Buscar este blog

miércoles, 28 de septiembre de 2011

Cim i tomba

Ara direu : "Eingg??! Aquesta cada vegada posa títols més estranys..."
Però no, aquest nom no me l'he inventat, és real. Alguns el coneixereu, d'altres no, així que us en faig 5 cèntims.
El "Cim i tomba" és un plat de pescadors molt típic de la costa Brava, més concretament de Tossa de Mar. De fet, cada any, pels volts de setembre, s'organitza una festa gastronòmica del "cim i tomba" a Tossa, coincidint amb la verema, on pots gaudir d'aquest plat a diferents restaurants del poble.

Antigament era un plat que cuinaven els pescadors a la mateixa barca, amb el peix que no era apte per vendre. Per acompanyar-lo, utilitzaven patates i algun altre secret, que el fa fascinant! És un plat molt senzill i ràpid de fer, només amb quatre ingredients que tothom té al rebost.

La recepta la vaig veure al programa de "Cuines" de tv3, ja fa un any o dos, on una àvia autèntica elaborava aquest guisat, i em va semblar tant fàcil i gustós, que el vaig provar i el continuo repetint, sobretot quan tinc la família a casa, o els diumenges. És una tradició que m'agradaria compartir amb vosaltres perquè també el pogueu degustar a casa vostre. Ja veureu com em donareu la raó.

L'ingredient secret................................................................ és l'allioli!!


Ingredients (per a dues persones):

-2 cues de rap
-Petxines
-1 patata gran
-Pebrot vermell i xampinyons (opcional)
-Aigua o caldo de peix
-Sal
-Allioli (el podeu fer o compra'l)



Preparació:
1. En una cassola, posar-hi un raig d’oli i les patates tallades a daus. Salem. A continuación hi afegim el pebrot tallat i les xampinyons (és opcional) i deixem daurar uns minuts.

2. Seguidament, hi afegim l’aigua o el caldo de peix, escalfat, fins quasi cobrir les patates. Deixarem coure uns 15-20 minuts.

3. Un cop passat aquest temps, hi afegirem les cues de rap i deixarem coure uns 10-15 minuts més. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció del rap, hi evocarem les petxines (que les haurem tingut amb aigua amb sal, perquè expulsin tota la sorra que puguin tenir dins).

4. Quan ja estigui tot fet, apagarem el foc i afegirem dues o tres cullerades d’allioli, barrejant bé amb la resta d’ingredients de la cassola, donant unes voltes amb les nanses de la cassola (d’aquí vé el nom de “cim i tomba”) perquè quedi tot l’allioli ben integrat.

5. Deixem reposar uns minuts i ja estarà llest! No us en oblideu del pa, aquest plat demana pa per sucar-hi la salsa!



Què us ha semblat?? Si voleu un consell: menjeu-vos-el el dia següent, millora mil vegades, la salsa es concentra, s'espessa i tot el plat guanya en sabor!!! Feu-me cas que he fet la prova!!

Que vagi mooolt de gust!!


lunes, 26 de septiembre de 2011

Regalets explosius


Avui un aperitiu d'allò més light!!! Ideal per donar-te un "gustazo" de tant en tant!
Si, de light no en té res, però el nostre paladar ho agraeix, esporàdicament!
Ja sé que fa poc vaig dir que no acostumava a menjar fregits, i ara va i poso dos receptes de fregits quasi a l'hora! jajaja. Ha estat casualitat ho prometo! ;-)

Però quan tenim convidats a casa volem quedar bé, i que quedin ben tips, però això no sempre significa que haguem de fer menjars lleugers i light, com ens agradaria, sinó que sempre va bé posar a taula algún plat contundent i gustós que alegri una mica l'estòmac dels nostres invitats...

Aquest aperitiu és ideal per produir aquest efecte. És gustós (només cal mirar els ingredients del farcit), atipa (només cal mirar els ingredients del farcit) i alegra la vetllada (si si, només cal mirar els ingredients, mireu mireu...)

