Buscar este blog

Cargando...

lunes, 20 de abril de 2015

Bombons per Sant Jordi

Ja ho sé, m'avanço uns quants dies, però és per una bona causa.

Si esteu pensant en quin menú fer per Sant Jordi, us porto un postre o detall ideal! Uns bombons de crema pastissera amb maduixes triturades. 

Sona bé, no?

Ingredients (us en surtiran bastants):

- 200 g de crema pastissera
- 2 fulles de gelatina

- 4 maduixes
- 2 cullerades de sucre
- 1 fulla de gelatina


Preparació:

1. Per fer el puré de maduixes, triturarem 4 maduixes amb el sucre. Bullirem el conjunt al foc durant 15 minuts. Rehidratem una fulla de gelatina i l'afegim al puré encara calent perquè es desfaci. Deixem refredar. Haurem obtingut un tipus de mermelada espessa.

2. A part farem la crema pastissera seguint les indicacions. Un cop aquesta tingui la consistència espessa, afegirem les fulles de gelatina prèviament hidratades.

3. Afegim una mica de puré de maduixes als motlles en forma de rosa, i els acabem d'omplir amb la crema pastissera. Deixem refredar-ho al congelador.

4. Al cap de 6 hores ja ho podem treure del congelador, i menjar-nos-ho directament. També ho podeu guardar a la nevera uns quants dies.

És una mossegada fresca de Sant Jordi amb els colors de la diada!

Que passeu un bon dia de Sant Jordi, que us regalin moltes roses i molts llibres interessants!!

Us deixo amb una imatge primaveral que vaig tenir la sort de plasmar aquest cap de setmana passat!


Bon profit!

lunes, 13 de abril de 2015

Pollastre al forn amb gambes, ceba i fonoll

Una recepta ben primaveral!!

Com m'agrada la primavera, tot i l'astènia i el pol·len que entra per les cases.....no fa ombra a la pujada de temperatures, l'obertura de les terrasses, la vitalitat, més estones de sol....em revifa aquesta època.

Així que us porto un plat per revifar a qualsevol que li falti una empenta per veure com de bonica és la primavera. Un plat que el podeu fer tant per 2 com per 20! Són dos minuts de preparació i després deixeu que el forn treballi!

Ingredients (per a 4-6 persones):

- 8 peçes de pollastre (cuixa, pit, contracuixa)
- 2 cebes
- 1 fonoll
- 8 gambes
- 4 alls
- 2 cullerades de salsa de tomàquet
- 200 ml vi blanc
- 200 ml aigua
- Llorer, romaní, jengibre
- Panses o nabius deshidratades
- Sal
- Pebre
- Oli


Preparació:

1. En una safata pirex (apta pel forn) afegim les cebes tallades en juliana, el fonoll ben net i tallat en juliana també, els alls (amb la pell), les espècies, les panses i la salsa de tomàquet. Per sobre hi afegim els talls de pollastre, ho salpebrem i, seguidament, ho banyem tot amb vi, aigua i un rajolí d'oli d'oliva de qualitat.

2. Afegim la safata dins el forn pre-escalfat a 200ºC, durant 30 minuts.

3. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, afegim les gambes escampades per la safata.

4. I llest! Enrecordeu-vos de tenir a mà un crostonet de pa, perquè el suquet que queda és pecat tirar-lo!!

El que sobri, dins una carmanyola i cap al congelador! A gaudir!

Bon profit!

lunes, 6 de abril de 2015

Gonut= Gofre+Donut

Coneixeu el Cronut? És una pasta, inventada als EEUU, que fusiona un croissant amb un donut. És a dir, té aspecte de donut, ja que és rodó i ha estat prèviament fregit i arrebossat amb sucre, però, el seu interior no és com el donut de tota la vida, és una massa de capes de full, feta de mantega, com la massa del propi croissant!

Està boníssim! Però amb un ja en teniu prou!

L'altre dia vaig decidir desempolsar la gofrera, i com que em van quedar uns gofres força sosets (sense mantega i poc sucre) vaig voler donar-li un punt de festa, i fer uns gofres-donuts, o gonuts! No l'he patentat jo no, aquest nom ja existeix per la xarxa.

Ingredients (per a 6 gonuts):

- 175 g farina
- 25 g colacao o nesquik
- 40 g maicena
- 1 sobre de llevat royal
- 1 ou
- 200 ml llet
- 60 g sucre
- aromes: canyella, vainilla

- Oli de girasol (per fregir)
- Sucre (per arrebossar)


Preparació:

1. Triturem tots els ingredients fins que ens quedi una massa ben homogènea.

2. Escalfem la gofrera, i un cop aquesta estigui a punt, pintem les planxes amb una mica d'oli i afegim una cullerada generosa de la massa. Deixem coure el gofre uns 3 minuts, fins que tinguin el color dauradet que desitgem (millor que ens quedem curts abans de passar-nos, ja que després hem de fregir el gofre, recordeu)

3. I així, fem tots els gofres que ens surtin. Reservem.


4. Escalfem una paella amb una mica d'oli de girasol, quan aquest començi a bullir hi afegim els gofres i els deixem daurar pels dos costat. Un cop estiguin ben daurats els escorrem amb paper absorbent i, seguidament, els arrebossem amb sucre blanc, com que la massa té poc sucre, aquí podem ser força generosos.

