Moussaka vegetariana

No sé si ho he dit, però l'albergínia és la meva verdura preferida. M'agrada cuita de totes les maneres possibles, des de farcida fins al paté.

Avui us presento un plat grec, la moussaka, que representa una lasanya, amb capes d'albergínia enlloc de pasta. Farcida d'un sofregit de carn, napada amb beixamel i gratinada amb formatge.

La meva és una versió light, sense beixamel ni formatge, apte per tothom, inclòs per vegetarians, ja que està elaborada amb soja texturitzada, una font de proteïna per als vegetarians.

És un plat ideal per l'estiu, perquè és una versió lleugera i gustosa.....només cal que en feu la prova!!

Ingredients:

- Albegínia

- Soja texturitzada

- Xampinyons

- Ceba

- Salsa de tomàquet

- Olives sense pinyol

- Sal i pebre

- Oli

- Porradell, julivert, sèsam (decorar)

Preparació:

1. Tallem les albergínies a rodanxes més o menys iguals, i les passem per la paella, amb una mica d'oli, volta i volta, fins que agafin color.

2. Posem ceba a daurar-se en una paella amb oli, sal i pebre, juntament amb els xampinyons tallats i la soja texturitzada.

3. Quan la soja absorbeixi la humitat de la resta d'ingredients, afegirem les olives tallades i la salsa de tomàquet. Deixarem coure 5 minuts més i apaguem el foc.

4. Emplatem alternant capes d'albergínia i sofregit de soja. Acabem la lasanya amb una capa d'albergínia. 

5. Ho decorem amb porradell, sèsam i/o julivert....... i llestos!!

Si volem, podem fer una beixamel lleugera i gratinar-ho amb una mica de formatge. Jo us he presentat la versió light i més fresqueta per aquestes èpoques.

Bon profit!!

Bescuit d'orxata, que no té gust a orxata

Buscant una recepta de bescuit estiuenc, em vaig topar amb una recepta que em va cridar l'atenció: un bescuit d'orxata. No m'ho vaig pensar dues vegades i em vaig posar directa a preparar-lo.

El resultat va ser escandalosament bo (si no us ho creieu, que ho correborin les meves companyes de feina), amb un sabor dolç com a caramelitzat meclat amb algún altre sabor de la infància, que no hem descobert encara quin és....això si, l'orxata no es notava per enlloc, però potser era aquesta la gràcia, donant-li el gust de caramel sense aportar el sabor a l'orxata en si.

Sigui com sigui, el resultat va quedar molt bo i per això us el presento, el meu bescuit d'estiu, d'orxata, sense gust a orxata.

Ingredients:

- 220 g farina

- 180 g sucre integral

- 300 ml orxata de xufla

- 1 sobre llevat químic

- 4 ous

- 50 g mantega

- 50 g atmetlla en pols o nous

- Ratlladura de llima

- licor de mores, cointreau o anís 

- Oli i sucre blanc (pel motlle)

- Sucre glaç i llima (decorar)

Preparació:

1. Untarem el motlle que farem servir amb oli (amb l'ajuda d'un pinzell) i hi espolsarem sucre blanc (enlloc de mantega i farina, li donarà un toc caramelitzat únic).

2. Separem els rovells de les clares, i muntem les clares a punt de neu. Reservem.

3. Pesem la resta d'ingredients i els triturem tots junts (els rovells d'ou també) en un bol. Afegim les clares muntades amb moviments envolvents, per tal que no baixin i ho introduïm al motlle.

4. Coem el bescuit a 180ºC durant 25-30 minuts. Sabrem que està cuit si, al clavar-li un escuradents, aquest surt net.

5. Un cop cuit, el deixem refredar i el desemmotllem al revés, és a dir, la base del motlle passarà a ser la part de dalt del bescuit. Hi espolsem sucre glaç si volem.....i a disfrutar!!!

Si voleu que realment tingui gust a orxata, podeu presentar el postre amb una crema d'orxata, coent-la amb maicena perquè espessi i napi el bescuit un cop el presenteu, o també el podeu sucar a l'orxata ben fresqueta, de bon matí.

De totes maneres, sempre un encert!

Bon profit!!

Bastonets d'albergínia amb xocolata

Xocolata??

Això és el que vaig dir jo quan em van explicar la recepta. I també vaig preguntar: és un aperitiu o un postre??

Doncs bé, és un aperitiu sorprenent i molt bo, sobretot pels amants de la xocolata. L'albergínia arrebossada i fregida ja té, per sí sola, un gust dolç que, juntament amb la xocolata, armonitza tot el plat. És un aperitiu i no se n'ha d'abusar massa, ja que un fregit és un fregit i la xocolata és xocolata, ja m'enteneu, però com a pica-pica, el dia que tingueu convidats, els sorprendreu i us sorprendreu, perquè no necessita gaire temps de preparació.

