Feia temps que tenia ganes de fer una sopa de ceba, i encara més quan molts blogs no paraven de publicar-ne. L'última que vaig tastar va ser fa un any al centre de París, o sigui que va ser autèntica.
Finalment, ja m'he animat i l'he fet, això si, d'una forma diferent a l'habitual. La idea la vaig veure fa temps a algún programa de televisió, i no he descansat fins que al final m'he posat el davantal per fer-la!
El resultat és espectacular, tant de sabor com d'aspecte. I sabeu què? Aguanta molt la temperatura. Per tant, és una proposta ideal pels àpats nadalencs, ja que podeu tenir feta la sopa amb antel·lació que no es refredarà!
Mireu, mireu...
Finalment, ja m'he animat i l'he fet, això si, d'una forma diferent a l'habitual. La idea la vaig veure fa temps a algún programa de televisió, i no he descansat fins que al final m'he posat el davantal per fer-la!
El resultat és espectacular, tant de sabor com d'aspecte. I sabeu què? Aguanta molt la temperatura. Per tant, és una proposta ideal pels àpats nadalencs, ja que podeu tenir feta la sopa amb antel·lació que no es refredarà!
Mireu, mireu...
Ingredients (per a dues tasses com aquestes):
- 200 g de ceba tallada (de la congelada)
- 500 ml de caldo de pollastre Aneto Natural
- 1 cs (cullerada sopera) d'oli d'oliva
- 10 g de mantega
- 1 cs de farina
- 1 quesito
- Pasta de full
- Parmesà
- Herbes provençals
Preparació:
1. En un cassó, posem la mantega i l'oli d'oliva i deixem escalfar. Afegim la ceba, directament del congelador, i la sofregim a foc lent uns 10 minuts.
2. Afegim la farina, donem unes voltes per evitar que faci grumolls, i seguidament, quan la ceba hagi començat a agafar una mica de color, hi afegim el caldo de pollastre.
3. Quan arrenqui el bull, deixem bullir uns 20 minuts a foc lent. Quan faltin uns minuts per acabar, hi incorporem el formatget i deixem que es desfaci.
4. Preescalfem el forn al màxim. Emplatem la sopa a les cassoles. i tapem la superfície amb un bon tros de pasta de full, de manera que quedi ben tapada i no hi pugui passar el vapor. Per sobre, hi posem una mica de formatge parmesà ratllat i espolsem amb herbes provençals.
5. Deixem coure al forn uns 10-15 minuts, fins que la superfície quedi daurada.
I se finit!!
La pasta de full farà la feina del pa, i quan es trenqui, el parmesà es barrejarà amb la sopa calenta de ceba, que produirà una veritable explosió de sabors a tot el paladar...
No se us fa la boca aigua???
Notes a tenir en compte:
- He posat una mica de mantega perquè, tot i ser molt poca quantitat, li dóna un punt afrancesat que no s'aconsegueix amb l'oli d'oliva únicament.
- He utilitzat ceba congelada per varies raons: perquè ja està tallada a la mida ideal, perquè no em fa plorar i perquè no em repeteix al llarg del dia.
- La farina és opcional, però li dóna més cos a la sopa. La quantitat afegida és la mínima.
- El formatget també és opcinal, però com que la sopa té poc formatge (només el parmesà del gratinat), he considerat que un toc de formatge fresc no li anava gens malament- Li canvia el color de la sopa.
- No he afegit res de sal, perquè considero que els caldos envasats ja porten la necessària.
És una d'aquelles sopes de les que no et deixes ni una engruna.
Que vagi de gust i bones festes (les que toquin)!!
Jo fa poc que la vaig fer! Mai l'havia ist amb el quesito. Bona idea això de posar-hi la pasta de full a sobre, hi ha de quedar bé :)
ResponderEliminarPetons!
Roser a mi si que se'm fa la boca aigua!!! Quina delicia i quina presentació, perfecta per Nadal!
ResponderEliminarPetonets!
mare meva que bona te d'estar aixi,aquesta si que queda per fer aviat,petons
ResponderEliminarCrec que vaig veure una recepta similar per un altre blog i ja em va encantar la proposta. La sopa de ceba és un dels meus plats preferits! T'ha quedat estupenda!!!
ResponderEliminarPetonets!
