Buscar este blog

lunes, 30 de julio de 2012

Amanida caprese

Aquesta amanida potser és la més emblemàtica de tota la cuina italiana. Caprese vé de Capri, la ciutat on es va crear aquest plat, i que simbolitza la bandera italiana amb el vermell del tomàquet, el blanc de la mozzarella i el verd de l'alfàbrega.

És una amanida d'estiu, ja que el tomàquet és una hortaliza d'aquesta estació i l'alfàbrega de fulla gran també. Així que no dubteu en tastar-la, si és que encara no ho heu fet. És una de les meves amanides preferides, sobretot perquè dur formatge, un dels meus ingredients bàsics favorits.

Ingredients:

- 1 tomàquet per amanides
- 1 bola fresca de mozzarella de búfala (100% millor...)
- Alfàbrega de fulla gran fresca
- Sal i pebre
- Oli d'oliva


Preparació:

1. Es neteja el tomàquet i es talla a rodanxes, com la mozzarella.

2. En aquest cas, fem una torre posant una base de tomàquet, seguit d'una rodanxa de formatge, i així successivament, fins acabar amb una rodanxa de tomàquet. Posem unes fulles d'alfàbrega, salpimentem i reguem amb un bon raig d'oli d'oliva.

I ja ho tenim llest!!!

També la podeu servir en un plat pla, amb el tomàquet al fons i la mozzarella i l'alfàbrega per sobre.....de qualsevol manera sempre és una delícia!!

Bon profit!!

jueves, 26 de julio de 2012

Cassoletes de verdures amb botifarra de Burgos

Quan era petita, els caps de setmana a casa es sopava pa amb tomàquet i embotit, però aquest embotit era el clàssic de pernil dolç, pernil salat, formatge i poca cosa més, mai hem estat de menjar xoriços ni res semblant! De tant en tant compraven botifarra, i recordo haver vist a muns pares disfrutar-la com a nens.

Com que mai he estat d'embotits de sabor fort, aquest aperitiu que us presento és ideal per tota aquesta gent que no acostumen a menjar-ne, però que, de tant en tant, els vé de gust tastar-ne una mica, sense que arribi a empalagar.

Aquestes tartaletes són ideals per vosaltres, us ho asseguro perquè tots els anti-morcillas que l'han tastat els han encantat.

Ingredients (per 8 tartaletes de motlle magdalena):

- 1 làmina de pasta de full
- 1/2 botifarra de Burgos RIOS
- 1 carbassó
- 1 albergínia petita
- 1/2 ceba
- Formatge ratllat
- Sal i pebre
- Oli d'oliva extra verge


Preparació:

1. Feu cercles a la pasta de full, i forreu motlles de magdalenes, prèviament untades amb oli perquè siguin fàcilment desemmotllables.

2. Ho coeu al forn a 220ºC durant 15 minuts, fins que es dauri la massa. Les reservem un cop cuites.

3. En una paella amb una mica d'oli posem la ceba ratllada a daurar-se, amb sal i pebre. Quan començi a canviar de color afegim l'albergínia i el carbassó ratllats i la mitja botifarra de Burgos esmicolada. Ho deixem coure uns 10 minuts, fins que la verdura estigui tova i cuita. 

4. Apaguem el foc i hi afegim formatge ratllat al gust. Donem unes quantes voltes i acabem el plat farcint les tartaletes amb aquesta farsa. 

Com he dit, podeu posar-hi més botifarra perquè tingui un gust més fort, podeu fer servir tartaletes ja comercializades, podeu canviar de verdura segons el què més us agradi o el que tingueu per casa....

Aquesta és una idea d'aperitiu, però la vostra imaginació és el que compte realment!!

Bon profit!!

lunes, 23 de julio de 2012

Mermelada de préssec

Aquesta és una recepta del meu pare, el meu collidor de préssecs particular.

Com crec haver-vos comentat, el meu pare té 150 presseguers, de 3 varietats diferents, els vermells o d'aigua, els blancs i els grocs o de vinya. I com que en surten tants, hem de fer receptes per anar-los gastant. Jo sóc la dels postres elaborats i ell és l'encarregat de les conserves, i fa préssec en almívar i mermelada. Com us podeu imaginar, me la menjo a cullerades!!!

Doncs aquí us deixo la recepta perquè la pugueu disfrutar durant tot l'any.