Ingredients:

-Pasta brick
-Sobrassada d'untar
-Medallons de formatge de cabra
-Oli 


Preparació:

1. Fem triangles de pasta brick, i a un extrem hi col·loquem un medalló de formatge de cabra, i a sobre una mica de sobrassada per untar.

2. Tanquem el paquet donant-li la forma que més us agradi, o surti, quadrat, triangle, rectangular, deforme…

3. Posem oli a escalfar, a una paella, i quan estigui molt calent i afegim els paquetets, volta i volta i en mig minut ja estarán llests.

Poseu els paquets sobre paper absorvent, un cop hagin estat fregits, ja que d’aquesta manera será un aperitiu més lleuger.



Ara només falta que us agradi el formatge de cabra i la sobrassada....encara que sempre ho podeu substituir per formatge i pernil dolç, o formatge i botifarra negre, o tonyina amb samfaina, o amb espinacs a la catalana..........només us fa falta mirar que teniu a la nevera i al rebost i .....IMAGINACIÓ!!!

Que vagi de gust! 





sábado, 24 de septiembre de 2011

Crema mar i muntanya de bolets i algues

Aquí teniu la meva proposta de "memòries d'una cuinera", on el tema d'aquest mes és un plat de mar i muntanya. 
El típic plat de mar i muntanya que sempre he menjat ha estat el pollastre en gambes (de nadal que fa la meva mare) i les mandonguilles amb sèpia. Així que m'agrada molt la proposta que han tingut perquè m'anima a pensar i innovar amb plats que mai hauria imaginat que faria.

Us sembla mar i muntanya aquesta crema de bolets variats i algues?!! Més mar i muntanya que aquests dos ingredients.... És un plat molt gustós i ple de minerals, com el iode, que porten les algues.
Animeu-vos a fer-lo!

Ingredients (per a dues persones):

- 200 g de xampinyons
- Grapat petit de ceps i trompetes de la mort deshidratades
- Un pessic de alga wakame o kombu deshidratada
- 1 ceba
- sal, pebre i oli
- 2 formatgets
- aigua mineral (700 ml aproximadament)


Preparació:

1. Unes hores abans, posarem a rehidratar les algues i els bolets en un bol amb aigua mineral.

2. En un cassó, posarem oli i sofregirem la ceba i els xampinyons tallats, així com alguns dels bolets que estàvem hidratant.

3. Quan la ceba hagi canviat el color, afegirem les algues i l'aigua on estàvem hidratant aquestes i els bolets ( reservarem algunes algues i alguns bolets per la presentació final), i hi afegirem més aigua, en cas de què ho necessiti (en total ha d'haver-hi uns 600-700 ml perquè surtin 2 senyores tasses).

4. Deixarem coure unes 15 minuts. Afegirem els quesitos i triturarem, rectificant de sal i pebre, segons gustos.

5. Finalment tallarem a trossets petits la resta d'algues i bolets que havíem reservat, i ja estarà llest per menjar-nos-ho


Doncs aquí us deixo amb aquest plat de mar i muntanya vegetal, però no menys gustós!

VARIACIONS: Voleu transformar aquesta crema en una crema "pija" per quedar re-bé?? Feu uns daus de foie, passeu-los per la paella uns segons i poseu-los damunt la crema, com si es tractessin de picatostes............................sin comentarios!

Que vagi de gust!!!

miércoles, 21 de septiembre de 2011

Pastisset de gall d'indi i búfala

Ja he dit alguna vegada que el formatge no és que m’agradi, m’encanta. En puc menjar quilos i quilos i no cansar-me’n mai! Tot i que ja vaig tenir la meva etapa d’addicció (no és broma), ara he de dir que ja pràcticament no en compro. Això si, el millor són els dies que em dono el plaer de menjar-ne!! Llavors si que el disfruto!

