Jo no sóc de
fregits, sincerament crec que la carn arrebossada o el peix fregit no es percep el
gust, ni del peix, ni de la carn, tot i que tot és qüestió de gustos!
A part d’emmascarar
el sabor, fa que l’àpat sigui més pesat i més indigest, almenys aquesta és la
meva percepció sobre la técnica, encara que, he de confesar, a vegades em vé de gust
saltar-me les meves normes, i em faig unes croquetes, com per exemple aquestes.
Mai havia
provat de fer croquetes d’espinacs, i el sabor em va encantar!! Delicioses!
Això sí, amb el seu toc de formatge de cabra, que no hi podia faltar en aquest
plat.
També podeu
fer servir la recepta per farcir canelons o lasanya. Voleu saber més coses?!
Apunteu!
Ingredients:
-1/2 ceba petita
-150 g d’espinacs frescos (baby)
-25 g de pinyons
-20 g de panses
-200 ml de llet
-35 g de farina de sègol (o normal)
-50 g de formatge de cabra semicurat
-sal
-ou
-pa ratllat
-oli oliva
Acompanyament:
-Tomàquet madur, formatge fresc, sal maldon, orenga, oli d’oliva extra
verge
Preparació:
1. Per fer les croquetes, posarem una mica d’oli en un cassó i hi
evocarem la ceba tallada. Un cop canvii de color hi afegirem els espinacs, un
polsim de sal i deixarem coure uns minuts.
2. Seguidament hi evoquem els pinyons i les panses i donem unes voltes
amb l’espàtula. Tot i que els espinacs deixen anar part de la seva aigua, no
cal que esperem que s’evapori, i hi evoquem la farina directament (abaixem el
foc, sinó se’ns enganxarà al cassó), donem unes voltes perquè la farina es
cogui una mica i hi introduïm la llet (ja escalfada). En aquest moment hem de
remenar constantment, per evitar que se’ns enganxi al cassó, durant uns 15-25
minuts, a foc lent, fins que veiem que la farça es desenganxa de les parets del recipient (això significa que la farina ja està cuita i les croquetes ja estàn quasi
llestes). Afegim el formatge, retirem del foc, i remenem fins que el formatge
estigui completament desfet o integrat.
3. Deixem
refredar a la nevera fins al dia següent preferiblement.
4. Quan
vulguem fer les croquetes, agafem part de la massa amb unes culleretes, o amb
les mans ben netes, i les passem per ou batut i pa ratllat.
5. Escalfem
una paella amb una mica d’oli, i quan aquest estigui calent, afegim les
croquetes de tres en tres (per accelerar la cocció i evitar que absorveixi
massa oli).
6. Deixem escórrer
sobre de paper absorvent (per evitar obtenir un producte greixós), i ja ens les
podem menjar, acompanyades d’una amanida feta amb tomàquet madur, formatge
fresc, un polsim de sal maldon, orenga i un bon raig d’oli de bona qualitat.
Un sopar
perfecte!!!
OBSERVACIONS: La massa de
les croquetes és bastant tova, per aquesta raó no les he volgut arrebossar
primer per farina, ja que no les volia marejar massa. Heu de vigilar a l’hora
d’empanar-les, no es trenquen però són delicades.
VARIACIONS: Si no us
atreviu amb les croquetes, poseu 20 g de farina enlloc de 35g, i obtindreu una
pasta per farcir canelons, lasanyes….increïble. El gust d’aquest farciment és
realment bo (un pèl dolçet gràcies a les panses), i va bé en qualsevol plat de
pasta!! Proveu-ho que es fa molt ràpid!!
A mi me pasa lo mismo, no suelo freir casi nada, prefiero el horno, la plancha, la olla..., pero claro, las croquetas es lo que tienen o son fritas o son fritas... y a las tuyas no hay quien se resista, me encanta la mezcla de espinacas con queso, simplemente deliciosas.
ResponderEliminarUn besito
las croquetas asi es un pecado pero estan de buenas¡¡¡¡¡
ResponderEliminarpeto
Que bo!! I amb el toc de formatge té que estar al punt de deliciòs.
ResponderEliminarA mi tampoc no m'agrada menjar habitualment fregits, em senten malament i tot, però les croquetes casolanes no poden faltar algun cop a l'any!
