L'última vegada que vaig fer xurros a casa, vaig tenir un accident. Un dels xurros va rebentar i em vaig cremar el canell i també vaig patir esquitxades a la cara, en total va ser una cremada de grau dos. Com us podeu imaginar em vaig espantar molt, però per sort, i gràcies al miraculós oli de calèndula, a les poques setmanes ja no tenia ni una marca.
Ja us podeu imaginar que desde llavors, fa més d'un any, no n'he tornat a fer, fins que vaig veure el repte de l'ENFOGONA'T....blat....se'm van passar pel cap moltes receptes, i aquesta és la segona que presento. Ja que he tingut el valor de tornar-ne a fer, us els he d'ensenyar, a més que em van quedar massa bons per ignorar-ne la seva existència. Apunteu que es fan en 5 minuts, això si, vigileu amb l'oli, no us cremeu!!
Ingredients:
- Una tassa d'aigua mineral
- Una tassa de farina de blat (el mateix volum) FORN DEL PARRAL
- Una culleradeta de llevat químic
- Sucre
- Un pessic de sal
- Oli d'oliva suau
- Xocolata a la tassa, café...(per acompanyar)
Preparació:
1. Posem l'aigua a bullir al foc. Un cop comença a bullir, hi tirem la farina (amb el llevat, la sal i una cullerada de sucre) d'un cop i remenem amb una pala de fusta fins que la farina es desenganxi de les parets i es converteixi en una massa compacte, que no se'ns enganxi als dits.
2. Agafem porcions de la massa i l'estirem com si fessim puros, intentant fer la forma del xurro que més s'assembli. (La massa té una consistència que et permet treballar-hi perfectament amb les mans)
3. Posem oli a escalfar, i quan aquest estigui calent (posem un trosset de la massa i quan començi a fregir voldrà dir que ja està a punt) hi afegim els xurros que haurem format, vigilant de no posar-ne molts de cop, per evitar que baixi la temperatura.
4. Deixem coure a foc mig-alt fins que agafin color daurat. Els reservem sobre paper absorbent i, seguidament, hi posem sucre per sobre.
5. Els servim juntament amb una bona xocolata a la tassa o una café amb llet......
Un dels millors esmorzars de cap de setmana, no trobeu??!!!
Un dels millors esmorzars de cap de setmana, no trobeu??!!!
Bon profit!!
Sobreviviste al ataque del "churro asesino".
ResponderEliminarSaludos desde Waterbridge.
-Andy-
Es verdad que hay que tener mucho cuidado con los churros porque "explotan", pero ya veo que estos te han salido de maravilla. Bss
ResponderEliminarVaya, ya veo que a ti no te vence ningún churro, eh? Has tenido mucho valor en volver a hacerlos. Yo confieso que en tu caso no lo habría intentado más. Además desde luego que se ven bien ricos, para el desayuno dominguero
ResponderEliminarBesitos
con lo buenos que son los churros y mas los caseros
ResponderEliminarMenuda experiencia con los churros yo en tu caso no se si lo había intentado otra vez pero por lo que veo a merecido la pena ya que se ven estupendos y es un desayuno mmm tremendo que buenosss besos
ResponderEliminarostres, les cremades d'oli fan molt de mal! Encara com has tingut ganes de tornar-ne a fer...
ResponderEliminarSort que han quedat tan bons que ha valgut la pena tornar a córrer el risc, je je je...
Si ve esto mi Paco...has triunfado.
ResponderEliminarJo els hauria odiat!! sort dela calèndula. Jo tinc aloe sempre a l´abast. ÉS la meva prevenció de riscos, je, je, je.
ResponderEliminarFantàstica recepta, Roser! Un dels millors esmorzars, sense dubte! Un VISCA per la valenta, que res no l'atura, ni una cremada de segon grau!!! Moltíssimes gràcies per participar, guapa.
ResponderEliminarOstres, tela lo de la cremada! Quin mal! Nosaltres en vamf er aquest hivern amb xocolata, i mmmmmm.... què bons!
ResponderEliminarPetonets
Sandra
Hola Roser,
ResponderEliminarMenudo desayuno y más hecho en casa.
Una delicia.
Me quedo en tu blog, me gusta.
Un petó, guapa
Jo tinc la costum de menjar-ne per nadal, però crec que farè una excepció, tenen molt bona pinta, i no els he fet mai jo. Vigilarè amb l'oli ;)
ResponderEliminarUna abraçada
Ideales para el desayuno y a triunfar
ResponderEliminarbesinos
a mi el xurros m'encanten pero no els he fet mai, aquets teus segur que son bonissims.
ResponderEliminarAixò de que siguin cassolans m'ha deixat tiesa! mare meva quina bona manera de preparar un esmorzar de cap de setmana de "lujuuuu". M'ho apunto Roser! ;)
ResponderEliminarHOla Roser, menudo susto con las quemaduras, menos mal que no te ha quedado ninguan cicatriz.
ResponderEliminarBueno, ya ha pasado.
Te han quedado de vicio, a comer con mi chocolate espeso hecho en el microondas, jeje, que hacen muy buena liga juntos.
No sabia que fossin tan exageradament fàcils! A la llista de pendents :-)
ResponderEliminarNo n'he fet mai de casolans de xurros i fa molt temps que no en menjo! Ara m'han entrat unes ganes! encara que veig que és una mica perillós... jejejj Petons
ResponderEliminarNomés he fet una vegada xurros a casa i em van quedar... M'agraden i sempre els compro fets.
ResponderEliminarPetons.
Qué sencillez de receta, tomo churros una vez al año, pero hija, con lo facilitos que son, me da que voy a aumentar la media. Me alegro que esta vez no te hayas quemado. Yo me quemé con una crema de verduras, porque la trituré en el vaso americano y no sujete la tapa, con el vapor del calor, aquello salió por los aires y me quemé la cara, los brazos, el cuello, diossss, tú caléndula, yo dejé el aloe temblando, jaja... pero ni una marca. Un besazo guapa
ResponderEliminarMuy buenos, yo siempre que tengo ocasión en casa los preparo.
ResponderEliminarMuy bien Roser hay que perderle el miedo a las cosas, no siempre te vas a quemar, son accidentes que pasan...
Besotes princess
No se como te atreviste a volver a hacer churros con lo que te paso:)...aunque creo que digo una tontería porque yo soy de las que lo harían!!!:)
ResponderEliminarmereció la pena veo...hermosos y tentadores!, yo no creo que los haga, pero solo porque en casa no suelo freír casi nunca :(..me reservo los churros para cuando salgo!!
mil besitos Roser la valiente!
Uhmmmmmmmmmmmmm.
ResponderEliminarCuidadín con las quemaduras!
Un besito ^^
http://janakitchen.blogspot.com
Ai les cremades!!! Jo dic que són com les nostres ferides de guerra.
ResponderEliminarNo n'he preprat mai de xurros a casa, em guardo la teva recepta a veure e si m'animo....
Petonets
Dons si que semblen facilets i bons!! a veure si ens animem a fer-ne!! tot i que amb el que expliques de les cremades , haurem d'anar ben protegides!!
ResponderEliminarptns!!
Sé que els xurros són delicats i fa temps que em vaig comprar una rosquillera per a fer-los. Saps que encara no l'he estrenat. Veient els teus m'agafen ganes, sense cremades però.
ResponderEliminarNani