Us agrada la mozzarella de búfala?! Sabeu que a l’Empordà tenim búfales per fer mozzarella? Ja tinc ganes de veure-la comercialitzada per aquí a prop, ja que de moment només en trobo d’italiana (llegiu sobretot els ingredients, perquè moltes marques ho venen com a mozzarella amb llet de búfala, i en realitat, només conté un 5%!!!). També heu de saber que conté més greix (un 52% aproximadament).

Per donar-li un homenatge a aquesta mozzarella , i per donar-me’l a mi mateixa, per suposat, vaig fer aquest pastisset que vaig veure un dia pel canal cocina, tot i que el feien amb salmó fumat, enlloc de pernil o gall d’indi (en el meu cas). Disfruteu!!

Ingredients (per a dues persones):

- 150 g de gall d'indi (tallat ben finet) o pernil dolç
-125 g de mozzarella de búfala 100%
- 1 tomàquet gran madur
-- 200 g de xampinyons saltejats
- Formatge ratllat
- Herbes provençals
- Sal maldon

Per acompanyar: albergínia saltejada



Procediment:

1. Amb l'ajuda d'un motlle rodó (dels de presentació), posem talls de gall d'indi que vagin de la base del motlle i que sobresurtin per sobre d'aquest.

2. Sobre el gall d'indi posem mozzarella tallada a rodanxes, tomàquet pelat i tallat a rodanxes, amb una mica de sal maldon i uns quants xampinyons saltejats.

3. Posem més gall d'indi, mozzarella, tomàquet i xampinyons, i finalment tanquem el pastisset amb el gall d'indi que sobresortia.

4. Posem una mica de formatge ratllat per sobre i herbes de provença, i ho gratinem uns minuts al forn.

5. Si volem, ho acompanyem amb una mica de verdura a la planxa, com aquesta albergínia que he fet jo, i no cal dir res més, només fixeu-vos amb la foto!



Fa bona pinta, oi?? Doncs el sabor impresionant!! Gustós i melós, això si, atipa!
Qui digui que la mozzarella és insípida, que provi aquesta i em comenti què tal!

Que aprofiti!!

Per cert, si no teniu motlle rodó, feu-ho en capes com si fos una lasanya, simplement era per la presentació!

domingo, 18 de septiembre de 2011

Arròs negre

Doncs aquest ha estat el meu dinar d'avui!!
Els diumenges són aquells dies que, o no tens ganes de fer res de res, o tens ganes de fer moltes coses perquè t'he n'adones que el cap de setmana ja s'acaba!
Avui m'he llevat amb moltes ganes de fer moltes coses, i m'ha vingut molt de gust preparar un arròs negre amb sèpia, que feia molt de temps que no en menjava.


Fa un temps ja vaig publicar una recepta d'arròs negre, tot i que aquell plat era més aviat un aperitiu. El plat d'avui és un arròs negre com cal, fet en una paella, amb el seu allioli (o maionesa d'all) casolà i amb tot el sabor de la tinta!


Mireu mireu....
Ingredients (per a dues persones):

-200g d’arròs integral
-1/2 ceba
-1/2 pebrot verd
-xampinyons
-1 sèpia
-2 bossetes de tinta de calamar
-aigua amb sal o caldo de peix
-all i oli (o maionesa d'all)


Preparació:

1. Sofregim en una paella la ceba, el pebrot i els xampinyons tallats ben petits.

2. Un cop la verdura està cuita, hi introduïm l’arròs i li donem unes quantes voltes perquè absorveixi el gust de les verdures.

3. Mentres, escalfarem el caldo en un cassó amb la tinta que haurem extret de les bossetes.
I també farem una maionesa d’all amb un ou, oli, sal, vinagre i un gra d’all petit.

4. Un cop l’arròs ha agafat part del gust de les verdures, hi evocarem el caldo de peix amb la tinta i, seguidament, la sèpia tallada a trossets. 