Ingredients:

- 1 kg de préssecs de vinya (pelats i tallats)
- 400 g de sucre integral
- El seu secret o truquet particular: rajolinet de licor (ratafia o brandy)


Preparació:

1. Es posen els préssecs pelats i tallats a una olla, amb el sucre integral per sobre. Es deixa macerar el conjunt 24 hores.

2. Quan hagi passat aquest temps, el sucre s'haurà convertit en líquid, i el posarem al foc. Quan començi a bullir ho deixarem coure uns 30 minuts, remenant de tant en tant perquè no se'n enganxi a les parets del cassó.

3. A l'últim minut afegim el rajolinet de licor al gust i apaguem el foc. Ho triturem tot fins que no quedi cap trosset de préssec sencer (o al gust).

4. Ho envasem en pots de vidre, esterilitzats. I els couem al bany maria uns 20 minuts, per assegurar-nos que estan al buit i sense perill de fer-se malvé.

D'aquesta manera us poden durar uns quants anys. Si etiqueteu cada pot amb l'any que es va elaborar molt millor, així sempre menjareu els pots més antics per evitar que s'espatllin.

I fins aquí la recepta, espero que el meu pare em doni el seu vist-i-plau!!

Heu de tenir en compte que per fer mermelada és millor que utilitzeu préssecs grocs de vinya, enlloc de les altres varietats, ja que serà més espessa i més dolça.

Aquí us la presento amb unes mini-tartaletes de massa brisa, amb una culleradeta de iogurt grec a la base, i cobert de la mermelada de préssec, acompanyat d'una nou!!

Una mossegada de plaer!!

Bon profit!!

jueves, 19 de julio de 2012

Ceviche de lluç + premi

Desconec la traducció de "ceviche". El coneixeu?? És una amanida de peix cru, típica de sudamèrica, cuit bàsicament a base de cítrics i decorat amb verdures d'estiu.

És un plat d'estiu, perquè el disfruteu ara i no quan començi a fer fred. Només necessiteu el temps de maceració del peix amb els sucs dels cítrics, i ja teniu un plat fabulós i complet, per acabar de passar aquests dies de calor.....

És important avisar-vos que el peix que feu servir per aquesta preparació pot ser qualsevol, sempre i quan hagi estat congelat, per evitar la temible anisakis, que pot produir molts problemes. És millor congelar-lo un parell de dies i així evitem esglais.

Ingredients (per dues persones):

- 2 talls de lluç (descongelat)
- Suc d'una llima
- Suc d'una llimona
- Unes boletes de pebre 
- Ceba 
- Pebrot verd i vermell
- 1 alvocat madur
- Oli oliva
- Sal maldon
- Rúcula (decoració)


Preparació:

1. Deixem el peix macerar durant 1 o 2 hores amb el suc de la llima, de la llimona i uns granets de pebre.

2. Un cop hagi passat aquest temps (com més temps més cuit i més gust a cítrics tindrà), el tallem a trossets petits.

3. A part, tallarem ben petit la ceba crua, els pebrots i l'alvocat. Ho amanim amb suc de llimona, oli i sal maldon.

4. Emplatem amb l'ajuda d'un motlle en forma de cercle. Posem una capa de verdures, el peix i acabem amb una altra capa de verdures. Decorem amb pebre mòlt i unes fulletes de rúcula de la meva plantació.

Un dinar o sopar fabulós quan apreta la calor!!

Aprofito per agrair al Jose Maria i a la Sandra del Mago y la bruja, l'entrega d'aquest premi que m'ha fet molta il·lusió!

Ara em toca a mi repartir aquest premi que m'han otorgat, i va per:

http://vegetalytal.blogspot.com.es
http://cuinadunaaprenent.blogspot.com.es
http://www.eltallerdecuina.cat
http://ximximiri.blogspot.com.es
http://alfristoncottage.blogspot.com.es

Bon profit!

lunes, 16 de julio de 2012

Canelons frescos d'ensaladilla russa

Què us sembla menjar canelons a l'estiu??? Molta calor, oi?? 

I si us digués que són els canelons més lleugers, frescos, fàcils i bons que mai heu tastat?

Aquest plat me'l preparava la meva mare quan em negava a menjar verdura.....en aquells temps...... i si mai l'heu tastat, heu de fer la prova perquè repetireu i repetireu. És un plat ideal per tenir fet quan torneu d'un dia a la platja o a la piscina. El treieu de la nevera, ben fresquet, i a menjar!! Agrada tant a petits com a grans i només necessiteu 10 minuts per coure la verdura. 

