Buscant una recepta de bescuit estiuenc, em vaig topar amb una recepta que em va cridar l'atenció: un bescuit d'orxata. No m'ho vaig pensar dues vegades i em vaig posar directa a preparar-lo.
El resultat va ser escandalosament bo (si no us ho creieu, que ho correborin les meves companyes de feina), amb un sabor dolç com a caramelitzat meclat amb algún altre sabor de la infància, que no hem descobert encara quin és....això si, l'orxata no es notava per enlloc, però potser era aquesta la gràcia, donant-li el gust de caramel sense aportar el sabor a l'orxata en si.
Sigui com sigui, el resultat va quedar molt bo i per això us el presento, el meu bescuit d'estiu, d'orxata, sense gust a orxata.
Ingredients:
- 220 g farina
- 180 g sucre integral
- 300 ml orxata de xufla
- 1 sobre llevat químic
- 4 ous
- 50 g mantega
- 50 g atmetlla en pols o nous
- Ratlladura de llima
- licor de mores, cointreau o anís
- Oli i sucre blanc (pel motlle)
- Sucre glaç i llima (decorar)
Preparació:
1. Untarem el motlle que farem servir amb oli (amb l'ajuda d'un pinzell) i hi espolsarem sucre blanc (enlloc de mantega i farina, li donarà un toc caramelitzat únic).
2. Separem els rovells de les clares, i muntem les clares a punt de neu. Reservem.
3. Pesem la resta d'ingredients i els triturem tots junts (els rovells d'ou també) en un bol. Afegim les clares muntades amb moviments envolvents, per tal que no baixin i ho introduïm al motlle.
4. Coem el bescuit a 180ºC durant 25-30 minuts. Sabrem que està cuit si, al clavar-li un escuradents, aquest surt net.
5. Un cop cuit, el deixem refredar i el desemmotllem al revés, és a dir, la base del motlle passarà a ser la part de dalt del bescuit. Hi espolsem sucre glaç si volem.....i a disfrutar!!!
Si voleu que realment tingui gust a orxata, podeu presentar el postre amb una crema d'orxata, coent-la amb maicena perquè espessi i napi el bescuit un cop el presenteu, o també el podeu sucar a l'orxata ben fresqueta, de bon matí.
De totes maneres, sempre un encert!
Bon profit!!
Quin goig!!!! Ja men menjaria un troç ara mateix!! Ho tindrem que provar no ho havia vist mai! Petons
ResponderEliminarla meva mare ha d'estar deliciós sol de veure-ho es em fa la boca aigua
ResponderEliminarJo crec que els sucs i licor que porten han matat el gust d´orxata però de totes maneres es veu esponjós i deliciós.
ResponderEliminarEs curioso lo que ocurre a veces con algunos iingredientes, que aportan sabores distintos a los que esperas.
ResponderEliminarSe ve bien rico el corte
Besitos
Mmmm molt bona pinta!!! Y se ve muy esponjoso!!
ResponderEliminarPER MI UNA RECEPTA SORPRENENT, I QUE BONA ES VEU
ResponderEliminarQue bueno que tiene que estar!!!! Bss
ResponderEliminarQue original, la provaré de fer a casa tan bon punt passi una mica aquesta calor, ha de ser boníssim!
ResponderEliminaruau!! no hi hagués pensat, jo sóc una boja de l'orxata, i aquest bescuit ja em fa salivera només veure'l. Bona idea, Roser! Si avui visites el meu blog veuràs una altra proposta d'orxateta... de totes maneres és bona, oi? ! Petonets!!
ResponderEliminarL'orxata li ha de donar el toc de gràcia, encara que no s'identifiqui en tot el conjunt. I acompanyat de la crema que poroposes encara ha de ser més bo!
ResponderEliminarPuyes desde luego aunque no se note la horchata le tiene que dar un toque fantástico, vamos que no me lo puedo perder con lo horchatero que es mi marido jejje besos
ResponderEliminarGran títol, jejeje. Segurament un titol que decepciona a tots els amants de la orxata però que a mi precisament és el que em motiva a provar-lo. Petonets
ResponderEliminarSigui com sigui... fa un goig espectacular! Em quedo amb la recepta. PEtons
ResponderEliminarYo quiero un cacho para mojarlo en un buen vaso de horchata granizada!!!
ResponderEliminarMmmmmm té un aspecte impressionant! i dius que no té gust a orxata???? doncs quina pena... ji ji ji.
ResponderEliminarPetons guapa!
Sandra.
Un coc d'orxata!!!!!!! Te'l copio... encara que no tingui gust d'orxata, jejej
ResponderEliminarPTNTS
Dolça
Roser, aquest pastís l'haig de fer ja!! ha de ser la bomba, me l'emporto. petonets
ResponderEliminarTiene una pinta fantástica.
ResponderEliminarBuen día
Uy, ya te estoy copiando Roser, qué rico; mira que de pequeña me encantaba la horchata y ahora me cuesta la vida tomarme ni siquiera un sorbo, pero así creo que me va a encantar. Besos guapi
ResponderEliminarEstà bé això d'anar menjant el biscuit i descobrint els sabors. I encara que no es noti massa el gust d'orxata, segur que li dóna et toc definitiu!
ResponderEliminarDe escándalo tiene que estar chiquilla. Besitos
ResponderEliminarRoser tiene que estar muy bueno este bizcocho y un sabor distinto al llevar la horchata
ResponderEliminarbesinos
Roser, m'imagino sucar un trosset d'aquest bescuit en una orxata ben fresqueta...
ResponderEliminarNani
Holaaaaaa!!! riquisima y con un baso de leche frequita me encanta...Besos hermosa
ResponderEliminarQue rico, pero a mi me hubiera gustado sacarle el sabor a la horchata, aunque hubiera sido entero para mi, nadie la bebe en mi casa, solo yo.
ResponderEliminar