5. Deixarem coure uns 20 minuts aproximadament, posant més caldo o aigua si fos necessari.

6. Deixem reposar fora del foc uns 5 minuts i ja el podem servir.

Amb la maionesa d’all és deliciós!!


Simplement, un dinar de diumenge genial!!


viernes, 16 de septiembre de 2011

Puros dolços

Sabeu? La primera vegada que vaig provar el tabac, va ser a través d'un puro! Quin humor oi??! El tema va ser el següent: els meus pares van voler encentre un puro que els va sobrar d'un casament. Jo, que no recordo que estava fent, vaig entrar a la cuina i allà me'ls vaig trobar.
-Vols provar-ho? - em van dir. I jo - Vale! Mai més he tornat a fumar un puro, bé ni un puro ni un cigar (que també en vaig tenir prou amb una vegada).
L'entrada d'avui, doncs, va de puros, però d'aquests, en repetiria una vegada i una altra. Els vaig fer amb restes d'ingredients que corrien per la nevera, i van quedar molt bons!

És que tenint sobres de pasta fil·lo (que va sobrar d'un aperitiu que aviat publicaré), llet condensada (del baileys), atmetlla caramelitzada i fideus de xocolata (que van sobrar de les trufes), com creieu que deuen estar aquests ingredients "juntos y revueltos", si els 4 per separat ja són bons?
Per saber-ho només cal que feu la prova!!

Ingredients:

- Pasta fil·lo
- Llet condensada
- Atmetlla caramelitzada
- Fideus de xocolata i de colors

Preparació:

1. Agafem la meitat d'un full de pasta fil·lo i li untem una culleradeta (o cullerada) de llet condensada per sobre, una mica d'atmetlla caramelitzada, i uns quants fideus de xocolata

Penseu que les quantitats són a ull, segons els gustos de cadascú. Qui li agradi més la xocolata, que posi més fideus...

2. Emboliquem la pasta fil·lo com si d'un puro es tractés. No cal unir les dues puntes, només cargolant la pasta ja queda bé.

3. Amb el forn preescalfat a 250º, introduïm els puros o purets, i els deixem coure uns minuts, no gaires, fins que la pasta fil·lo es torni daurada (ho hem d'anar vigilant per evitar que es cremi).

Només queda treure'ls del forn i ja ens els podem "fumar"


ADVERTIMENT: Vigileu amb les quantitats que "el que no mata, engreixa"

Que aprofiti!!!


miércoles, 14 de septiembre de 2011

Croquetes d'espinacs a la catalana i formatge de cabra

Jo no sóc de fregits, sincerament crec que la carn arrebossada o el peix fregit no es percep el gust, ni del peix, ni de la carn, tot i que tot és qüestió de gustos!
A part d’emmascarar el sabor, fa que l’àpat sigui més pesat i més indigest, almenys aquesta és la meva percepció sobre la técnica, encara que, he de confesar, a vegades em vé de gust saltar-me les meves normes, i em faig unes croquetes, com per exemple aquestes.
Mai havia provat de fer croquetes d’espinacs, i el sabor em va encantar!! Delicioses! Això sí, amb el seu toc de formatge de cabra, que no hi podia faltar en aquest plat.

També podeu fer servir la recepta per farcir canelons o lasanya. Voleu saber més coses?! Apunteu!

Ingredients:

-1/2 ceba petita
-150 g d’espinacs frescos (baby)
-25 g de pinyons
-20 g de panses
-200 ml de llet
-35 g de farina de sègol (o normal)
-50 g de formatge de cabra semicurat
-sal
-ou
-pa ratllat
-oli oliva

Acompanyament:
-Tomàquet madur, formatge fresc, sal maldon, orenga, oli d’oliva extra verge

Preparació:

1. Per fer les croquetes, posarem una mica d’oli en un cassó i hi evocarem la ceba tallada. Un cop canvii de color hi afegirem els espinacs, un polsim de sal i deixarem coure uns minuts.

