Avui toca el segon plat del menú grec! L'extensament coneguda....mousaka!
Ja en vaig publicar una de vegetariana, amb soja texturitzada que va quedar molt bé, aquesta però, és l'autèntica, o almenys, la que més s'hi assembla.
Us he de dir, però, que està cuinada de forma light ja que l'albergínia no està fregida. Mireu, mireu com ho he fet!
Ingredients:
- 1 patata gran
- 2 albergínies
- 300 g carn picada de porc
- 1 ceba
- Un rajolí de whisky
- 500 ml de llet
- 30 g maicena
- Formatge ratllat Hochland
- Oli d'oliva
- Sal i pebre
Preparació:
1. Tallem la patata ben fina, i les albergínies també, a rodanxes. Bullim les patates amb aigua i sal, durant 10 minuts aproximadament, fins que estiguin cuites, i les rodanxes d'albergínia uns 5 minuts. Escorrem bé i les passem a una planxa, amb unes gotes d'oli, per tal que la patata i l'albergínia agafin aquell color daurat tan bo! Reservem.
2. En una paella, posem una mica d'oli i una ceba tallada ben fina. Quan començi a agafar color hi afegim la carn picada salpebrada i un rajolí de whisky (per donar-hi alegria!!). Deixem sofregir el conjunt i quan veiem la carn que ja està feta hi barregem la salsa de tomàquet, deixem coure un parell de minuts i reservem.
3. Per fer la salsa beixamel, dissoldrem en fred la maicena amb la llet. Un cop dissolta ho posem al foc i remenem constantment fins que començi a bullir. En aquest punt hi afegirem la sal i traiem del foc.
4. Disposarem les capes de la mousaka de la manera següent: a la base hi posarem una mica de beixamel, seguit de totes les rodanxes de patata. A sobre, hi posem el sofregit de carn, beixamel, rodanxes d'albergínia, sobregit de carn, beixamel, rodanxes d'albergínia i beixamel. Finalment hi espolsarem formatge ratllat per la superfície i ho gratinarem al forn fins que el formatge s'hagi desfet.
I ja està llesta!
Bon όρεξη
....Bon profit en grec!!
Preparació:
1. Tallem la patata ben fina, i les albergínies també, a rodanxes. Bullim les patates amb aigua i sal, durant 10 minuts aproximadament, fins que estiguin cuites, i les rodanxes d'albergínia uns 5 minuts. Escorrem bé i les passem a una planxa, amb unes gotes d'oli, per tal que la patata i l'albergínia agafin aquell color daurat tan bo! Reservem.
2. En una paella, posem una mica d'oli i una ceba tallada ben fina. Quan començi a agafar color hi afegim la carn picada salpebrada i un rajolí de whisky (per donar-hi alegria!!). Deixem sofregir el conjunt i quan veiem la carn que ja està feta hi barregem la salsa de tomàquet, deixem coure un parell de minuts i reservem.
3. Per fer la salsa beixamel, dissoldrem en fred la maicena amb la llet. Un cop dissolta ho posem al foc i remenem constantment fins que començi a bullir. En aquest punt hi afegirem la sal i traiem del foc.
4. Disposarem les capes de la mousaka de la manera següent: a la base hi posarem una mica de beixamel, seguit de totes les rodanxes de patata. A sobre, hi posem el sofregit de carn, beixamel, rodanxes d'albergínia, sobregit de carn, beixamel, rodanxes d'albergínia i beixamel. Finalment hi espolsarem formatge ratllat per la superfície i ho gratinarem al forn fins que el formatge s'hagi desfet.
I ja està llesta!
Bon όρεξη
....Bon profit en grec!!
ep! Aquesta recepta sí que m'agrada!! millor que la lasanya, al meu gust! I el toc final de paraules, si són gregues i tot! És genial, Roser. Petonets!
ResponderEliminarQue bo Roser!!! Jo l'albergínia la passo per la planxa sense bullir, però m'agrada la idea de passar la patata després de bullir per la planxa. M'encanta la moussaka!
ResponderEliminarT'ha quedat estupenda!
ResponderEliminarNo la he preparat mai amb el toc de whisky, serà qüestió de provar-ho...
Ohhh como gusta la moussaka en mi casa y ya hace un tiempito que no la preparo, voy a tener que ponerle una rápida solución, se me antoja viendo la tuya, Besos
ResponderEliminarTe ha quedado estupenda, a mi también me han entrado ganas de prepararla.
ResponderEliminarUn besito
Com m'agrada aquesta recepta, però no l'he cuinat mai! Serà qüestió de posar-si, ahh i la manera de fer l'albergínia m'ha agradat, així no té que absorbir tant oli. gràcies per l'a idea! petons
ResponderEliminarUn plato delicioso, Roser! Me gusta mucho! Besotes!
ResponderEliminaroriginal y buena tu mousaka griega¡¡
ResponderEliminarpeto
Mousaka, qué bona! jo també la prefereixo abans que la lasanya, i si és amb salsa de tomàquet casolana molt millor!!!
ResponderEliminarUna recepta boníssima, cada casa té la seva manera particular de fer la musaka, oi?
ResponderEliminarA mi tampoc m'agrada gens fer-la amb l'albergínia fregida ;)
Qué delicia guapa, te quedó espectacular!
ResponderEliminarUn besito
Que boooo!!! m'encanta !!
ResponderEliminarPetons
Chus
M'agrada molt, bé, ens agrada! i fa temps que no en faig! com va el negoci??? espero que tinguis molta feina!
ResponderEliminarEs una bona idea coure les albergínies, així no agafen tant d'oli.
ResponderEliminarEs veu una mousaka deliciosa... i ben sana!!!!
Petonets.
Me encanta, te quedó estupenda!!! ¡Viva la cocina mediterránea!!!
ResponderEliminarGenial la idea de cocer las papas y las berenjenas y luego marcarlas,queda muy ligera así
ResponderEliminarBesitos
Em trec el barret davant de la Mousaka...Els grecs se l´haurien d´inventar si no existís.
ResponderEliminarLa vegetariana era bona però aquesta, ummmmmmm, superior
ResponderEliminarM'encanta la Musaka!!!! que bona queda mmmmmmmmmmm. Un 11!!
ResponderEliminarPetons, Sandra.
Molt bona! I la combinació escocesa-grega no pot fallar!
ResponderEliminarMarta
Roser ,este es un plato que me encanta y hace mucho que no hago ,a ti te quedo genial
ResponderEliminarbesinos
Fantàstica!! Mai l'havia vist amb patata!! A l'estiu la fem tot sovint quan les albarguinies estan en tot el seu esplandor!!
ResponderEliminarEl toc del whisky a la carn m'ha fet molta gràcia ;)
Petonets maca, bon cap de setmana. MAR, de EQNME
Super buena bombón, qué plato tan rico, es que no hace falta ni pan, con la patata ya está equilibrado, si es que los griegos saben lo que se hacen. Me encanta como has hecho la bechamel. Un besazo
ResponderEliminarMe gusta mucho la musaka, esta se ve muy rica.
ResponderEliminarUn beso.
A la mousaka nos apuntamos siempre. Pero nosotros tiramos más por la línea vegetariana.
ResponderEliminarFelicidades por el blog.
Saludos desde Waterbridge.
-Andy-