Els tomàquets ja s'acaben, si no és que s'han acabat ja, per això fa uns dies que la meva feina és, bàsicament, elaborar i pasteuritzar pots amb salsa de tomàquet casolana, per tenir-ne tot l'any.
Tinc dues receptes bàsiques de salsa de tomàquet. La que avui us presento és la recepta llarga, la que està entre 2 i 3 hores coent-se, fins aconseguir una salsa deliciosa, espesa, plena de sabor i aroma.
La salsa de tomàquet express us la presentaré un altre dia. Tant una com l'altre van genials en qualsevol tipus d'elaboració, tot i ser un xic diferents de sabor.
Però avui heu de tenir paciència, que l'elaboració serà llargueta!!
Ingredients (per 3 pots de 375g cada un):
- 2 kg de tomàquet madur
- 1 cullerada sopera sucre
- 1 culleradeta postre sal
- 1 branqueta de fulles d'alfàbrega fresques (12-18 fulles)
Preparació:
1. Renteu bé els tomàquets, partiu-los a trossos (sense pelar-los ni treure'n la pell) i afegiu-los a una olla, juntament amb les fulles d'alfàbrega, el sucre i la sal.
2. Tritureu bé, i quan arrenqui el bull, deixeu coure entre 2 i 3 hores, fins que veieu que la salsa s'espessa i les bombolles que en surten esquitxen de tomàquet, no d'aigua (ja que la intenció és evaporar l'aigua del tomàquet perquè quedi ben concentrat, amb tota l'essència del tomàquet).
3. Un cop ja estigui la salsa ben espessa, tritureu i, si voleu, ho podeu colar per evitar les llavors i les restes de pell. Jo mai ho colo perquè no em molesten i, a més, m'encanta el seu sabor.
A vegades hi poso una cullerada d'herbes provençals seques al final de la cocció. M'encanta el sabor herbaci.
4. Poseu la salsa en pots de vidre ben nets, i els esterilitzeu introduint-los a una olla coberta d'aigua, fent-los bullir durant uns 20 minuts. Deixeu refredar els pots i ja teniu conserva de tomàquet per tot l'any.
Com podeu veure, no he posat ni oli, ni cap tipus de sofregit de ceba. Si feu la recepta veureu que no cal.
Ideal pels macarrons, com a sofregit de tomàquet d'una paella, per la verdura.....per tot!
Com aquesta "bruccetta" d'albergínia, tomàquet i parmesà:
Un aperitiu, sopar o acompanyament PERFECTE!
Bon profit!
Que bona que és la salsa de tomàquet feta a casa. Quina diferència amb la comercial. A mi també m'agrada molt més fer-la poc a poc, queda més caramelitzada i millora molt.
ResponderEliminarPetonets. MAR, de EQNME
Roser ,la salsa de tomate casero no tiene ni comparacion con la comprada ,es todo un lujo disfrutarla
ResponderEliminarQue rica esa tosta de berenjena
besinos
Ostres quins records. Quan el meu iaio (besavi) tenia horta, tenia milers de tomàquets i recordo a l'àvia amb tota la cuina plena de pots i de tomàquets. Com aquella salsa cap. És que només bullin uns macarrons i posant-hi la salsa et quedava un plat de diumenge. Què bona!!!
ResponderEliminarJo també he estat preparant les reserves tomaqueres per l'hivern. I que bé que van!!!
ResponderEliminarPetons
Bona conserva, Roser! Fent rebost per a l'hivern.. hehe .I aquesta bruchetta, un sopar ideal! Petonets
ResponderEliminarComo la salsa de tomate casera no hay nada. Me encanta hacerla,y ya voy aprendiendo. Antes no me salia nunca.
ResponderEliminaranda que no se nota una buena salsa de tomate casera. Yo hice hace un mes, pero antes de quedarme sin tomates de mi padre, tengo que volver a hacer. Suelo ponerle también pimiento y cebolla, pero la voy a hacer como tú, sólo con la albahaca. Qué rica!! Un besazo guapa
ResponderEliminarquina sort tenir tants pots de tomàquet cassolà!!! bona feina Roser. petonets
ResponderEliminarahora es la mejor epoca y asi lo disfrutas todo el año,como la salsa casera no hay nada,en mi casa es indispensable y siempre tengo a mano.
ResponderEliminarpeto
Roser no hay nada como una salsa de tomate casera, me encanta, besitos guapa
ResponderEliminarestupenda salsa de tomate
ResponderEliminarY con una tostadita untada y jamón serrano, ain, que rico. Desde luego que como la casera no hay ninguna
ResponderEliminarBesitos
que bona la salsa de tomaquet cassolana!!!
ResponderEliminarAixò d´elaboració llarga m´ha fet gràcia...Ha valgut la pena, oi?
ResponderEliminarL'elaboració es llarga pero el resultat excelent! Val la pena.. petons
ResponderEliminarAquestes salses són les que valen la pena de fer, encara que hi estiguis hores. Compensen.
ResponderEliminarUna abraçada,
Nani
mmm.... una bona salsa de tomàquet casolana sempre triomfa!
ResponderEliminarI val la pena esperar les 2 horetes, ha de quedar concentrada i molt gustosa.
Jo també en faig, i sempre va genial! Una abraçada!
ResponderEliminarDonde se ponga una salsa de tomate casera, que se quiten todas las demás!!. Fabulosa la tosta brucceta ;)
ResponderEliminarTot el que és exprés és molt pràctic, però a la cuina, el que porta temps sol sortir deliciós! :D
ResponderEliminarHola Roser guapa tu
ResponderEliminarI que bona feta a casa veritat ?, jo la faig semblàn a la teva peró amb oli, amb un bon sofregit de ceba i pebrot, un dia d´aquests la penjo
mentre mil petonets Susanna
Mare meva Roser, quina feinada però és clar, res a veure amb les comprades a part de la satisfacció de que l'has fet tu. Jo mai n'he fet de casolana.
ResponderEliminarPEtons.
Ui, no cal posar aigua ni res? No es crema bollint 3 hores? Crec que la salsa de tomaca és de lo millor que hi ha en el món, jo me la menjaría a cullerades. Mai se m'ocurreix fer-la jo mateixa però m'has fet molta enveja. Ara la vull tastar! Petons!
ResponderEliminarwww.cocinanos.blogspot.com
No es crema no, pensa que el tomàquet és quasi tot aigua, i l'objectiu de fer-lo bullir tant és perquè s'evapori aquest i quedi només el tomàquet. Els pots anar remenant de tant en tant,pero si no el tens a foc molt alt te'n pots oblidar. és una recepta llarga però que no necessita gaire de la teva vigilància! anima't que esta deliciosa!! petons
Eliminar