Buscar este blog

domingo, 17 de junio de 2012

Xurros casolans

L'última vegada que vaig fer xurros a casa, vaig tenir un accident. Un dels xurros va rebentar i em vaig cremar el canell i també vaig patir esquitxades a  la cara, en total va ser una cremada de grau dos. Com us podeu imaginar em vaig espantar molt, però per sort, i gràcies al miraculós oli de calèndula, a les poques setmanes ja no tenia ni una marca.

Ja us podeu imaginar que desde llavors, fa més d'un any, no n'he tornat a fer, fins que vaig veure el repte de l'ENFOGONA'T....blat....se'm van passar pel cap moltes receptes, i aquesta és la segona que presento. Ja que he tingut el valor de tornar-ne a fer, us els he d'ensenyar, a més que em van quedar massa bons per ignorar-ne la seva existència. Apunteu que es fan en 5 minuts, això si, vigileu amb l'oli, no us cremeu!!

Ingredients:

- Una tassa d'aigua mineral
- Una tassa de farina de blat (el mateix volum) FORN DEL PARRAL
- Una culleradeta de llevat químic
- Sucre
- Un pessic de sal
- Oli d'oliva suau
- Xocolata a la tassa, café...(per acompanyar)


Preparació:

1. Posem l'aigua a bullir al foc. Un cop comença a bullir, hi tirem la farina (amb el llevat, la sal i una cullerada de sucre) d'un cop i remenem amb una pala de fusta fins que la farina es desenganxi de les parets i es converteixi en una massa compacte, que no se'ns enganxi als dits.

2. Agafem porcions de la massa i l'estirem com si fessim puros, intentant fer la forma del xurro que més s'assembli. (La massa té una consistència que et permet treballar-hi perfectament amb les mans)

3. Posem oli a escalfar, i quan aquest estigui calent (posem un trosset de la massa i quan començi a fregir voldrà dir que ja està a punt) hi afegim els xurros que haurem format, vigilant de no posar-ne molts de cop, per evitar que baixi la temperatura.

4. Deixem coure a foc mig-alt fins que agafin color daurat. Els reservem sobre paper absorbent i, seguidament, hi posem sucre per sobre. 

5. Els servim juntament amb una bona xocolata a la tassa o una café amb llet......

Un dels millors esmorzars de cap de setmana, no trobeu??!!!


Bon profit!!

jueves, 14 de junio de 2012

Entrepà de calamars o "bocadillo de calamares"

Feia molts anys que tenia ganes d'anar a Madrid a menjar un entrepà de calamars. És un plat que sempre m'havia sorprès, ja que no imaginava que la combinació fos bona, i tenia moltes ganes de tastar, un antull, vaja.

Finalment, aquest cap de setmana passat ho vaig fer realitat i vaig pensar que ho havia de provar de fer a casa, a veure que tal sortiria. Ja em van avisar que aquest entrepà, elaborat amb els calamars a la romana típics congelats no valia res, així que vaig pensar, ja que m'hi poso, ho faré bé, no?

Així que vaig anar a comprar un calamar fresc de la peixateria, farina especial per fregir, i un pa del dia per fer entrepans, el més semblant possible al que vaig menjar!

El resultat em va agradar mooolt!! I els meus familiars, que encara estan esperant anar a Madrid a tastar aquest "manjar", ja van poder fer un petit tastet.

Ingredients:

- Pa per entrepans
- Calamars frescos
- 115 g Farina de tempura SANTA RITA
- 150 ml Aigua mineral
- Oli d'oliva suau
- Llimona
-Maionesa


Preparació:

1. Preparem  la pasta de tempura barrejant la farina amb l'aigua, fins que se'ns formi una pasta espessa sense grumolls, homogènia.

2. Passem per la tempura les anelles de calamars, que haurem tallat finalment, i les fregim a la paella amb oli ben calent.

3. Un cop fregides les anelles de calamars, les deixem escòrrer en paper absorbent i els hi tirem unes gotes de suc de llimona per sobre.

4. Tallem el pa per la meitat, i en una meitat col·loquem els calamars que vulguem, i per sobre una mica de maionesa, per fer l'entrepà més melós i gustós. Tanquem amb l'altra meitat del pa i......cap dins!!!

Un entrepà d'aquells que et sorprenen perquè realment.....està molt bo!!

