins la tartaleta de massa brisa, i decorem amb una o mitja nou i una mica de julivert o anet picat.....

Una mossegada exquisida! La recomano!

Són unes tartaletes que passen sense gana i només tenen 4 ingredients.... volaran!!!!

Empanada ràpida de tonyina

Un dels meus plats habituals, quan vaig començar a cuinar, va ser l'empanada. La vaig treure del Karlos Arguiñano, com quasi totes les meves primeres experiències gastronòmiques, i la feia cada "dos per tres", perquè sabeu, abans de coure-la al forn la podeu congelar, i així teniu empanada per qualsevol moment (si teniu invitats sorpresa, no sabeu que fer per menjar...).

Ara feia molt de temps que no l'elaborava, perquè actualment, el meu ventall gastronòmic ha augmentat considerablement! Però quan la faig, em segueix agradant com el primer dia.

L'empanada està farcida de tonyina en conserva i verdures de samfaina. He descobert, però, una altra manera de fer-la tan ràpida que, mentre s'escalfa el forn, ja teniu el farciment preparat. Apunteu!

Ingredients:

- 2 masses de pasta de full (hojaldre)

- 2 pots de samfaina en conserva

- Salsa de tomàquet casolana

- 3 o 4 llaunes de tonyina al natural

- 1 ou batut

Preparació.

1. Encenem el forn a 250ºC. I colem els dos pots de samfaina en conserva, perquè considero que hi ha massa suc, i el que ens interessa són les verdures.

2. Estirar una de les masses d'hojaldre i, per sobre, posar-hi les verdures de la samfaina escorregudes amb unes cullerades de salsa de tomàquet casolana (al gust), ja que hem de compensar el tomàquet que hem colat, però que era massa líquid pel que ens interessava.

3. Escórrer les llaunes de tonyina i escampar-ho per sobre les verduretes.

4. Tancar l'empanada amb l'altra massa d'hojaldre, tancant bé les vores, vigilant que no pugui sortir res de farciment. Pintem amb ou la cara superior i ho coem al forn uns 15- 25 minuts, fins que està ben daurada i té una pinta fabulosa!

Tot i que existeix la massa per empanada, la d'hojaldre m'agrada més perquè el gust mantegós que li dóna el considero clau per aquesta recepta.

Que aprofiti!!

Tabulé

Aquesta és una de les mil versions que tinc de la recepta àrab "tabulé", que per cert, sabeu que significa aquesta paraula?? "Condimentada", perquè, originàriament, és un plat amb moltes espècies, como tota la seva cuina!

Realment, el tabulé està fet a base de tomàquet trossejat i julivert, principalment, i com a segon terme s'hi posa el bulgur, que és un cereal molt petit, semblant al cuscús, però no tenen res a veure. Finalment es condimenta amb moltes espècies i es serveix sobre fulles d'enciam, com si fos un plat, o sol.

Segons ells, ets un bon amfitrió si presentes aquest plat davant els invitats. En el nostre cas, és com si oferíssim als nostres invitats un bon plat de pernil ibèric, o unes torradetes amb foie. Queden com uns reis d'una manera molt més econòmica, vaja! 

Ingredients (de la meva versió):

- Cuscús precuinat

- Cigrons en conserva

- Tomàquet madur

- Pebrot verd i vermell

- 1/2 ceba tendra

- Ou dur

- Sal, pebre, comí, canyella, menta, julivert

- Oli d'oliva

Preparació:

1. Primer, en un bol, escalfem la mateixa quantitat d'aigua (en volum) que de cuscús, fins que bulli. Afegim el cuscús i deixem el bol tapat amb un plàstic, un plat....uns 5 minuts, perquè absorbeixi l'aigua i s'acabi de coure.

2. Mentrestant, tallem les verdures ben petitetes, i l'ou dur. Ho barregem tot.

3. Un cop el cuscús s'hagi cuit, ho mesclem amb la resta de verdures i l'ou i ho condimentem amb sal, pebre, comí, canyella, menta, julivert (picadet) i un bon raig d'oli d'oliva.

Ho remenem bé i ja està llesta aquesta amanida tant gustosa!!!