2. Seguidament hi evoquem els pinyons i les panses i donem unes voltes amb l’espàtula. Tot i que els espinacs deixen anar part de la seva aigua, no cal que esperem que s’evapori, i hi evoquem la farina directament (abaixem el foc, sinó se’ns enganxarà al cassó), donem unes voltes perquè la farina es cogui una mica i hi introduïm la llet (ja escalfada). En aquest moment hem de remenar constantment, per evitar que se’ns enganxi al cassó, durant uns 15-25 minuts, a foc lent, fins que veiem que la farça es desenganxa de les parets del recipient (això significa que la farina ja està cuita i les croquetes ja estàn quasi llestes). Afegim el formatge, retirem del foc, i remenem fins que el formatge estigui completament desfet o integrat.

3. Deixem refredar a la nevera fins al dia següent preferiblement.

4. Quan vulguem fer les croquetes, agafem part de la massa amb unes culleretes, o amb les mans ben netes, i les passem per ou batut i pa ratllat.

5. Escalfem una paella amb una mica d’oli, i quan aquest estigui calent, afegim les croquetes de tres en tres (per accelerar la cocció i evitar que absorveixi massa oli).

6. Deixem escórrer sobre de paper absorvent (per evitar obtenir un producte greixós), i ja ens les podem menjar, acompanyades d’una amanida feta amb tomàquet madur, formatge fresc, un polsim de sal maldon, orenga i un bon raig d’oli de bona qualitat.


Un sopar perfecte!!!


OBSERVACIONS: La massa de les croquetes és bastant tova, per aquesta raó no les he volgut arrebossar primer per farina, ja que no les volia marejar massa. Heu de vigilar a l’hora d’empanar-les, no es trenquen però són delicades.

VARIACIONS: Si no us atreviu amb les croquetes, poseu 20 g de farina enlloc de 35g, i obtindreu una pasta per farcir canelons, lasanyes….increïble. El gust d’aquest farciment és realment bo (un pèl dolçet gràcies a les panses), i va bé en qualsevol plat de pasta!! Proveu-ho que es fa molt ràpid!!



lunes, 12 de septiembre de 2011

Trufes de xocolata i ratafia

Ja fa unes setmanes, una companya de la feina, bona coneixedora de la meva passió culinària, i fidel seguidora del blog, em va regalar una ampolleta de l'última ratafia que havia fet l'àvia del seu marit, abans de deixar-los.

El gest em fa va tanta il·lusió, que vaig pensar que li havia de fer algún detall a canvi. I, com és lògic, havia de ser alguna cosa on la protagonista fos la ratafia. Per cert, d'un aroma a herbes i nous insuperable en comparació amb les marques comercials. I és que, què no fan bé les àvies??

Així que rumiant rumiant, vaig provar de fer trufes de xocolata i ratafia, són les primeres trufes que he fet a la meva vida i, la veritat, és que van agradar moltíssim. Com ja sabeu, jo no sóc amant de la xocolata, però els del meu voltant els va encantar. Són unes trufes fetes amb xocolata amb llet i el toc just de ratafia, sense dominar ni passar desaparcebut.

El regal li va agradar molt i jo en vaig quedar encantada. Ara només falta que la resta en pogueu gaudir!

Ingredients:

-300 g de xocolata del 48% de cacao
-20 g de mantega
-140 g de nata del 35% (per montar)
-2 culleradetes de sucre blanc o glaç
-25 g de ratafía
-Atmetlla caramelitzada
-Fideus de xocolata i de colors
-Xocolata blanca per fondre


Preparació:

1. En un cassó, escalfarem la nata i la xocolata trocejada, fins que començi a desfer-se.

2. Retirarem del foc, hi afegirem la mantega, el sucre i la ratafía, i continuarem remenant amb una espátula fins que la xocolata estigui del tot desfeta, i la mescla estigui ben homogènia.