Bon profit!

martes, 12 de junio de 2012

Aigua de valència

El primer cop que vaig tastar un còctel, va ser als 16 o 17 anys aproximadament, a un bar on acostumàvem a anar abans d'entrar al pub, es deia "Godot" i sempre demanàvem l'Aigua de València. Recordo que ens servien una gerra enorme amb 10-12 canyetes, perquè els que en preníem erem uns quants......coses d'adolescents.

Rebuscant per la xarxa, em vaig topar amb una versió de l'autència aigua de valència. No sé si és la real o no, però jo li he posat el meu toc personal, el toc que els cambrers del "Godot" ens posaven, segurament perquè fos més dolç i ens agradés més: la granadina o grosella, aquella mena de xarop o concentrat de sucre de color vermell, que es posa als còctails per donar-hi color. Aquest és el toc que li he donat.

Aquí us presento el meu primer còctail que vaig tastar. Espero que us agradi, el disfruteu i vigileu, perquè suau, precisament, no ho és!

Ingredients:

- 70 cl de cava semi-sec
- 20 cl de suc de taronja natural
- 10 cl de vodka i ginebre (la suma dels dos)
- Granadina o grosella
- Sucre (opcional)


Preparació:

1. Mescleu tots els ingredients en una gerra, tasteu per saber si el voleu més dolç (abans de posar-hi sucre) i llestos per disfrutar-lo!

Amb aquesta recepta  participo al repte de la RECEPTA del 15 d'aquest mes, on el tema són els COCTAILS!!! Ara que arriba el bon temps, venen de gust prendre-te'n un a la terrasseta d'un bar.


Bon profit!

domingo, 10 de junio de 2012

Amanida de foie, kikos i vinagreta de mòdena

A Martorell, ja fa aproximadament un any, van inaugurar un bar de tapes selectes. Després de sentir opinions de tota mena, vaig decidir anar-hi perquè considero que a tot se li ha de donar una oportunitat, i no quedar-se amb les opinions dels altres.

I no em va descebre gens, al contrari, segurament hi tornaré. Vam tastar un sortit de tapes salades i unes tapes dolçes, i la que avui us proposo és una d'elles, que em va fascinar pel suau sabor de foie, per cruixent dels kikos esmicolats i per la dolça vinagreta.

Un plat que avui comparteixo amb vosaltres, perquè estem en temps d'amanides, perquè així em presento al  ENFOGONA'T d'aquest mes, on l'ingredient principal és el blat, i perquè nosaltres ens ho valem!!

Ingredients:

- Bossa d'enciams variats
- Foie mi-cuit o mousse de foie
- kikos (blat de moro fregit)
- Oli d'oliva aromatitzat amb llimona MALLAFRÉ (2 cs)
- Vinagre de mòdena (1 cs)
- Mel (1 cp)


Preparació:

1. Fem la vinagreta, barrejant la mel amb el vinagre, i afegint l'oli fins que quedi tot ben integrat i homogeni.

2. En un bol posem les fulles d'enciam, per sobre els trossets de foie i els kikos triturats. Finalment ho amanim amb la vinagreta dolça.......


Heu de tastar els kikos a les amanides, en forma de pols li donen un sabor i una textura que a partir de llavors sempre estaran presents a les vostres amanides!

Bon profit!

viernes, 8 de junio de 2012

Pastís cremós de llet

Avui us presento un pastís-bescuit-pudding, no sé quin nom posar-li, que és sorprenent en sabor i, sobretot, en textura.

El vaig treure del bloc de la Cristina, de Kanela y limón , que fa veritables meravelles. Em va semblar tan original que no vaig trigar gaire a provar de fer-lo. I no em va decebre pas! Em va semblar com si mengés crema pastissera quallada!!

Ingredients:

- 500 ml de llet
- 1 beina de vainilla
- 250 g sucre
- 150 g farina per bescuits i pastissos SANTA RITA
- 3 ous
- 30 g mantega
- pessic de sal
- Mantega i farina (per untar el motlle)
- Sucre glaç (per decorar)


Preparació:

1. Farem arrencar el bull la llet sencera amb la beina de vainilla partida per la meitat, i deixarem infusionar-ho uns 10-15 minuts.

2. Barrejarem amb l'ajuda d'unes varilles la farina, el sucre i el pessic de sal. Seguidament incorporem els 3 ous, la mantega fosa i la llet amb la vainilla infusionada.

3. Mesclem bé tota la preparació, quedarà una massa molt líquida però és normal. I ho afegim en un motlle, prèviament untat amb mantega i espolvorejat amb farina. Ho deixarem coure al forn preescalfat a 180ºC durant 45 minuts, fins que al punxar la punta d'un ganivet al centre del pastís aquest surti completament net.

