Feia molts anys que tenia ganes d'anar a Madrid a menjar un entrepà de calamars. És un plat que sempre m'havia sorprès, ja que no imaginava que la combinació fos bona, i tenia moltes ganes de tastar, un antull, vaja.
Finalment, aquest cap de setmana passat ho vaig fer realitat i vaig pensar que ho havia de provar de fer a casa, a veure que tal sortiria. Ja em van avisar que aquest entrepà, elaborat amb els calamars a la romana típics congelats no valia res, així que vaig pensar, ja que m'hi poso, ho faré bé, no?
Així que vaig anar a comprar un calamar fresc de la peixateria, farina especial per fregir, i un pa del dia per fer entrepans, el més semblant possible al que vaig menjar!
El resultat em va agradar mooolt!! I els meus familiars, que encara estan esperant anar a Madrid a tastar aquest "manjar", ja van poder fer un petit tastet.
Ingredients:
- Pa per entrepans
- Calamars frescos
- 115 g Farina de tempura SANTA RITA
- 150 ml Aigua mineral
- Oli d'oliva suau
- Llimona
-Maionesa
Preparació:
1. Preparem la pasta de tempura barrejant la farina amb l'aigua, fins que se'ns formi una pasta espessa sense grumolls, homogènia.
2. Passem per la tempura les anelles de calamars, que haurem tallat finalment, i les fregim a la paella amb oli ben calent.
3. Un cop fregides les anelles de calamars, les deixem escòrrer en paper absorbent i els hi tirem unes gotes de suc de llimona per sobre.
4. Tallem el pa per la meitat, i en una meitat col·loquem els calamars que vulguem, i per sobre una mica de maionesa, per fer l'entrepà més melós i gustós. Tanquem amb l'altra meitat del pa i......cap dins!!!
Un entrepà d'aquells que et sorprenen perquè realment.....està molt bo!!
Bon profit!
Preparació:
1. Preparem la pasta de tempura barrejant la farina amb l'aigua, fins que se'ns formi una pasta espessa sense grumolls, homogènia.
2. Passem per la tempura les anelles de calamars, que haurem tallat finalment, i les fregim a la paella amb oli ben calent.
3. Un cop fregides les anelles de calamars, les deixem escòrrer en paper absorbent i els hi tirem unes gotes de suc de llimona per sobre.
4. Tallem el pa per la meitat, i en una meitat col·loquem els calamars que vulguem, i per sobre una mica de maionesa, per fer l'entrepà més melós i gustós. Tanquem amb l'altra meitat del pa i......cap dins!!!
Un entrepà d'aquells que et sorprenen perquè realment.....està molt bo!!
Bon profit!
a mi m'encanten els entrepans de caslarmars, peró, li poso all i oli.
ResponderEliminaramb el seu punt català genial!! que bo amb allioli...
EliminarRoser, ¿es que no se ven esos bocatas en cataluña? Chiquilla, por aquí se ven en todos los bares y es una auténtica delicia.
ResponderEliminarTe quuedó genial el tuyo casero, aunque tengo que como más me sabe es que me lo hagan así que si te animas, ya sabes, jeje
Besitos
No hija no tenemos bares que vendan estos bocadillos, solo algunos pocos (conozco uno solo), nuestros bocatas son mas estilo pan con tomate jeje!! Pues me encantaria prepararte uno porque se hace muy rápido y sale buenisiiiimooo!!!
EliminarUna amiga mía, cuando vino a Madrid y lo probo alucino del todo, a mi me encanta tomarlo en la Plaza Mayor o en el Brillante, un bar de Atocha, aunque el tuyo se ve fabuloso.
ResponderEliminarUn besito
Me tomé mi primer bocata en un callejón de la plaza mayor...y me encantó!!!para ser el primero...por esta razón lo quise reproducir en casa y me gustó mucho como me salió.
EliminarN'he sentit a parlar molts cops però encara no ho he provat ni vist mai. També m'agradaria provar-ho, t'ha quedat genial! petons
ResponderEliminarAixò si que és un Super Bocata dels bons!!!!!! Petonets
ResponderEliminarJo el vaig trobar boníssim menjat a la Plaza Mayor!
ResponderEliminarPetons
Sandra
Ahhh...! Un clásico eterno.
ResponderEliminarSaludos desde Waterbridge.
-Andy-
Que bons, al meu poble hi ha un bar especialitzat en aquest plat, jo en menge de tant en tant però a casa mai en faig..no tinc bona mà per als arrebossats
ResponderEliminarA mi em va encantar, el bocata calamares!!!