Petons
Ostres, que originals!! M'encanten els espinacs a la catalana, i el formatge de cabra és la meva perdició, així que m'apunto la recepta per copiar-te-la. Fantàstica. Petonets
ResponderEliminarNoia, em semblen ideals per a un sopar, així que amb el teu permís m'emporto la recepta. Segur que estan delicioses!!!!
ResponderEliminarCroquetas de espinacas y queso con pasas y piñones? original chica, muy original y creo que buenisimas. Besitos
ResponderEliminarDoncs jo encara no m'he estrenat amb les croquetes d'espinacs, i em sembla que no tardaré gaire, seguiré la teva recepta!
ResponderEliminarHay Roser ,esas croquetas tienen,que estar buenisimas con esos ingredientes ,de lujo
ResponderEliminarbesinos
Qué croquetas tan especiales...
ResponderEliminarTienen un aspecto maravilloso ;-)
Estoyy de acuerdo contigo. roser, en casa tampoco suelo hacer fritos ni empanados. De hecho es que he acostumbrado tanto a mi hija que no se come nada empanado, todo a la plancha.
ResponderEliminarlas croquetas de espinacas son de las que más me gustan aunque tengo que confesar que nunca las he preparado, para eso tengo una hermana que es una experta y me las regala, jeje
Besitos
Esta molt be aquesta idea de les croquetes d'espinacs.
ResponderEliminarPetonets.
Fa molt de temps que no faig croquetes d'espinacs!!!!!
ResponderEliminarAmb les quantitats sóc un desastre, sempre les faig a ull però, per sort, em surten croquetes!;)
Petons.
Jo tampoc sóc gaire fde fregits, però un dia és un dia ;)
ResponderEliminarI la combinació d'espinacs amb formatge de cabra és un clàssic que m'encanta!
Unas exquisitas croquetas. Me han encantado!!!
ResponderEliminarBesos,
t'he dit mai que sóc fan dels espinacs???? així que no fa falta que et digui que penso d'aquestes croquetes, bueno sí: EN VULL!!!!!! petonets
ResponderEliminarNo soy de frituras pero con las croquetas hago una excepción y si son con esa mezcla de ingredientes tan sabrosa que nos ofreces, sin dudarlo.
ResponderEliminarun besazo
buenisimasss!!! les heu de provar!! ;-)
ResponderEliminarPues con lo que me gustan a mí las espinacas a la catalana, jamás se me habría ocurrido hacer croquetas con ellas, ¡qué idea tan buena!.
ResponderEliminarUn besote, guapa.
Hola Roser!
ResponderEliminarMuchísimas gracias por el comentario que me has dejado en el blog!
Con tu permiso por aquñi me quedo de seguidor par admirar todas las delicias que salgan de tu cocina! como estas estupendas croquetas que quitan el sentío común.
Muchísimas gracias de nuevo y te sigo desde YA!
:)
Mmmm....quines pintes aquestes croquetes! A mi les d'espinacs també m'encanten. No importava que diguessis que apuntassim la recepta, ja ho haguessim fet de totes maneres ;DD
ResponderEliminarPetonets guapa!
Els espinacs amb el formatge de cabra fan molt bona parella, amb croqueta és una bona idea i una manera diferent de fer menjar als mes petits (o mes grans) verdures.
ResponderEliminarBona recomanació la de fer-ho servir per farcit de canalons ;)
Petons
Havia provat uns canelons similars, però sense el formatge de cabra, estic segura que li dona el toc final a la recepta. I ho haurè de provar com a croqueta :)
ResponderEliminarQuina pinta i quina gana!!!
ResponderEliminarGràcies pel comentari que as deixat en el meu blog, em quedo seguint les teves receptes!
Bisitos.
Uau Roser! quines croquetes més bones!! m'ha encantat el toc de formatge. Doncs a mi m'has fet reflexionar i em passa el mateix, però no m'hi havia parat a pensar... I és que les croquetes potser és de les úniques coses que "tolero" arrebossades! i sinó doncs ha de ser un arrebossat molt ben fet, d'aquells que no treuen protagonisme a l'ingredient. petons :)
ResponderEliminar