És un plat perfecte per l'estiu, la tardor, l'hivern i la primavera. A l'hivern a mi m'agrada que s'assembli a una sopeta, per tant, un cop tinc l'amanida feta, hi evoco una mica de caldo calentó i és una delícia!! T'atipa, et sacia i et dóna energia! També hi podeu posar pollastre, o gambes, això va a gustos!

La font de la documentació sobre el Tabulé l'he extret del programa del canal cocina (como no!!) "Cocina árabe" que va començar dilluns, i la cuinera ho explica tot molt bé! Ja aniré fent receptes, que la del shawarma em va agradar molt també!!

Que vagi molt de gust!!!

Crackers integrals de pipes i olives

Avui m'he llevat amb energia i he decidit fer crackers.

Els heu tastat mai? Són una mena de pa (sense motlle), que t'omple d'energia i nutrients (si estan fets amb ingredients saludables), ideals per endur-te a qualsevol lloc i menjar-te'l a qualsevol moment.

A mi m'agraden molt, sobretot ara, que torno a la vida del estudiant, i necessito estar ben alimentada per rendir al màxim i treure notes excel·lents!

Si mai els heu tastat, o voleu gaudir d'un "temtempié" saludable i ple de gust, que us donarà energia i alegria..... proveu de fer aquests, són de varietat salada (també en podeu trobar de dolços, però jo sóc de salat). Animeu-vos!

Ingredients:

- 75 g de farina integral de sègol

- 10g de flocs de civada

- 20 g de Salvat de civada

- 10 g de germen de blat

- 5 g de sèsam negre

- 10 g de pipes de girasol

- 10 g de pinyons

- 20 g d’olives verdes

- polsim de romaní i farigola

- 50 ml d’aigua mineral

- Oli d’oliva extra verge

Procediment:

1. Agafem un bol i hi unim TOTS els ingredients (excepte l’oli i l’aigua). Mesclem bé.

2. Quan tots els ingredients estan ben integrats, hi afegim l’aigua mineral i amasem uns minuts, fins que la bola que es forma es desenganxa de les parets, i les mans ens queden netes.

3. En una placa de forn, posem paper de forn i fem 5 o 6 boletes amb la massa, que aplanarem sobre la placa del forn, fins deixar-les ben finetes. Hi tirarem un raig d’oli d’oliva a cada una d’elles i les courem al forn preescalfat a 250ºC durant uns 10 minuts. (Sabrem que estan cuits tocant els crackers, han d’estar lleugerament durs i daurats)

4. Ho deixem refredar i ja ho podem degustar. Bonísssimss!!!

 I només 100 calories per cada cracker!!! Qui demana més??!!

Que aprofiti!!

• 
  

Pizza al pesto y mozzarella

Avui som dissabte!!! Dia de sortir a sopar fora, per sortir de festa, o per veure els amics.....i jo aquí, amb un mal de coll que no m'aguanto, esperant que em surti ja el refredat!!

Doncs, com avui no és el meu millor dia de la setmana, vull que sigui, almenys, gastronòmicament, així que, ja que estem a dissabte, homenatgem el dia amb una fantàstica pizza, fàcil i ràpida de fer!! Perquè, si teniu els ingredients, la proveu ara mateix! 

Ingredients:

- 1 massa de pizza fresca

- Salsa pesto

- 1 bola de mozzarella (de búfala millor)

- Salsa de tomàquet

- 1 tomàquet madur

- Orenga

Preparació:

1. Estireu la massa de pizza i cobriu-la amb la salsa pesto (com si es tractés de la salsa de tomàquet).

2. Per sobre ho adornem amb rodanxes de tomàquet pelat, rodanxes de mozzarella, i una mica de salsa de tomàquet escampada (és opcional, no cal posar-n'hi). Finalment, hi escampem orenga.

3. Coem la pizza al forn preescalfada a 200ºC, fins que la massa estigui cuita i el formatge desfet i gratinat (els minuts depenen de cada forn).

I ja estarà llesta per disfrutar-la!!

Boníssima!!

Per cert, dijous vaig anar al taller de cuina de la Mireia Carbó i em va agradar moltíssim!! Va ensenyar 3 plats deliciosos, dels quals dos penso provar properament! A veure si me'n surto!! Ja us avisaré.... Que profiti!!!