3. Dividim la massa en dos recipients, i en un hi afegim atmetlla caramelitzda. Els deixem refredar a la nevera fins al dia següent.

4. Al dia següent, en el recipient on només tenim la xocolata (sense atmetlla), fem boletes amb l’ajuda d’una cullera, o amb les mans (BEN NETES), i les arrebossem de fideus de xocolata i fideus de colors. Amb les trufes d’atmetlla caramelitzada també fem boletes, i seguidament, les passem per xocolata blanca desfeta al bany maria o al microones, amb l’ajuda d’un escuradents.

5. Deixem refredar les trufes a la nevera, o al congelador, perquè agafin la consistencia definitiva, i ja estaran llestes per gaudir-ne!!


OBSERVACIONS: És important que utilitzeu la quantitat justa de ratafia que diu la recepta, ja que és la dosis adequada per donar-li el punt perfecte.

VARIANT: Si feu servir la meitat de la nata que hi diu, us quedaran unes trufes amb més consistència i més fàcils de manipular, ja que sinó queden bastant toves quan estan a temperatura ambient.
Ideals per congelar o conservar-les a la nevera!

En voleu un mos?!

domingo, 11 de septiembre de 2011

AIG 2011

Primer de tot, desitjar-vos una bona diada de Catalunya a tots i a totes!

Aquesta entrada, però, no té cap relació amb la diada, sinó que va dedicada al AIG 2011. Alguns potser direu, què és això?? Doncs és l'"amic invisible gastronòmic". Ja us imagineu de què va la cosa? Doncs sí, és un joc conegut arreu que aquest any li ha tocat organitzar a la Joana de Mis Recetas Bordadas. Si entreu al link, trobareu les bases per inscriure's i tota la informació que necessiteu.

Mai havia sentit a parlar de l'AIG abans, però es veu que ja fa un temps que s'organitza, així que aquest any he decidit apuntar-m'hi! M'encanta fer sorpreses i que me'n facin!

El logotip està dissenyat per la Carol, és divertit oi??

Ara només falta donar algunes pistes per saber que és el que em poden regalar, ja que només ens coneixem gastronòmicament!

Sincerament, m'agrada tot, des de motlles, fins a llibres, un pot de mermelada o conserves casolanes fetes pel propi autor...qualsevol cosa que surti de l'ànima i que regalis amb amor, perquè d'això es tracta, regalar alguna cosa feta o pensada amb tot l'amor del món, no cal tenir molts diners ni anar molt lluny a comprar-lo, quan el pots tenir no gaire lluny de casa teva!

Espero que us animeu tots, ja que és un event que només pasa un cop a l'any!

Ja tinc ganes de saber qui m'ha tocat.....

viernes, 9 de septiembre de 2011

Entrepà de pernil ibèric

Avui, bé, fa dies, tenia el desig de fer-me un entrepà d'un bon pernil ibèric, d'aquell que se't cauen les llàgrimes només de veure'l a l'aparador i olorar-lo! Total, que quan em vé de gust alguna cosa, tard o d'hora ho he de fer realitat, i l'objectiu d'aquesta setmana era aquest, un bon entrepà amb pa "mollete", ben torrat, sucat amb tomàquet i oli d'oliva extra verge de primera prensada en fred i , finalment, un bon pernil salat ibèric.

Creieu que aquesta és una bona manera de començar el cap de setmana?? Jo crec que sí! És la millor!

Així que l'entrada d'avui va dedicada a aquest pernil!! Gràcies porquets!!!

El procediment....jo crec que me'l puc saltar, no?


És una foto per gaudir-la i, perquè no, babejar!
Bon cap de setmana i que aprofiti!!

lunes, 5 de septiembre de 2011

Bescuit de nesquik

Ya está aquí, ya llegó....i aquí us deixo la recepta del postre que vaig dur al sopar d'inauguració!
Perquè el gaudiu!