Anna
T'ha quedat molt original. La veritat es que quan comença a fer fred es una de les sopes que més bé m'entren.
ResponderEliminarUna abraçada
La Paula de Bon Tiberi la va fer fa molt poquet pel Memòries, ja llavors la vaig trobar sensacional!! Què bona la sopa de ceba, eh?
ResponderEliminarPetons
Sandra
Si ja la vaig veure ja...va ser la que em va decidir a fer-la!! ;)
ResponderEliminarAsí queda presentada muy chula la sopa. Me encanta
ResponderEliminarBesitos
Tiene q estar tremenda esta sopa y de presentación 10!! M la apunto, una gran idea!!
ResponderEliminarEnhorabuena por la receta. Una sopita de cebolla en hojaldre. Muy original la receta. No la conocía.
ResponderEliminarUn saludo.
Juan Carlos
http://la-lengua-de-la-mariposa.blogspot.com
Pues no la he probado nunca pero se ve deliciosa y así presentada se ve de 10 me ha encantado
ResponderEliminarbesos
http://mipasioncocinar.blogspot.com/
Que buena estaría, no dejaron ni pa'rebañar...besitos
ResponderEliminarservida asi esta sopa es un plato exquisito,muy buena Roser
ResponderEliminarpeto
Así queda de 5 tenedores, yo he probado lo del hojaldre con crema de setas y está de vicio, habrá que probarlo con la sopa de cebolla.
ResponderEliminarUn besito
Em sembla una recepta senzillíssima, molt bon ai vistosa. Aquestes són les meves receptes preferides! Va directe a la carpeta de pendents.
ResponderEliminarSí que ho és bona aquesta sopeta de ceba!!
ResponderEliminarMe n'alegro que després de veure la versió de sopa amagada, tal com la batejar el crític culinari de casa, t'animassis a fer-la. Vaig trobar que era una manera espectacular de presentar un plat ben senzill pel Memòries d'una cuinera.
Quin toc més bo que li dona el formatge i les herbetes al damunt la massa, oi?
Petons!
No soc gaire de sopes, pero amb aquesta presentació, no podria resistir-me!
ResponderEliminarPetons.
Roser, que maca la presentació, segur que provo de fer-la. Aquest plat no pot deixar indiferent a ningú!!
ResponderEliminarQue buena idea!! como resaltas una simple sopa de cebolla, me encanta el hojaldre. La probaré ya ten contaré que tal me ha quedado. Ya no te pierdo la pista ya te sigo que tienes recetas muy interesantes.
ResponderEliminarTe invito a visitar mi bloghttp://chismesycacharros.blogspot.com/
Ostres doncs ni m'he n'havia adonat que havia posat el mateix títol que tu!! que fort!! en qualsevol cas...bonissima! gracies per la inspiració!!!petons
ResponderEliminarRoser ,me parece una sopa estupenda ,tengo ganas de hacer una sopita con la capa de hojaldre
ResponderEliminarbesinos
Madre mía, ¡cómo me va de mal hoy Blogger, creía que no te podría comentar!.
ResponderEliminarPrimero no se me abría, después me aparecía la ventanuca ésa que pregunta si quiero traducir del catalán y no me dejaba continuar, ¡un desastre, jajaja!
A lo que iba. Me encanta la sopa de cebolla, pero esto de taparla con hojaldre es todo un descubrimiento, ¡tiene que estar mucho más rica que con pan, por lo menos para mi gusto!.
Bueno, un besote, guapa, y a ver si me deja enviar este mensaje.
Ei, aquesta és una sopa per a les festes, preciosa!
ResponderEliminarDons jo a casa no puc fer aquesta recepta. No agrada a ningú !!!! jaja
ResponderEliminarPero aixó no vol dir que no tingui molt bona preséncia,eh!
Petonets.
Al final t'haurem de dir la reina de les sopes!!! Quan li vaig veure a la Paula la vaig marcar com a pendents!!! i ara tu??? l'haig de fer ja!!! petonets
ResponderEliminarsopa sorpresa,sorprenent,saborosa... per apuntar-se tot un exit....
ResponderEliminargenial tu sopa "escondida", me encanta la idea de cubrir con hojaldre! probaré tu receta! gracias por visitar mi blog y enhorabuena por el tuyo, me parece muy interesante pues me uno a tus seguidores! hasta pronto :)
ResponderEliminar