ResponderEliminarpetonets.
Pues yo no lo he probado y les tengo unas ganas!! Bss
ResponderEliminarDoncs sí que és SORPRENENTMENT bo el bocata'calamares! Jo n'he menjat a madrid però com els que fa la meva tieta al bar, no n'he tastat cap! és que com el que es fa a casa no hi ha res, oi? o no estava més bo el teu que els los madriles?? jeje!
ResponderEliminarBé, d'acord, la idea és d'ells i no els treurem mèrits!
Una abraçada!
Realment tens raó Laia, com els de casa res, em va quedar un entrepà que te'l menjaves sense gana de tendres que estaven els calamars....molt bona idea els de Madrid!! :P
EliminarQué pintaza, es de mis bocadillos favoritos
ResponderEliminarBesos
i Olé! Un bocata calamares... típic madrid! Jo també el vaig provar un parell de vegades, però ja et dic que el teu fa més bona pinta que els que em van donar a mi... he he. Petons! I bon cap de setmana
ResponderEliminarLa verdad es que sorprende mucho, pero es un bocata genial, en mi pueblo cuando acababan las fiestas nos íbamos los amigos a comernos un bocata de buena mañana (porque no nos acostábamos) y sentaba genial. Te ha quedado de lujo. Besos
ResponderEliminarOstres Roser, com m'agradaria un entrepà d'aquests avui!!! Esperem que ens continuïs explicant el que vas "descobrir".
ResponderEliminarPetons i bon cap de setmana.
Jo sóc com tu, no he tastat mai aquest entrepà tant famós. I com que no tinc prespectives d'anar a Madrid, m'apunto la teva recepta ;)
ResponderEliminarJo sóc com tu, no he tastat mai aquest entrepà tant famós. I com que no tinc prespectives d'anar a Madrid, m'apunto la teva recepta ;)
ResponderEliminarJo sóc com tu, no he tastat mai aquest entrepà tant famós. I com que no tinc prespectives d'anar a Madrid, m'apunto la teva recepta ;)
ResponderEliminarTodo un clásico q espero no desaparezca nunca, es de los pocos fritos q m encantan. ¡gracias por la versión casera!
ResponderEliminarun clàasic de la capital!!!! petonets guapa
ResponderEliminarun estupendo bocata calamares,nos encanta tu blog a si que nos quedamos por aqui,si quieres pasate por el nuestro.http://elmagoylabruja.blogspot.com un gran abrazo
ResponderEliminarRoser, muchas gracias por tu visita!, en cuanto a tu entrada, la verdad que aunque me resulta muy apetecible porque ambas cosas me encantan, el pan y los calamares a la romana, nunca lo he comido. Lo explicas tan bien que hasta parece fácil, a ver si mañana lo pongo de aperitivo y somos capaces de que sea sólo eso un aperitivo, jeje, me da que no!. Un besico y buen fin de semana.
ResponderEliminarRoser me preparas uno para llevar????
ResponderEliminarQue tengas buen fin de semana.
Un amic que viu a Madrid ens va recomanar passar pel bar El brillante (davant de l'estació d'Atocha). Un encert segur per quan hi vagis ;-)
ResponderEliminarRoser preciosa,un entrepa delicios i molt tentador,m'encanta.
ResponderEliminarUn petonet molt gran i bon cap de setmana.
Hola ROSER ....has dado en mi punto flaco ..el bocata de calamares uhmmmm es el que si puedo siempre pido ..que rico besos
ResponderEliminarMolt agraïts per aparèixer al seu bloc, amb aquesta estupenda i senzilla recepta, des santa Rita farines, una salutació molt cordial. Pedro J. López, responsable comercial de www.santaritaharinas.com
ResponderEliminarSurfzone, quina gracia.. em disposo a fer un comentari a la meva amiga Roser .. i no recordava el nom del famós bar d'Atocha El brillante, és del tot cert!
ResponderEliminarAmi em servien el famós entrepà dient; un bocata blanquito de calamares pal catalan y una Cañeja, uns cambrers super graciosos ... totalment recomanable!!
Sí, els cambrers fan molt riure, especialment quan comencen a cridar-se entre les dues barres del bar. Veure allò ple de gent i aquells cridant-se pel mig ha de ser un festival absolut!
EliminarCarai ja veig que s'ho passen bé...doncs m'apunto el lloc perquè això ha de ser tot un espectacle!!! ;-)
Eliminar