Buscar este blog

jueves, 18 de octubre de 2012

Pets (o pits?) de monja

El Memòries d'una Cuinera d'aquest mes ens proposa fer una recepta de GALETES. Que bones i versàtils que són les galetes. No conec a ningú que no li agradin i, en realitat, és un aliment molt nutritiu per tothom, si no fos per la quantitat de mantega que duen. Els ous, el sucre i la farina són ingredients bàsics de la nostra cuina, i no conec cap, cap casa que no en tingui.

Quan era petita, recordo que a vegades em menjava unes galetones molt petites el nom del qual sempre m'ha cridat l'atenció, els pets de monja. En realitat, aquestes galetes se les va inventar un pastisser italià anomenant-les "petto de monacca" (pit de monja), degut a la punteta pronunciada en forma de mugró, que al llarg del temps van passar a dir-li de "pit" a "pet" de monja.

Potser estava mal vist dir pit en aquella època.....els italians se les sabien més llargues.....

Ingredients:

- 3 ous
- 150 g sucre
- 250 g farina
- Rajolí d'anís
- Ralladura de llimona


Preparació:

1. Batem els ous amb els sucre, la farina, una mica de pell de llimona rallada (part groga) i un rajolinet d'anís. 

2. Quan estigui ben integrat posem sobre una placa de forn amb paper vegetal boletes de la mida d'una moneda de 10 cèntims (amb l'ajuda d'una mànega pastissera o una cullereta de café), i amb la gema del dit li dibuixem la punteta clàssica del pet de monja.

3. Ho coem al forn a 180ºC durant 10 minuts, o fins que es comença a daurar.

I ja tenim unes galetes per menjar a qualsevol moment del dia, ben nutritives sense greixos addicionals.


Consell: si voleu que surti el "mugró" de forma més pronunciada,  la massa ha d'estar ben espessa i la mànega ha d'estar totalment en vertical a l'hora de formar les galetones, de manera que quan deixem de presionar la massa queda aquest pic. A mi me n'han sortit en algunes si i en algunes no.

Bon profit!

22 comentarios:

  1. Son tan bones aquestes galetes.....Són de menjar-ne una i no parar. Bonissimes!
    Petons. MAR, de EQNME

    ResponderEliminar
  2. He he he... m'ha agradat molt conèixer l'etimologia dels pets de monja! Així que pits, eh? Els italians se la saben llarga, tu ho has dit! Sigui com sigui, jo sempre n'hi he dit pets de monja i així quedaran, almyens, a casa nostra. Has triat una proposta molt divertida, Roser!

    ResponderEliminar
  3. Roser ,no se si pedos o pechos ,pero estas galletinas deben estar suaves y riquisimas ,una delicia
    besinos

    ResponderEliminar
  4. Que gustito más rico tienen que tener, es que las monjas saben mucho!! Besos :)

    ResponderEliminar
  5. ohhhhh!!!! pets de monja, sempre m'han agradat

    ResponderEliminar
  6. Se ven muy bien. Y por los ingredientes tienen que estar muy buenas. No las he probado nunca estas galletas, aunque el nombre si lo he oido montones de veces.

    ResponderEliminar
  7. llamolo como quieras pero son tremendamente buenos
    peto

    ResponderEliminar
  8. Jo tambe en menjava de petita!!! Ja no men recordava i em feia tanta gracia!!! Quin bon record en tindre que fer! Petons

    ResponderEliminar
  9. Pues creo que pechos de monja es mucho mejor.
    Nunca lo había escuchado, debene star muy ricas
    BEsitos

    ResponderEliminar
  10. Els mítics pets de monja!! Que curiós, m'apunto la recepta, ara ja fa molt de temps que els tenia oblidats! Petons!

    ResponderEliminar
  11. Fa anys i panys que no en menjo!! Quina gràcia! :D Eren berenars de sortida del "cole"... PEtonet!!

    ResponderEliminar
  12. Són molt bones, d'aquestes que no te n'adones i en 5 minuts ja no en queden!
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  13. A mí me gustan mucho, no sabía la receta, así que me la apunto, a ver si la hago algún día de estos... y nada, nada, pets de toda la vida jajajaj

    Bon cap de setmana

    ResponderEliminar
  14. Deliciosas amiga, son realmente las galletas caseras que me gustan.
    Felicidades por la receta, me suscribí a tu blog para que no se me olvide comentarte semanalmente.
    Besos.

    ResponderEliminar
  15. Hola Roser guapa tu

    A la meva zona en diuen pits de monja, quins records d´infantessa, hummm

    mil petonets Susanna

    ResponderEliminar
  16. M'encanten els pets de monja! són com els "kikos", no en pots parar de menjar!!

    ResponderEliminar
  17. Qué ricas te han quedado Roser, no hay nada como una buena galleta casera, está genial que la única grasa que lleva sea la de la yema. Me las apunto guapa que ayer cogí limones y se me van a quedar las galletas con un aroma fantástico. Besos

    ResponderEliminar
  18. Fa poc que en vaig comprar i al Lluc li va fer molta gràcia el nom, també li van agradar, eh.
    No sabia que se les havia inventat un pastisser italià.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponderEliminar
  19. jajajajaja, m'encanta el títil Roser!!! mira, crec que al final el més important es que siguin bones, no? moltíssimes gràcies per participar. petonets

    ResponderEliminar

GRACIES PEL TEU COMENTARI!!