Buscar este blog

Cargando...

lunes, 30 de marzo de 2015

Ous farcits d'alvocat i salsa tàrtara

Com m'agraden els ous farcits! És una mossegada plena de sabors diferents, i és que l'ou dur, per si sol, ja és molt gustós!

Tenia ganes de fer una salsa tàrtara, i justament, un dia abans havia comprat uns alvocats madurs que tenia moltes ganes de menjar-me'ls, amb guacamole, a dauets, a les amanides....Al final va acabar sent una crema d'alvocat deliciosa. No és un guacamole perquè li faltaria la ceba i el tomàquet, que li quedaria fantàstic també, si en voleu posar.

A mi em va sortir això! Que he de repetir el dia que tingui invitats a casa, ho he de compartir!

Ingredients (per a 4 persones):

- 4 ous

PER LA CREMA D'ALVOCAT:

- 1 alvocat
- Suc de mitja llimona
- Sal
-Tabasc (opcional)

PER LA SALSA TÀRTARA:

- 50 g maionesa
- 1 culleradeta de tàperes picades
- 5 olives picades (a falta de cogombres encurtits)
- 1 culleradeta de café de mostassa
- Cibulet

- Espinacs per decorar


Preparació:

1. Bullim els ous durant 8-10 minuts màxim. I els deixem refredar abans de pelar-los.

2. Per fer la salsa tàrtara, barrejarem la maionesa amb les tàperes i les olives ben picadetes, una mica de mostassa (una micona, no us passeu) i el cibulet ben picadet. Reservem.

3. Per la crema d'alvocat. Aixafem la carn de l'alvocat amb una forquilla i l'aromatitzem amb suc de llimona, sal i tabasc, al gust de cadascú. Reservem.

4. Pelem els ous i els tallem per la meitat. Traiem el rovell i l'afegim a la salsa tàrtara.

5. Moment de muntar els ous farcits: jo els he col·locat dins una cullereta, amb una fulla tendra d'espinacs. Farcim la clara amb la crema d'alvocat i, per sobre, la salsa tàrtara amb el rovell. Decorem amb cibulet i restes de rovell que hagi sobrat.

Com diuen, un bocado de dioses!

Una altra idea per farcir ous, ideal pels vegetarians (no vegans) que ja estan farts de veure ous farcits de maionesa i tonyina!

Bon profit!

lunes, 23 de marzo de 2015

Mousse de cacaolat

No m'agraden els pastissos de xocolata. Qui em coneix, ja ho sap. Me'l menjo, no dic mai que NO a cap postre, però amb menys entusiasme que un pastís de nata, crema o mantega (que m'apassionen).

Un dia, vaig veure un pastís de formatge amb xocolata, i em va cridar l'atenció. Llavors vaig pensar, i perquè no fer un pastís que dugui cacaolat enlloc de nata?

Doncs vaig fer la prova, i he de dir que em va quedar prou bé. És una barreja de pastís de formatge amb cacaolat. Fàcil de fer, perquè no necessita forn i és molt lleuger. Si us agrada aquesta beguda, us animo a que ho proveu! 

Ingredients (per a 6 talls):

- 100 g galetes de xocolata
- 30 g mantega

- 350 ml cacaolat
- 250 g formatge cremós
- 50 g sucre
- 10 g de maicena
 - 3 fulles de gelatina
- Rajolí de licor (baileys, café, xocolata...) al gust

- Xocolata blanca (per decorar)
- Maduixes (per decorar)


Preparació:

1. Primer farem la base, triturant les galetes i barrejant la pols amb mantega desfeta. Ho escampem per la base d'un motlle rodó d'uns 20 cm de diàmetre. Ho reservem a la nevera perquè agafi consistència.

2. Mentre rehidratem les fulles de gelatina, triturem la meitat del cacaolat amb el formatge, i el sucre.

3. Posem un cassó al foc i hi desfem la resta del cacaolat amb la maicena. Quan començi a bullir retirem del foc i hi afegim les fulles de gelatina hidratades. Afegim aquesta mescla a la barreja de cacaolat, formatge i sucre que teniem reservat.

4. Finalment, evoquem el farcit del pastís a la base de galeta que teniem reservada i deixem quallar a la nevera, millor d'un dia per l'altre.

5. A l'endemà, desfem una mica de xocolata blanca i decorem la superfície del pastís, juntament amb unes rodanxes de maduixes.

Queda un pastís molt suau, gens empalagós, que passa sense gana!

Bon profit!

lunes, 16 de marzo de 2015

Limoncello casolà, i narancello

El limoncello és un bon "digestiu" quan t'he l'ofereixen als restaurants. 

Conec molta gent que fa el seu propi limoncello, i com que em va semblar tan fàcil la seva elaboració, no vaig dubtar ni un moment en com aprofitar el litre d'alcohol que vaig portar d'Andorra

Això si, que les llimones siguin ecològiques, ja que només en volem la pell groga.

