El kebab és el fast food del món àrab. Hi va haver una temporada on quasi cada diumenge anava a comprar-ne, amb patates fregides i extra de salsa de iogurt. Recordo que anavem una colla a menjar-nos-el a un parc, embrutant-nos de salsa.....i com disfrutavem!! Aquest és el tipus de menjar que heu d'evitar a la primera cita.....a partir d'aquest moment la confiança farà fàstic!!
Doncs com us deia, hi va haver una temporada......ho dic en passat perquè des del dia que em vaig trobar un tros exageradament gran de greix a un kebab de pollastre, vaig posar creu i ratlla a aquest "manjar", i si un dia em vé de gust, me l'auto-fabrico!! Més saludable, amb ingredients que a tu t'agraden i, sobretot, deliciós!!
Aquest kebab en concret (també tinc pendent publicar la versió vegetariana) està elaborat amb carn que tenia pel congelador i que havia de gastar, i amb autèntic pa marroquí, que vaig anar expressament a buscar al kebab que us he parlat al principi: 25 cèntims cada panet......no està malament, oi??
Ingredients (per 4-5 kebabs):
- 4-5 panets de pa marroquí o pa pita
- enciam, pastanaga, olives, tomàquet
- Croquetes de carn
*carn variada (pollastre, vedella, botifarres...)
* mitja ceba
* 1 llesca de pa
* 1 ou batut
* Espècies (julivert, pebre vermell picant, cúrcuma, curri, all, canyella, comí, nou moscada)
* Farina i oli (per fregir)
- Salsa de iogurt
* Creme freiche o nata fresca
* Suc de llimona
* sal
* porradell
-Salsa de tomàquet picant
* Salsa de tomàquet en conserva
* unes gotes de tabasc o xili en pols
Procediment:
1. Primer farem les croquetes de carn. A una picadora, posem tots els ingredients al gust i triturem. Si li faltés consistència, hauriem de posar més pa o pa ratllat, si fos el contrari, ho alleugeriem amb una mica d'aigua o llet. Formem les croquetes que, com podeu veure a la foto, són lleugerament planes, i les passem per farina per fregir-les a la paella fins que estiguin daurades pels dos costats. Reservem.
2. Per la salsa de iogurt, simplement hem de mesclar els ingredients fins que tingui l'acidesa i gust que més ens agradi. Per la salsa de tomàquet el mateix, posarem tant picant com vulguem.
3. Les patates les courem com ho vam fer a la recepta, i ja estarà llest per servir-lo!!!
La gràcia de menjar un kebab a casa és poder jugar amb els ingredients. Poseu a la taula un plat amb el pa, un altre plat amb la verdura (enciam, pastanaga, tomàquet i olives), les dures salses en dos bols diferents, les patates i, finalment, un plat amb les croquetes.
D'aquesta manera cadascú es fabrica el seu propi kebab, posant-se la salsa que més li agradi, les croquetes que necessiti i la verdura que li càpiga.......és una cerimònia on hi disfruten tant petits com grans!!
No sentiu la necessitat de donar-li una mossegada!!???
Bon profit!!
Només he menjat Kebab dos vegades, i les dos vegades m'ha sentat fatal, així que no hi ha hagut una tercera. Ara bé si em posséssin aquest davant, crec que no li faria cap lleig. Ja ho diuen "l'home és l'únic animal que ensopega dos veagdes amb la mateixa pedra" (o 3).
ResponderEliminarPetonets
Jo sóc més fan del dürum que de la pita. En tot cas, amb falafel, més que amb carn de vedella. De tant en tant, però, encara cau algun shawarma... amb salsa picant, però! Molt bo, Roser. Petonet
ResponderEliminarJo no he provat mai un kebab...es que em fa una mica de cosa comprar-ho en un local d'aquets que en venen...si, diguem "tiquis miquis"...jeje. Els meus fills ja m'ho diuen.. Pero igual els hi faig un dia a casa...