4. Decorem amb sucre glaç i una fulleta de menta, que li dóna vida i color!


Un plaer pel paladar. Això sí, és molt consistent, no us espereu un pastís lleuger, no.

Com descriu l'autora, és d'una textura entre el pudding i el flam però.....................si voleu saber més ja sabeu el que us toca.......................a fer-lo vosaltres mateixos!!!

Bon profit!!

miércoles, 6 de junio de 2012

Torrada de bacallà macerat amb tomàquet natural

Aquesta recepta la vaig descobrir aquest cap de setmana a Madrid, i no és perquè l'hagués tastat a algun bar, no, sinó que me la va explicar un noi fotògraf que vaig conèixer, el Boto.

Em va comentar que té un cunyat cuiner amb el qui comparteix la passió per la cuina, i parlant parlant, em va explicar dues receptes que se'm van quedar grabades. Una ja l'he fet realitat, la que avui us presento. És un plat que no demana cap cocció, per tant, és ideal per menjar a l'estiu, fresquet, complet i ple de bons aliments clàssics d'aquesta estació, com ara el tomàquet i l'alfàbrega.

Però anem a la recepta, dedicada a tu, Boto!! A ver que te parece!!!

Ingredients:

- Pa xapata
- Bacallà dessalat
- Tomàquets pera madurs
- Oli d'oliva extra verge
- Alfàbrega
- Pebre
- Un pessic de sucre
- Tabasc (opcional)
- Olives negres (opcional)


Preparació:

1. En un bol, triturem els tomàquets amb fulles d'alfàbrega fresques, oli d'oliva, pebre, una mica de sucre (per rebaixar l'acidesa del tomàquet) i unes gotes de tabasc, qui s'atraveixi.

2. A part, esmicolem el bacallà dessalat i cru, i l'introduim dins el bol amb la resta d'ingredients que anteriorment hem triturat. Deixem macerar un dia sencer!

3. Al dia següent, tallem un panet de xapata, el torrem (si volem) i li posem el bacallà macerat amb el tomàquet, l'alfàbrega i l'oli. Podem decorar amb unes quantes olives negres.

Res més a dir, ho heu de tastar per vosaltres mateixos.

És un plat que fareu més d'una vegada aquest estiu!

Bon profit!

viernes, 1 de junio de 2012

Cookies de nabius

Avui us presento unes altres galetes! Aquestes no són ni mallorquines, ni sevillanes, ni del nostre continent....són americanes!! I a qui no li agraden aquelles galetes grans (com tot el que és americà), amb un fort gust a mantega, i una textura rústica, cruixent, que et provoquen addicció.....A mi m'encanten, però cal anar en compte!

La recepta d'avui conté bastanta menys mantega que la clàssica, però es nota moltissim en sabor, així que val la pena reduir-ne calories, si aquesta no afecta al gust.

Clàssicament van acompanyades de xocolata (tipus Chips-ahoy) i/o fruits secs. Aquestes tenen nabius deshidratades......un petit luxe al paladar!

Ingredients (per 12 galetes grans):

-100 g sucre integral
- 50 g sucre blanc
- 90 g mantega
- 1 ou
- 210 g farina per reposteria SANTA RITA
- 1 culleradeta de llevat
- Nabius deshidratades


Preparació:

1. Mesclem, amb unes varilles, la mantega, que estarà ben tova, i els sucres.

2. Quan la mescla estigui ben uniforme, afegim l'ou i la farina amb el llevat. Remenem bé, amb l'ajuda d'una espàtula i, finalment, afegim les nabius.

3. Fem boletes de la massa i les aplanem sobre la safata del forn amb paper sulfuritzat, donant-li forma de galeta.

4. Les couem al forn pre-escalfat a 180º uns 10-15 minuts, fins que s'hagin daurat. Hem de deixar-les refredar perquè agafin la consistència i textura característica!

No podreu parar!!!

Com sempre, és una recepta molt fàcil, es fa en 10 minuts més el temps del forn. No hi ha excusa!!!! Sobretot pels que em dieu "és que jo no tinc temps". Només cal posar-s'hi!!

Per cert, avui me'n vaig cap a Madrid, i no torno fins dilluns, espero portar-vos algun reportatge gastronòmic! Que tingueu un bon cap de setmana!!

Bon profit!!