Som-hi!!

Ingredients:

- Pernil dolç
- Ensaladilla russa
- Tonyina en conserva
- Olives
- Maionesa

No poso quantitats ja que és més o menys a ull, segons quants sigueu i la gana que porteu a sobre!


Preparació:

1. Feu bullir l'ensaladilla fins que estigui cuita. L'escorreu bé i la poseu a un plat juntament amb la llauna de tonyina, les olives trinxades i la maionesa al gust.

2. Un cop tenim la farsa amalgamada amb tots els ingredients, farcim el pernil dolç amb aquesta, formant una espècie de canelons. Els disposem un al costat de l'altre i cap a la nevera, a refresca'ls fins al moment de consumir-los.

No em direu que no ha estat fàcil!! Jo els he servit amb salsa de tomàquet a la base, i la resta d'ensaladilla que m'havia sobrat pels voltants del plat, a modo de decoració.

També hi podeu posar ou dur, cogombre, tomàquet....tot el que tingueu a casa o la vostra imaginació pugui donar de sí!

Bon profit!

viernes, 13 de julio de 2012

Menjar blanc amb puré de cireres

Us presento la meva aportació a la Recepta del 15 d'aquest mes, les CIRERES.

A més, és una recepta dos en un, perquè està format per un postre que fa molt de temps volia tastar, el menjar blanc, i un puré natural de cireres, sense sucre.

El menjar blanc és una crema d'atmetlles, típica del Baix Camp. Jo el considero com una crema pastissera, sense ous i amb llet d'atmetlla enlloc de llet de vaca. Molt fàcil de fer, ja que necessites pocs ingredients, lleugerament "light" i molt nutritiva. Però anem a veure com es fa.

Ingredients:

- Galetes 
- Cireres

PEL MENJAR BLANC:
- 500 ml llet d'atmetlles (prepararat, el venen a les herboristeries)
- 50 g de sucre
- 35 g midó (maicena)

- Menta (decoració)


Preparació:

1. En un cassó, triturem la llet d'atmetlles, el sucre i el midó, i el posem a coure al foc, fins que arrenqui a bullir. Ja tenim el menjar blanc fet. El reservem.

2. Treiem els pinyols de les cireres i les triturem al túrmix fins formar una mena de puré de cireres. Reservem.

3. Emplatem en gots o en copes de còctel, disposant al fons trossets de galeta, per sobre el menjar blanc i, finalment, el puré de cireres.

Decorem amb menta!


El deixem refredar a la nevera fins al moment de menjar-nos-el. 

Postre fàcil, que passa sense gana. Per tenir-lo a la llibreta de "Postres en un plis plas"!!

Bon profit!!

martes, 10 de julio de 2012

Àspic de síndria i préssecs

Un àspic és un plat gelatinós que es consumeix fred, elaborat normalment amb carn, típic de la cuina alemana.

L'àspic, o gelatina, que us he preparat avui és a base de fruites de temporada amb agar-agar i molt lleuger. És un postre d'estiu totalment.

L'agar-agar és una substància gelatinosa que deriva de les algues que ajuda a remineralitzar, refrescar, a més de tenir propietats laxants i ser aptes per vegetarians (ja que substitueix perfectament les fulles de gelatina animals).

Ingredients:

- 500 g síndria
- 1 cullerada sopera d'agar-agar
- 6-8 prèssecs
- 3 sobrets de xarop d'atzavara SUNNY VIA (15 g)


Preparació:

1. Triturem la síndria al túrmic i la colem, de manera que arribem a tenir 500 ml de suc de síndria. El posem a un cassó al foc i hi afegim l'agar-agar i els sobrets de xarop d'atzavara. Ho deixem coure uns 8 minuts a foc lent, remenant de tant en tant.

2. Mentres, tallem els préssecs a daus, i els posem dins un motlle. Quan l'agar-agar estigui dissolt amb el suc de síndria, l'afegim als préssecs tallats i reservats, i deixem quallar a la nevera fins que agafi textura gelatinosa.

3. Ja la podrem tallar i degustar.

És un postre molt refrescant que, a més de proporcionar-nos les vitamines de les fruites, ens ajuda a hidratar-nos i estar millor alimentats.