Ingredients (1.2 litres):

- 500 ml alcohol 90-95º
- 500 g llimones o taronjes
- 775 ml aigua mineral
- 400 g sucre


Preparació:

1. Pel·lem les llimones i les taronjes amb un pelador de patata, de manera que només obtinguem la part groga/taronja, no volem el blanc, ja que ens amargaria el licor.

2. Deixem macerar les pells amb l'alcohol, dins una ampolla de vidre ben tapat, dins un armari a temperatura ambient, durant 3 setmanes!

3. Quan hagi passat aquest temps, farem l'almívar. Posem l'aigua i el sucre dins un cassó al foc i deixem que bulli. Un cop arrenqui el bull, ho deixem 15 minuts. Apartem del foc i deixem refredar l'almívar.

4. Un cop aquest estigui fred, ho barrejem amb el licor, que haurem col·lat, i ho introduïm dins una ampolla de vidre, dins el congelador.

Al cap de 3 dies ja el podeu degustar, ben fresquet. 

Veureu que el comercial no té res a envejar-li!

El "narancello" que m'he inventat no existeix, els italians diuen que aquest licor es fa amb llimones i mandarines, però no amb taronjes. No saben perquè, i realment està deliciós, potser fins i tot més que el de llimona. Proveu-ho!

Bon profit! I no us passeu...que les resaques dels licors dolços són dolentes!

lunes, 9 de marzo de 2015

Crònica de dos frikis per "pesadilla en la cocina"

Si. Nosé que ens passa, però ens agrada arriscar!

Avui us explicaré (publicitat gratuïta) dues experiències que hem tingut en dos restaurants de Barcelona que van sortir al programa d'Alberto Chicote, Pesadilla en la Cocina.

Començaré pel començament...

Un dia, mentre estavem mirant la televisió, van anunciar que el proper restaurant on Chicote anava a "salvar" era un mexicà de Barcelona, El último Ágave. La meva parella va saltar: jo, hi he estat aquí!! Un cop vam mirar que havia passat perquè el restaurant estigués a punt de tancar, vam decidir anar-lo a provar!

EL ÚLTIMO ÁGAVE

Ell recordava que havia menjat molt bé, inclús que era un restaurant recomenat per amics mexicans.

Doncs res, anem-hi!

I vam surtir encantats!

De fet, hi vam tornar al cap de pocs mesos. Recordo el xampi-quesos, el variat de tacos, el guacamole....però sobretot, recordo el postre, el pastel de 3 leches, el millor pastel de 3 leches que he menjat mai!! Us ho prometo! (També recordo que la segona vegada que vam demanar aquest pastís, havia disminuït una mica, però res important, tenint en compte que el saben fer molt bé!)




Els margarites els recordo boníssims també!!

En fi, que segur que caurà una tercera vegada, segur!

Fa unes setmanes, doncs, vam decidir aventurar-nos amb un altre dels restaurants que Chicote havia visitat a Barcelona, el Vivaldi.

VIVALDI

És un restaurant italià amb molt bones crítiques al TripAdvisor. 

Reservem a les 22h. 

Arribem i......estem sols??? No hi ha ningú més a les 10 de la nit? ¿HOLA?

Ens assentem i ens porta la carta un home, semblava italià, que pensem que era la única persona que portava el restaurant (feia de cambrer i cuiner a la vegada).

Vam demanar una caprese de primer, amb rúcula. Bé, dues fulletes de rúcula pensida més aviat.


Com podeu comprovar.

De segon vam demanar pizzes....molt fines, la massa era força bona, però el farcit......jo em vaig demanar la de 4 formatges i hi havia un d'ells que era molt fort, o dolent, semblava cabrales.



El postre el millor! Un tiramisú casolà força bo, gens pesat. Es notava que era casolà.


De la nostra experiència als restaurants de Pesadilla en la Cocina en podem treure:

- No feu massa cas dels comentaris del TripAdvisor, al Vivaldi, no corresponien a la realitat.
- El mexicà el recomanem. Està ple de gent i tenen les targetes de visita amb la publicitat de "Pesadilla en la cocina", a aquests sí que els hi va funcionar!
- El programa de Pesadilla en la cocina té més part de teatre que de veritat. Els cuiners que surtien per la televisió i els que estaven "en persona" no semblaven correspondre's a la realitat.

Tot i així, les dues han estat bones experiències.....
Mai se sap que pots trobar-te sota unes estovalles, oi?!

Bon profit!

lunes, 2 de marzo de 2015

Macarrons de carn i ou...els primers macarrons

Aquesta recepta és curiós que mai l'hagi publicada. De fet, feia mooolts anys que no la feia, i és que són els primers macarrons sofregits que vaig aprendre a fer, tot just fa 11 anys!

És molt semblant als macarrons de carn de la iaia, però en aquest cas se li posa un ou per comensal, el qual es barreja amb el sofregit com si d'un remanat es tractés, sense que arribi a ser-ho!

