La meva primera salsa de calçots

El diumenge passat va ser el dia de les calçotades. No sé quanta gent em va dir que en tenia una, i jo no n'era una excepció. Tot i que, en el meu cas, l'ocasió s'ho valia. I és que aquest diumenge vam fer la inauguració de la barbacoa que han construit el meus pares a casa seva. Així que vam decidir fer una calçotada amb la condició que jo m'encarregués de la salsa i el postre. FET!!!

Voleu que us digui una cosa?? Mai, mai, m'havien agradat els calçots. En menjava 2 o 3 i ja n'estava farta, per aquesta raó, feia moolts anys que no en tornava a menjar (només pel fet que el meu cervell deia: no t'agraden). I jo em preguntava, com podia ser que no m'agradessin els calçots si les cebes m'encanten. Doncs aquest diumenge vaig fer la prova, vaig tornar a menjar calçots, i sabeu què, que em van encantar!!! Així que ara sí que puc anar a qualsevol calçotada sense por a passar gana!

...o potser va ser la salsa la culpable de tot plegat?

Em va quedar un pel espessa (segurament hi hauria d'haver posat menys fruits secs o més oli), però el sabor ens va agradar a tots, i això que els desconfiats de muns pares havien comprat un pot de salsa de calçots " por si acaso", per sort, encara està al rebost.

Ingredients:

- 175 g d'atmetlla torrada i pelada

- 50 g d'avellana torrada i pelada

- 4 tomacons madurs escalivats

- 1/2 cabeça d'all escalivat

- 2 llesques de pa xopades amb vinagre de vi

- 1 cullerada sopera de pebre vermell (o la polpa de dues nyores)

- 150 ml d'oli d'oliva verge extra Hojiblanca

 

Detall de la salsa de calçots, amb la nova barbacoa al fons, i els meus calçotaires particulars.

 Preparació:

Jo ho vaig fer de la manera següent, molt simple: 

1. En un bol per triturar, afegim els fruits secs, els tomàquets a quarts (sense pelar ni despepitar), la mitja cabeça d'all escalivada i pelada, el pa sucat amb el vinagre, el pebre vermell tal qual i l'oli d'oliva.

2. Ho vaig triturar tot ben triturat. I llest. Podeu rectificar-lo de sal i pebre si voleu.

Per ser la meva primera salsa de calçots, va ser tot un èxit!!
 

El menú de la calçotada es componia de calçots (lògicament), carxofes i carn de xai, botifarra i conill. Com podeu comprendre, aquest menú es mereixia un postre com cal, així que vaig anar a donar un tomb pel blog de "la cuina de casa" de la Gemma Clofent, que ja coneixeu, i em vaig topar, així per casualitat, amb un pastís rústic de formatge de cabra que em va fascinar. Aquí teniu la recepta. Tot i que jo vaig fer una variació: vaig comprar la massa de brisa enlloc de fer-la.

Un postre realment deliciós, gens empalagós ja que conté el punt just de sucre, però sobretot molt lleuger, ja que al incorporar les clares a punt de neu sembla que estiguis menjant una mousse enlloc d'un pastís de formatge. Totalment recomenable.

Bon profit!!