Agrair a SUNNY VIA per l'entrega d'aquest paquet de sobrets individuals de xarop d'atzavara. La veritat és que són molt còmodes a l'hora d'utilitza'ls a qualsevol recepta (café, postres, macedònies, còctels) per fer-les amb el punt just de sucre, ja que té un baix poder glucèmic i és un producte sa i molt natural, perquè prové d'una planta, a més de tenir un 25% menys de calories que el sucre convencional, ja va bé per mantenir el tipet durant l'estiu.

 
Aquí us mostro com és el producte i aquest enllaç us parla dels beneficis del xarop d'atzavara.

Aprofito per presentar aquesta recepta al repte de MEMÒRIES d'una CUINERA d'aquest mes de juliol, on el tema en qüestió és la macedònia, ja que és un plat amb fruites de temporada fresquet, que pot incoporar totes aquelles fruites que tingueu a casa, o us vinguin de gust.



Bon profit!

domingo, 8 de julio de 2012

Ous farcits "San Fermín"

Ahir va ser Sant Fermí, i com tothom sap, va començar la festa dels sanfermines!

No sé si mai hi heu estat, jo tres vegades. La primera vegada que hi vaig anar vaig entrar a la plaça de toros (no n'havia vist mai cap abans) i sincerament no hi tornaré a anar cap més vegada, amb un cop ja n'hi ha prou, a més, que a mi mai m'han agradat els toros....però és una festa que, tot i la seva mala fama (de borratxera, sobretot), reconec que s'ha de veure un cop a la vida, perquè t'ho pots passar igual o més bé sense beure un glop d'alcohol.

Aquest pintxo el vaig descobrir a un llibre sobre pintxos que em van regalar, i és un aperitiu molt bo. Em fa gràcia el nom. Representa el blanc dels pantalons i de la semarreta, el vermell del mocador  típic que es porta al voltant del coll, i la oliva, que deu ser el cap, imagino.

Ingredients:

- 2 ous
- Surimi de gules o cranc
- Maionesa
- Tires de pebrot vermell escalivat
- 4 olives verdes


Preparació:

1. Bullim els ous durant 10 minuts. Quan estiguin freds els pelem, els hi tallem les puntes (que faran la funció de barret), i els partim per la meitat. Els reservem.

2. A part, barregem els rovell dels ous amb el surimi de gules o de cranc i la maionesa.

3. Farcim cada meitat de l'ou amb aquesta farsa preparada anteriorment, posem una tira de pebrot escalivat a modo de mocador, i amb l'ajuda d'un escuradents, punxem la oliva i el trosset de la punta de l'ou que em reservat al principi, perquè faci de barret.

Original és, i bo també com us podeu imaginar.

És semblant al típic farcit de tonyina, rovell i maionesa, però substituint la tonyina per un altra tipus de "peix".

Per soprendre, això si, heu de dir com es titula, sinó la gent no ho endevinarà!!

Bon profit!

jueves, 5 de julio de 2012

Pastís de préssec i caramel

Ja han arribat els préssecs, i com cada any, el meu pare m'enterra amb ells..... Sé que no em puc queixar, perquè sóc una privilegiada de tastar préssecs conreats de la manera més natural possible, i recent arrencats de l'arbre. Però quan hem porta totes aquestes caixes......se'm fa una muntanya, i he d'esprèmer el meu cervellet per fer receptes i anar-los gastant.

Aquesta és la primera que us presento aquest any. Un pastís-bescuit molt humit, lleuger i fresc que passa sense gana.

Això si, que els prèssecs siguin de qualitat, ja que n'és el principal ingredient.

Ingredients:

- 150 g farina
- 150 g sucre
- 25 g atmetlla en pols
- 1 sobre llevat
- 3 ous
- 1/2 got d'oli de mandarina MALLAFRÉ
- Licor (de taronja)
- 4 préssecs + 1 préssec
- Xarop de caramel (tipus Royal)


Preparació:

1. Reguem el motlle, literalment, amb el caramel. Tallem 4 prèssecs a daus i els posem per tota la base del motlle, tocant el caramel.

2. Per la resta de massa, triturem tots els ingredients, la farina, el sucre, l'atmetlla, el llevat, els ous, l'oli, el licor i el préssec. I ho afegim sobre els préssecs tallats a daus i el caramel.