I cap dins, ha de ser fet i menjat!

Un dolç plaer......abans de començar l'operació trikini!!!

Bon profit!

lunes, 30 de marzo de 2015

Ous farcits d'alvocat i salsa tàrtara

Com m'agraden els ous farcits! És una mossegada plena de sabors diferents, i és que l'ou dur, per si sol, ja és molt gustós!

Tenia ganes de fer una salsa tàrtara, i justament, un dia abans havia comprat uns alvocats madurs que tenia moltes ganes de menjar-me'ls, amb guacamole, a dauets, a les amanides....Al final va acabar sent una crema d'alvocat deliciosa. No és un guacamole perquè li faltaria la ceba i el tomàquet, que li quedaria fantàstic també, si en voleu posar.

A mi em va sortir això! Que he de repetir el dia que tingui invitats a casa, ho he de compartir!

Ingredients (per a 4 persones):

- 4 ous

PER LA CREMA D'ALVOCAT:

- 1 alvocat
- Suc de mitja llimona
- Sal
-Tabasc (opcional)

PER LA SALSA TÀRTARA:

- 50 g maionesa
- 1 culleradeta de tàperes picades
- 5 olives picades (a falta de cogombres encurtits)
- 1 culleradeta de café de mostassa
- Cibulet

- Espinacs per decorar


Preparació:

1. Bullim els ous durant 8-10 minuts màxim. I els deixem refredar abans de pelar-los.

2. Per fer la salsa tàrtara, barrejarem la maionesa amb les tàperes i les olives ben picadetes, una mica de mostassa (una micona, no us passeu) i el cibulet ben picadet. Reservem.

3. Per la crema d'alvocat. Aixafem la carn de l'alvocat amb una forquilla i l'aromatitzem amb suc de llimona, sal i tabasc, al gust de cadascú. Reservem.

4. Pelem els ous i els tallem per la meitat. Traiem el rovell i l'afegim a la salsa tàrtara.

5. Moment de muntar els ous farcits: jo els he col·locat dins una cullereta, amb una fulla tendra d'espinacs. Farcim la clara amb la crema d'alvocat i, per sobre, la salsa tàrtara amb el rovell. Decorem amb cibulet i restes de rovell que hagi sobrat.

Com diuen, un bocado de dioses!

Una altra idea per farcir ous, ideal pels vegetarians (no vegans) que ja estan farts de veure ous farcits de maionesa i tonyina!

Bon profit!

lunes, 23 de marzo de 2015

Mousse de cacaolat

No m'agraden els pastissos de xocolata. Qui em coneix, ja ho sap. Me'l menjo, no dic mai que NO a cap postre, però amb menys entusiasme que un pastís de nata, crema o mantega (que m'apassionen).

Un dia, vaig veure un pastís de formatge amb xocolata, i em va cridar l'atenció. Llavors vaig pensar, i perquè no fer un pastís que dugui cacaolat enlloc de nata?

Doncs vaig fer la prova, i he de dir que em va quedar prou bé. És una barreja de pastís de formatge amb cacaolat. Fàcil de fer, perquè no necessita forn i és molt lleuger. Si us agrada aquesta beguda, us animo a que ho proveu! 

Ingredients (per a 6 talls):

- 100 g galetes de xocolata
- 30 g mantega

- 350 ml cacaolat
- 250 g formatge cremós
- 50 g sucre
- 10 g de maicena
 - 3 fulles de gelatina
- Rajolí de licor (baileys, café, xocolata...) al gust

- Xocolata blanca (per decorar)
- Maduixes (per decorar)


Preparació:

1. Primer farem la base, triturant les galetes i barrejant la pols amb mantega desfeta. Ho escampem per la base d'un motlle rodó d'uns 20 cm de diàmetre. Ho reservem a la nevera perquè agafi consistència.

2. Mentre rehidratem les fulles de gelatina, triturem la meitat del cacaolat amb el formatge, i el sucre.

3. Posem un cassó al foc i hi desfem la resta del cacaolat amb la maicena. Quan començi a bullir retirem del foc i hi afegim les fulles de gelatina hidratades. Afegim aquesta mescla a la barreja de cacaolat, formatge i sucre que teniem reservat.

4. Finalment, evoquem el farcit del pastís a la base de galeta que teniem reservada i deixem quallar a la nevera, millor d'un dia per l'altre.

5. A l'endemà, desfem una mica de xocolata blanca i decorem la superfície del pastís, juntament amb unes rodanxes de maduixes.

Queda un pastís molt suau, gens empalagós, que passa sense gana!