ResponderEliminarPetonets.
Que ens coneixerem a la classe de Caprabo d'avui???
Jo si que en faria una mossegada i més de dos!!! T'ha quedat molt bo, com fet a casa no hi ha res més bo i sa! Petons
ResponderEliminarMe gustan los kebab,bueno tengo que decir que solo los comi en Estambul y me encantaron como toda lo que comi alli ,pero estos tuyos no tienen nada que envidiar ,se ve que estan buenisimos
ResponderEliminarbesinos guapa
si que en tinc la necessitat!! amb aquesta salseta de iogurt... nyam!! la veritat és que a casa queden mooooolt millors, i amb auqestes croquetes que has preparat em sentiria la mar de satisfeta.
ResponderEliminarM'has fet molta gràcia quan has recomanat no fer aquest tipus de menjars a la primera cita, jajajaja. Em penso que les traves les posem nosaltres perquè ells menjen sense cap pudor i ens agraden igual, no creus? jejej, aixs.... quins temps!
Petons guapa :)
Ja tens rao ja.som les dones qe pensem en tooot!jaja
EliminarQuan en menjo sempre demano la versió amb falafel, espero la teva versió vegetariana!;)
ResponderEliminarPetons.
no som d'aquest tipus de menjar a casa, però tot el que sigui cuina d'aprofitament m'encanta!!! petonets
ResponderEliminarM'encanten els kebabs i les galetes (jo n'hi dic així). Jo sempre els demano amb formatge feta. L'última vegada vaig estar tota la nit aixecant-me a beure de la set que tenia (entre el salat del formatge i la salsa picant!).
ResponderEliminarMai en faig a casa pq el meu home ni ho ha tasta. Així que sempre aprofito quan anem fora.
A veure si el convenço!
Petons
Para mí con mucha salsa, por favor, que queda más rico...
ResponderEliminarAbrazos y buen día
Com sempre amb aquesta mena de menjars, fet a casa mil milions de vegades més sa!!!
ResponderEliminarAmb la salseta de iogurt ha de quedar deliciós. I m'has deixat ben intrigada amb això del kebab vegeterià ;)
Pues yo soy incapaz de comerse el kebbab desde que vi como se fabricaba. Sin embargo, esta versión casera debe estar deliciosa
ResponderEliminarBesitos
Si, yo tambien lo vi hace poco...y daba repelús!!!! ¬¬
EliminarSi es que "ojos que no ven, estómago que no sufre" jaja... Si me piden en un kebap el doble de dinero por un plato como el que presentas, lo pago encantada. No hay nada como un plato casero. Un beso Roser
ResponderEliminarJO els he provat tots, kebab, shawarma, falafel...Em quedo amb el shawarma.. Les dones som molt primmirades. Entén la teva reflexió.
ResponderEliminarDoncs jo em quedo amb la teva versió!! Ben segur que aquest me'l menjaria sense repelús... que és el que em passa amb els altres, jeje
ResponderEliminarUn petó.
Ostres, jo no en consumeixo pero ara imaginant aquest troç de greix... si algun cop en menjo el faré a casa :)
ResponderEliminarUn kebab com aquest, casolà, ha de ser deliciós!
ResponderEliminarRoser, ummmmmmmmmmmm¡¡¡¡que bo!!!!
ResponderEliminarA mi m'agrada de tantn en tant menjar-ne, com les hamburgueses i coses d'aquetes de fast food, però sense dubte, res millor que el fet a casa i al nostre gust. Petonets
ResponderEliminarsi esta hecho en casa como este tuyo si que me gusta el kebab.
ResponderEliminarfantastica tu receta
peto
Delicios Roser,quina pinta més bona tenen aquests kebads,m'emporto la recepta.
ResponderEliminarUn petonet ben gros guapi.
que buena pinta tiene ese kebab
ResponderEliminar¡¡besos¡¡
Per a mi, amb una mica de tot... i ben picant!
ResponderEliminar