3. Ho coem al forn a 190ºC durant 40 minuts aproximadament.

I llestos per saborejar-lo!

.....ja us aviso que comença l'etapa de "Cuina amb préssecs", perquè estigueu ben atents!

Bon profit!!

martes, 3 de julio de 2012

Pizza fritta

Un dia, veient un programa de cuina italiana, em vaig topar amb una recepta que em va crida molt l'atenció, la pizza fregida, o com ells diuen, pizza fritta. 

Segons va explicar, és un berenar molt típic a certes regions d'Itàlia, sobretot se'ls hi dóna als nens de la casa. Es pot elaborar tant dolça com salada, i és ben senzilla. És massa de pa fregida i decorada amb allò que més et vingui de gust al moment.

Jo he fet dues propostes, una dolça i una salada, perquè veieu com queden. Són realment bones, sobretot si les fas de mida petita, com aperitiu.

Ingredients:

- Farina
- Aigua
- Sal
- Oli (per fregir)

- Salsa de tomàquet
- Oli d'alfàbrega
- Olives negres

- Mantega
- Mel


Preparació:

1. Per la massa de pa, barrejeu la farina amb un pessic de sal i aneu posant agua, a poc a poc, amasant fins que no se'ns enganxi als dits, i formem una bola.

2. Agafem petites porcions de la massa, l'estirem amb l'ajuda d'un rodet o amb les mans, i les fregim a una paella amb l'oli ben calent.

3. Un cop hagin agafat un cert color daurat, les escorrem al paper absorbent i ja les podem adornar amb allò que més ens vingui de gust.

4. A la salada li he posat una mica de salsa de tomàquet, oli d'alfàbrega i unes olives negres tallades. I a la dolça una mica de margarina i un rajolinet de mel.

Per esmorzar, com aperitiu, com entrant, per berenar, inclòs de postres......Una idea per tenir en compte!

Bon profit!

domingo, 1 de julio de 2012

Gofres gofres....

Aaiii els gofres.....

Quan era joveneta i anava al cine amb les amigues, moltes vegades queia algun gofre, majoritàriament acompanyat amb xocolata. M'encantava la textura, la dolçor....això si, atipava com una mala cosa!!! Com els que venen, són d'una textura més aviat dura, i empalagosa, tot s'ha de dir.

Per això fa molt de temps que buscava (sense massa pressa) una gofrera. Sabia que el "Lidl" en feia ofertes, de tant en tant, però mai havia arribat a temps. Fins aquell dia........un dia de cada dia, abans d'anar a treballar, vaig encendre l'ordinador i allà estava: un anunci del "Lidl" amb la gofrera d'oferta!!! No podia ser, només hi havia 20 unitats, lògicament a la tarda ja no en quedaria ni una. Així que vaig decidir fer la compra per internet. I al cap d'uns dies ja la tenia!!!!

De moment he experimentat amb una recepta, però m'agrada molt com queda així que aquí us el presento, el meu gofre......amb nata i una mica de xocolata!!!!

Ingredients (per 4 gofres):

- 90 g de farina
- 1 cullerada de llevat químic
- 2 cullerades de sucre integral
- 1 ou
- 125 ml llet
- 40 g mantega
- mantega per untar el motlle

- Nata muntada i crema de xocolata (per decorar)


Preparació:

1. En un vas batem tots els ingredients fins que ens quedi una massa homogènia.

2. Encenem la gofrera, la untem amb mantega perquè no se'ns enganxin els gofres, i a quan estigui calenta omplim el motlle amb la massa preparada anteriorment (normalment se li posa 2-3 cullerades de la massa, vigilant no sobrepassar-se perquè no surti de la màquina).

3. Deixar fer-los uns 3-4 minuts, treure'ls amb l'ajuda d'una espàtula i decorar-los al gust.

A mi m'encanta la nata muntada i una miqueta de xocolata, però també hi podeu posar llet condensada, mel, mermelada, natilles, crema pastissera cremada o, simplement, amb sucre glaç.....sempre, un èxit!!

Queden uns gofres suaus i gens empalagosos. Si us agrada experimentar, també hi podeu posar trossets de fruits secs dins la massa, així quan us el menjeu notareu el crec-crec del fruit sec.

Una màquina totalment recomenable, tot i que he hagut de fer-li algún lloc a la cuina, ja que no m'hi cap res més!!

Bon profit!!