Bon profit!

lunes, 16 de marzo de 2015

Limoncello casolà, i narancello

El limoncello és un bon "digestiu" quan t'he l'ofereixen als restaurants. 

Conec molta gent que fa el seu propi limoncello, i com que em va semblar tan fàcil la seva elaboració, no vaig dubtar ni un moment en com aprofitar el litre d'alcohol que vaig portar d'Andorra

Això si, que les llimones siguin ecològiques, ja que només en volem la pell groga.

Ingredients (1.2 litres):

- 500 ml alcohol 90-95º
- 500 g llimones o taronjes
- 775 ml aigua mineral
- 400 g sucre


Preparació:

1. Pel·lem les llimones i les taronjes amb un pelador de patata, de manera que només obtinguem la part groga/taronja, no volem el blanc, ja que ens amargaria el licor.

2. Deixem macerar les pells amb l'alcohol, dins una ampolla de vidre ben tapat, dins un armari a temperatura ambient, durant 3 setmanes!

3. Quan hagi passat aquest temps, farem l'almívar. Posem l'aigua i el sucre dins un cassó al foc i deixem que bulli. Un cop arrenqui el bull, ho deixem 15 minuts. Apartem del foc i deixem refredar l'almívar.

4. Un cop aquest estigui fred, ho barrejem amb el licor, que haurem col·lat, i ho introduïm dins una ampolla de vidre, dins el congelador.

Al cap de 3 dies ja el podeu degustar, ben fresquet. 

Veureu que el comercial no té res a envejar-li!

El "narancello" que m'he inventat no existeix, els italians diuen que aquest licor es fa amb llimones i mandarines, però no amb taronjes. No saben perquè, i realment està deliciós, potser fins i tot més que el de llimona. Proveu-ho!

Bon profit! I no us passeu...que les resaques dels licors dolços són dolentes!

lunes, 9 de marzo de 2015

Crònica de dos frikis per "pesadilla en la cocina"

Si. Nosé que ens passa, però ens agrada arriscar!

Avui us explicaré (publicitat gratuïta) dues experiències que hem tingut en dos restaurants de Barcelona que van sortir al programa d'Alberto Chicote, Pesadilla en la Cocina.

Començaré pel començament...

Un dia, mentre estavem mirant la televisió, van anunciar que el proper restaurant on Chicote anava a "salvar" era un mexicà de Barcelona, El último Ágave. La meva parella va saltar: jo, hi he estat aquí!! Un cop vam mirar que havia passat perquè el restaurant estigués a punt de tancar, vam decidir anar-lo a provar!

EL ÚLTIMO ÁGAVE

Ell recordava que havia menjat molt bé, inclús que era un restaurant recomenat per amics mexicans.

Doncs res, anem-hi!

I vam surtir encantats!

De fet, hi vam tornar al cap de pocs mesos. Recordo el xampi-quesos, el variat de tacos, el guacamole....però sobretot, recordo el postre, el pastel de 3 leches, el millor pastel de 3 leches que he menjat mai!! Us ho prometo! (També recordo que la segona vegada que vam demanar aquest pastís, havia disminuït una mica, però res important, tenint en compte que el saben fer molt bé!)




Els margarites els recordo boníssims també!!

En fi, que segur que caurà una tercera vegada, segur!

Fa unes setmanes, doncs, vam decidir aventurar-nos amb un altre dels restaurants que Chicote havia visitat a Barcelona, el Vivaldi.

VIVALDI

És un restaurant italià amb molt bones crítiques al TripAdvisor. 

Reservem a les 22h. 

Arribem i......estem sols??? No hi ha ningú més a les 10 de la nit? ¿HOLA?

Ens assentem i ens porta la carta un home, semblava italià, que pensem que era la única persona que portava el restaurant (feia de cambrer i cuiner a la vegada).

Vam demanar una caprese de primer, amb rúcula. Bé, dues fulletes de rúcula pensida més aviat.


Com podeu comprovar.

De segon vam demanar pizzes....molt fines, la massa era força bona, però el farcit......jo em vaig demanar la de 4 formatges i hi havia un d'ells que era molt fort, o dolent, semblava cabrales.



El postre el millor! Un tiramisú casolà força bo, gens pesat. Es notava que era casolà.


De la nostra experiència als restaurants de Pesadilla en la Cocina en podem treure:

- No feu massa cas dels comentaris del TripAdvisor, al Vivaldi, no corresponien a la realitat.
- El mexicà el recomanem. Està ple de gent i tenen les targetes de visita amb la publicitat de "Pesadilla en la cocina", a aquests sí que els hi va funcionar!
- El programa de Pesadilla en la cocina té més part de teatre que de veritat. Els cuiners que surtien per la televisió i els que estaven "en persona" no semblaven correspondre's a la realitat.

Tot i així, les dues han estat bones experiències.....
Mai se sap que pots trobar-te sota unes estovalles, oi?!

Bon profit!