Ingredients (per a 2 persones):

- 200g macarrons
- 1 all
- 1 ceba
- 50 ml vi blanc
- 100 g carn (picada, botifarra, llom...)
- 2 ous
- 100 g salsa de tomàquet 
- Oli d'oliva
- Sal
- Formatge ratllat


Preparació:

1. Preparem el sofregit fregint a una paella l'all i la ceba tallat ben petit, amb una mica d'oli i sal. Un cop a sofregit, afegim el vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol, uns 5 minuts a foc mig. 

2. Seguidament hi afegim la carn a trossets i, quan aquesta estigui cuita trenquem els ous a dins de la paella i remenem perquè quedi ben amalgamat amb la resta d'ingredients. A continuació afegim la salsa de tomàquet, rectifiquem de sal i reservem.

3. Bullim els macarrons. Quan aquests estiguin cuits els escorrem i els afegim al sofregit, barrejant tot el conjunt d'ingredients.

4. Posem els macarrons al forn, ben tapats de formatge ratllat per la superfície. Ho deixem gratinar uns minuts i llest per menjar!

Un plat per agafar energia o per, simplement, gaudir d'uns macarrons gratinats que venen tan de gust de tant en tant.


Bon profit!

lunes, 23 de febrero de 2015

Receptes pel "tupper": amanida de tomàquet i pollastre en escabetx

Casa Matachín m'ha tornat a sorprendre, aquesta vegada amb l'enviament de conserves de pollastre en escabetx i de pollastre amb oli d'oliva. Ideals per amanides de pasta, d'arròs, per fajitas, per fer-ne paté...

Avui us porto la primera recepta que vaig fer, improvitzadament, quan van arribar les mostres!

Una amanida rapideta per endur-te a la feina, que no et farà perdre gaire temps i que pots disfrutar a qualsevol lloc i a qualsevol estació de l'any. Apunteu!

Ingredients (per a 1 persona):

- 1 tomàquet per amanides
- Mitja ceba tendra
- 3 alls encurtits
- 1 ou dur
- 1 llauna de pollastre en escabetx CASA MATACHÍN
- Orenga
- Pebre


Preparació:

1. Tallem la ceba ben petita i el tomàquet a dauets. Ho barregem i hi afegim els alls encurtits, l'ou dur talladet, la llauna de pollastre esmicolat amb les mans, i ho ananim amb orenga, pebre i el propi escabetx del pollastre.

A la nevera, i a menjar!!
Com a primer, com a plat únic....Cadascú s'ho fa a la manera que més li agradi, això si, més fàcil no pot ser!

Ja no teniu excusa per menjar saludablement amb el tupper!!

Moltes gràcies Casa Matachín per haver-me deixat tastar aquest producte!


Bon profit!

lunes, 16 de febrero de 2015

Orelles de Carnestoltes

Doncs existeixen molts postres pel carnaval, i aquest és un d'ells. Perquè no passem fred i tinguem energia!!

És un postre força econòmic i, tot i que és un postre fregit, no sembla que "empatxi" molt, sinó, digueu-li al Miquel que se'n va cruspir 5 seguides per postres....

Quan una cosa és bona, és bona i s'ha de compartir, en aquest cas, amb vosaltres. Aprofiteu que alguns pobles són festius per posar-vos mans a la massa.

Ingredients (per unes 20 orelles "de dumbo")

- 1 ou
- 25 ml anís
- Ralladura de mitja taronja ecològica
-50 g mantega o llard desfeta
- 60 g sucre
- 100 ml aigua tèbia
- un pessic de sal
- 250 g de farina (jo en vaig haver de posar quasi 300)

- Oli de girasol i oli d'oliva (50:50)
- Sucre glaç


Preparació:

1. En un bol barregem l'ou amb l'anís, la ratlladura, la mantega desfeta, el sucre, l'aigua i la sal. Ho barregem bé i afegim, a poc a poc, la farina tamissada fins que ens quedi una massa integrada i lleugerament enganxifosa.


2. Deixem reposar la massa 1 hora ben bona.

3. Seguidament, amb l'ajuda d'un corró o unes mans untades d'oli, agafem boletes de la massa i les estirem fins que quedin ben finetes, com més finetes millor. Amb la forma que volguem, siguin orelles, quadrats...el que us surti.


4. Posem a una paella els olis. i quan aquesta estigui ben calenta (ho sabrem perquè haurem tirat una petita porció de massa que començarà a daurar-se) hi anem afegint les orelles, a poc a poc. Els hi donarem la volta quan una cara estigui daurada i les deixarem reposar en paper absorbent perquè eliminin l'excès d'oli.

Les podem guardar en una caixa metàl·lica perquè durin més temps, tot i que el més segur és que en dos dies ja no n'hi hagin!!


Bon profit i que acabeu de passar un bon dia de festa (els que la tingueu)!!