Aquesta és la segona recepta que el meu amic de Madrid, Boto, em va explicar que fa el seu cunyat cuiner. Ja veieu que la meva visita a la capital em va servir per aprendre noves idees i nous i originals plats. Fins aquí la meva experiència culinària a la cuitat.

Ingredients:

- Albergínia

- Farina

- Ou

- Panko ** (o pa ratllat)

- Oli per fregir

- Crema de xocolata

- Sal maldon

Preparació:

1. Tallem l'albergínia a rodanxes i, després, a bastonets. Els passem per farina, ou batut i panko, o pa ratllat, en aquest mateix ordre, i els fregim a la paella amb l'oli ben calent, fins que quedin ben dauradetes.

2. Escorrem els bastonets d'albergínia arrebossats sobre paper absorbent. 

3. Emplatem posant els bastonets d'albergínia a un plat, una mica de sal maldon i la crema de xocolata per sobre.

Els amants de la xocolata ho heu de tastar, i els no tan amants també, perquè jo sóc d'aquestes últimes i realment em va agradar. És un aperitiu original, diferent, que donarà de parlar entre els vostres crítics culinaris!!

** : el panko és el pa ratllat japonés. Li dóna una textura més cruixent al arrebossat, tot i que s'estova si el deixes molt temps reposant. El millor és fer-lo i menjar-lo. Jo el trobo a les botigues asiàtiques.

Bon profit!

Coca de mel i mató, per Sant Joan

Com cada any, és tradició, menjar coca el dia de Sant Joan. A mi, com cada any, m'agrada fer-la.

Aquest any, coincidint amb la proposta del MEMÒRIES D'UNA CUINERA, que ens repten a preparar una recepta de MEL I MATÓ, he decidit fer una coca molt llunyana a la clàssica de pinyons, de llardons, de crema o de xocolata. Aquest any he fet una coca de mel i mató!

L'he decorat amb unes nous caramelitzades amb xarop de caramel, que és ideal per evitar cremades o paelles destrossades. Seguiu llegint i veureu com ho he fet. Terriblement fàcil i bona!

Ingredients:

- 150 g de farina (o una mica més) FORN DEL PARRAL

- 50 g de pols d'atmetlla

- 50 g sucre integral

- 20 g mantega

- 2 g sal

- 1 ou

- 25 g llevat fresc

- 40 ml de llet

- Mató

- Mel

- Nous

- Xarop de caramel comercialitzat

Preparació:

1. Per fer les nous caramelitzades, les posarem a un bol juntament amb un rajolí del xarop de caramel. Ho posem al microones uns segons, fins que el xarop quedi ben desfet. Disposem les nous sobre un tros de paper de forn, separades, i les deixarem refredar mentre fem la massa de la coca.

2. Per fer la massa de la coca, desfarem el llevat fresc amb la llet tèbia. En un recipient a part, triturarem l'ou amb el sucre, la sal i la mantega, fins que quedi d'un color més blanquinós. Ho mesclem amb la llet i el llevat.

3. Seguidament, afegim l'atmetlla en pols i la farina, i amasarem a poc a poc fins que ens quedi una bola que no se'ns enganxa als dits. Ho reservarem 4 hores, fins que dobli o tripliqui el volum.

4. Preescalfem el forn a 200ºC, i estirem la massa de la coca. La col·loquem a la placa de forn amb un paper sulfuritzat perquè no s'enganxi. Hi afegim el mató per sobre, ben escampat, la mel al gust, i les atmetlles caramelitzades que ja estaran ben fredes.

5. Ho coem uns 20-30 minuts, depenent del forn, fins que la massa estigui daurada i l'interior fet.

Deixeu reposar, si podeu, i ja la podeu gaudir, acompanyada d'una bona copa de cava o una mica de moscatell......en qualsevol cas, un vici!!!

Bon profit i bona diada de Sant Joan!!

Allblanc (ajoblanco) amb cireres

Avui la cosa va de sopetes fresques, nutritives i energètiques que ens ajudaran a passar aquesta calor.... 

M'encanten les sopes i cremes a l'estiu, perquè et refreden el cos, t'hidraten i,  a més, t'alimenten.

L'allblanc, o més conegut com ajoblanco, és una sopa que té com a ingredients principals atmetlles i all, les atmetlles li aporten un sabor dolç a la sopa i l'all li aporta la furtor característica i perfumada que, en poca quantitat, sempre proporciona certa personalitat al plat. Qui mai l'hagi tastat, aquesta és una bona recepta per fer-ho, ja que és molt suau i cremosa.....apunteu!!