Ingredients:
-4 ous
-1 iogurt natural
-2 mesures de iogurt de sucre
-2 mesures de iogurt de nesquik
-3 mesures de iogurt de farina
-1/2 mesura de iogurt d’oli oliva
-1 sobre de llevat
-Sucre glaç

Procediment:

1. En un bol, hi posem els 4 ous, el iogurt i la mesura d’oli d’oliva. Barrejem bé, i seguidament hi evoquem el sucre, el nesquik tamitzat, la farina tamitzada i el sobre de llevat . Ho col·lem per evitar grumolls.

2. Posem tota la mescla, ben homogènia, en un motlle untat amb mantega i farina (per evitar que s’enganxi), i ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant uns 35-45 minuts, depenent del forn. Sabrem que està cuit quan, clavant-li un escuradents, aquest surt intacte, net.

3. Deixem refredar el bescuit, i un cop fred, el desenmotllem i li espolsem sucre glaç per sobre.


Boníssssssssssimmmm!!!

Té gust de biscuit amb un toc molt lleuger de xocolata, ideal per als amants d’aquest afrodisíac, i també per als no amants, com jo, que no m'agrada gaire la xocolata en pastissos, però aquest m'ha sorprés al no ser gens empalagós i molt esponjós.

Feu-ne la prova i em comenteu!

sábado, 3 de septiembre de 2011

Inauguració piset + tapes varies

Avui l'entrada va dedicada a una parelleta que m'estimo molt i que s'acaben d'independitzar! La Núria i el Carlos. Fa uns dies vam anar a sopar a casa seva per celebrar la nova etapa de la seva vida, i em va agradar tant el menú que ens van preparar, que els hi vull dedicar aquesta entrada!

A part d'oferir-nos cerveses i tintos de verano, també vam provar la cervesa "Estrella Damm inedit", és molt suau i ideal per acompanyar un sopar amb bona companyia. I tot i que jo no sóc consumidora de cervesa, aquesta em va agradar molt!! La recomano!

Aquesta entrada va per vosaltres parelleta!!! ;-)

Un dels aperitius que en van oferir va ser:

MUSCLUS AMB VINAGRETA

Consistia de musclus cuits acompanyats d'una vinagreta feta amb ceba tallada ben fina i oli d'oliva.

Un altre aperitiu, aquest em va encantar i he repetit a casa meva alguna vegada. Són les TORRADETES DE PERNIL SALAT I OU DE GUATLLA

El plat és ben senzill però el resultat és una bomba de sabors.
Consisteix d'una torradeta, on a sobre hi posem pernil salat tallat ben petit, i a sobre d'aquest un ou de guatlla fregit. L'heu de tastar!!

Aquest aperitiu és d'aprofitament, ja que, com em van confessar els amfitrions, eren sobres que tenien per la nevera, però que, el conjunt va ser fantàsticament bo!
Qui ho diria que amb un paquet de raviolis, uns quants tomàquets cherrys i una ració de formatge fresc sortís un plat que, barrejant aquests ingredients, conjuntament i amb un bon oli d'oliva, em sorprengués tant!
Doncs aquí teniu la foto:

AMANIDA DE RAVIOLIS, CHERRYS I FORMATGE FRESC

L'últim aperitiu de la nit van ser
PETXINES AMB VI BLANC I ALL

També un plat exquisit, amb només 3 ingredients! Què més podem demanar?

El plat principal era un pa de pita amb verdures i pollastre, un tipus kebab però moooooolt més saludable!

La verdura
El pa de pita
El pollastre!
I, finalment, jo vaig ser l'encarregada del postre, va ser un BESCUIT DE NESQUIK, que més endavant ja penjaré la recepta!!! Bonísssimm! Que ha de dir l'autora, no??

Doncs aquí deixo constància d'aquest sopar d'inauguració! Que el primer és el que fa més il·lusió i el que vols recordar sempre!

A disfrutar del pis i de la vida en parella nois!! Aviat...hi tornarem!!!