Mermelada de taronja amarga

El Miquel té un arbre de taronges amargues al taller. El té allà fa molts anys i sempre hem dit de fer mermelades. Per fi ens hi vam posar, i no vegis, tot el cap de setmana de feina. Un dia per pelar i tallar ben finetes les peles de la taronja, i el següent per fer la mermelada en sí.

No tinc fotos de les taronges que va portar però us asseguro que n'hi havien unes quantes. I només de veure-les penses: quina feinada, i més tenint un nadó voltant per casa....

Però va valer la pena, van sortir 7 pots i ens sentim molt orgullosos. Anem per feina!!

Ingredients:

- Taronges amargues

- Sucre blanc
- Aigua mineral
(les quantitats us les dic a la preparació)

Preparació:

1. Pelem totes les taronjes. Agafem la meitat i les tallem en juliana ben fineta. La resta les podem tirar (perquè sinó hi hauria més pell que mermelada). Posem les tires de pell al foc amb el mateix pes amb sucre i ho cobrim amb aigua mineral. Ho deixem coure uns 15-20 minuts aproximadament, fins que la pell estigui ben tova.

2. Un cop les peles estiguin ben cuites, les escorrem per separar-les de l'almívar, que aprofitarem a continuació.

3. Ara li toca el torn de la polpa. Com que tenia moooolts pinyols, el que vam fer va ser trossejar la polpa junt amb els pinyols, i ho vam posar al foc amb la meitat del seu pes amb sucre. A més a més hi vam afegir l'almívar de la cocció de les peles i ho vam deixar coure tot el conjunt durant 1 hora a foc lent, remenant i vigilant que no es cremi la part de sota. Al cap d'1 hora ha de quedar consistència de mermelada. (recordeu que teniem les peles de la taronja separades)

4. Un cop tenim la mermelada feta, l'evoquem dins un colador de poru gran i, amb moltíssima paciència, anem separant la mermelada dels pinyols.

5. A la mermelada que ens queda recuperada hi afegim les peles de les taronges, remenem bé i ja ho podem envasar amb pots de vidre que esterilitzarem cobrint-los d'aigua i portant-los a l'ebullició durant 15 minuts. Deixem refredar els pots dins de l'olla mateix i, un cop freds, ja els podem desar al rebost i disfrutar-los quan ens vingui de gust.

La veritat que és un luxe poder menjar la teva pròpia mermelada. A mi m'agrada molt el contrast dolç-amarg. De fet m'agraden molt els productes amargs, per tant, a mi em va semblar perfecta la quantitat de dolçor, tot i que alguns li haguessin posat el doble.

Foto del arbre gegant al taller del Miquel

Bon profit!!