Ingredients (per quatre persones):

- 1 litre de llet

- 200 g d'atmetlles crues SANTO REINO

- 25 ml oli oliva

- 10 ml vinagre

- 1-2 alls

- sal

- Cireres (per acompanyar)

Preparació:

1. Posem tots els ingredients a triturar, excepte les cireres.

2. Col·lem la sopa, per evitar trobar-nos trossets d'atmetlla, rectifiquem de sal en cas necessari, i ja la tenim llesta per emplatar.

Clàssicament, s'acompanya amb grans de raïm. Jo ho he acompanyat amb cireres, hem d'aprofitar la temporada al màxim.

IMPORTANT: Serviu-ho molt fred!!!!

Bon profit!!

Xurros casolans

L'última vegada que vaig fer xurros a casa, vaig tenir un accident. Un dels xurros va rebentar i em vaig cremar el canell i també vaig patir esquitxades a  la cara, en total va ser una cremada de grau dos. Com us podeu imaginar em vaig espantar molt, però per sort, i gràcies al miraculós oli de calèndula, a les poques setmanes ja no tenia ni una marca.

Ja us podeu imaginar que desde llavors, fa més d'un any, no n'he tornat a fer, fins que vaig veure el repte de l'ENFOGONA'T....blat....se'm van passar pel cap moltes receptes, i aquesta és la segona que presento. Ja que he tingut el valor de tornar-ne a fer, us els he d'ensenyar, a més que em van quedar massa bons per ignorar-ne la seva existència. Apunteu que es fan en 5 minuts, això si, vigileu amb l'oli, no us cremeu!!

Ingredients:

- Una tassa d'aigua mineral

- Una tassa de farina de blat (el mateix volum) FORN DEL PARRAL

- Una culleradeta de llevat químic

- Sucre

- Un pessic de sal

- Oli d'oliva suau

- Xocolata a la tassa, café...(per acompanyar)

Preparació:

1. Posem l'aigua a bullir al foc. Un cop comença a bullir, hi tirem la farina (amb el llevat, la sal i una cullerada de sucre) d'un cop i remenem amb una pala de fusta fins que la farina es desenganxi de les parets i es converteixi en una massa compacte, que no se'ns enganxi als dits.

2. Agafem porcions de la massa i l'estirem com si fessim puros, intentant fer la forma del xurro que més s'assembli. (La massa té una consistència que et permet treballar-hi perfectament amb les mans)

3. Posem oli a escalfar, i quan aquest estigui calent (posem un trosset de la massa i quan començi a fregir voldrà dir que ja està a punt) hi afegim els xurros que haurem format, vigilant de no posar-ne molts de cop, per evitar que baixi la temperatura.

4. Deixem coure a foc mig-alt fins que agafin color daurat. Els reservem sobre paper absorbent i, seguidament, hi posem sucre per sobre. 

5. Els servim juntament amb una bona xocolata a la tassa o una café amb llet......

Un dels millors esmorzars de cap de setmana, no trobeu??!!!

Bon profit!!

Entrepà de calamars o "bocadillo de calamares"

Feia molts anys que tenia ganes d'anar a Madrid a menjar un entrepà de calamars. És un plat que sempre m'havia sorprès, ja que no imaginava que la combinació fos bona, i tenia moltes ganes de tastar, un antull, vaja.

Finalment, aquest cap de setmana passat ho vaig fer realitat i vaig pensar que ho havia de provar de fer a casa, a veure que tal sortiria. Ja em van avisar que aquest entrepà, elaborat amb els calamars a la romana típics congelats no valia res, així que vaig pensar, ja que m'hi poso, ho faré bé, no?

Així que vaig anar a comprar un calamar fresc de la peixateria, farina especial per fregir, i un pa del dia per fer entrepans, el més semblant possible al que vaig menjar!

El resultat em va agradar mooolt!! I els meus familiars, que encara estan esperant anar a Madrid a tastar aquest "manjar", ja van poder fer un petit tastet.

Ingredients:

- Pa per entrepans

- Calamars frescos

- 115 g Farina de tempura SANTA RITA

- 150 ml Aigua mineral

- Oli d'oliva suau

- Llimona

-Maionesa

Preparació:

1. Preparem  la pasta de tempura barrejant la farina amb l'aigua, fins que se'ns formi una pasta espessa sense grumolls, homogènia.

2. Passem per la tempura les anelles de calamars, que haurem tallat finalment, i les fregim a la paella amb oli ben calent.

3. Un cop fregides les anelles de calamars, les deixem escòrrer en paper absorbent i els hi tirem unes gotes de suc de llimona per sobre.

4. Tallem el pa per la meitat, i en una meitat col·loquem els calamars que vulguem, i per sobre una mica de maionesa, per fer l'entrepà més melós i gustós. Tanquem amb l'altra meitat del pa i......cap dins!!!

Un entrepà d'aquells que et sorprenen perquè realment.....està molt bo!!

Bon profit!