Buscar este blog

Cargando...

lunes, 27 de febrero de 2012

Pastissets de mousse de maduixa

Ja ha arribat la temporada de maduixes!!!

I coincidint amb la proposta del Memòries d'una cuinera,  he decidit fer un pastisset lleuger, tipus mousse, que agrada tant a petits com a grans.

Per mi, un pastís d'aniversari és aquell postre elaborat amb ingredients que apasionan a la persona en qüestió, presentat de la millor manera possible, i sobretot, gens empalagós, ja que el secret del millor pastís és el plaer de poder-ne repetir sense tenir cap remordiment.

Aquest pastís que us presento té totes aquestes característiques, conté mascarpone que, ja sabeu, m'encanta! La presentació podria millorar però aquests foradets de la mousse el fan irresistible, i és molt lleuger al paladar....aquest és, doncs, el meu pastís d'aniversari.

Per cert, la idea l'he tret de la Mercè de Cuina per llaminers. Gràcies Mercè per donar-me l'oportunitat de tastar aquest postre!!

Ingredients (per a 4 persones):

- 100 g galetes maria
- 50 g mantega

- 150 g mascarpone
- 250 g maduixes naturals madures
- 2 fulles de gelatina

- Maduixes (per decorar)


Preparació:

1. Esmicoleu les galetes amb el robot de cuina o al morter, i les barrejeu amb la mantega fosa. 

2. En uns motlles de metall, ompliu la base amb la pasta de galetes, presionant bé i deixant-ho refredar a la nevera.

3. Hidratareu les dues fulles de gelatina amb una mica d'aigua (4 cullerades). Un cop hidratades les escalfareu uns segons al microones fins que s'hagin fos.

4. Fer fer la mousse, triturareu amb la batedora el mascarpone, les maduixes, el xarop d'atzavara i les dues fulles de gelatina foses amb la miqueta d'aigua.

5. Posarem la mousse dins els motlles de metall, sobre la base de galetes i deixarem refredar unes hores o, preferiblement, d'un dia per l'altre. Podem decorar amb una maduixeta o unes fulles de menta.

Deliciós!!!


És un pastís molt ràpid d'elaborar. El podeu fer en un motlle d'alumini gran si ho desitjeu. En aquest cas us aconsello que dupliqueu els ingredients.

També podeu provar de fer-lo amb alguna altra fruita, com mango, prèssec....En qualsevol cas, segur que repetireu!!

Pel que fa a la dolçor del postre, suposo que us heu adonat que he utilitzat xarop d'atzavara enlloc del sucre habitual (si només poguéssiu fer la recepta amb sucre, haurieu de duplicar la quantitat, és a dir, 30 grams de sucre convencional).
Ha estat el postre ideal per presentar-vos aquest producte de la marca Luna de Miel, totalment recomenable per tothom que es vulgui cuidar. És de baix índex glucèmic, ja que està constituit per fructosa, d'alt poder edulcorant i d'un sabor neutre que el permet introduir a qualsevol elaboració.

S'obté de la planta atzavara, de Mèxic, per tant, és un sucre totalment natural. Si voleu conèixer més receptes amb aquest producte, només cal que entreu al seu blog.


Si voleu més informació, fixeu-vos en aquesta taula per veure les diferències entre el sucre convencional i el xarop d'atzavara. Barrejat amb iogurt m'encanta!!


Bon profit!!

sábado, 25 de febrero de 2012

Raviolis de "morcilla de Burgos"

Teniu ganes de menjar una delicatessen??!
Pasta casolana amb un farcit molt especial, acompanyat de la salsa més fácil del món.

Ingredients (per 3-4 persones):

PER LA PASTA DE RAVIOLIS:
- 200 g de farina
- 2 ous

PEL FARCIMENT:
- Delícies de Morcilla de Burgos RIOS

PER LA SALSA:
- 400 g de salsa de tomàquet ecològica
- Alfàbrega picada amb oli d'oliva
- Sèsam negre

Com pot ser que amb aquests 4 ingredients surti aquest plat??

Procediment:

1. Per fer la pasta de raviolis, barrejarem la farina amb els dos ous fins que ens quedi una massa consistent que no se'ns enganxi als dits.

2. Tallarem porcions de la pasta i l'estirarem fins que quedi ben fineta (si teniu una màquina d'estirar pasta molt millor). Farem rodones, i al centre hi col·locarem una delícia de botifarra. Tancarem la pasta mullant les vores amb aigua, i tancant els extrems recargolant-los com si d'un caramel es tractés.

3. Els submergirem amb aigua bullint durant 5-7 minuts, i els escorrarem.

4. Per emplatar, posarem al fons del plat la salsa de tomàquet ecològica de qualitat, els raviolis i les llavors de sèsam, així com l'alfàbrega picada amb oli, per donar-li el punt de frescor i color al plat.


 Deliciós i gens laboriós encara que no ho sembli. Guardeu-vos la recepta pel proper diumenge i disfruteu d'una pasta que haureu fet vosaltres mateixos. La forma que li doneu als raviolis dependrà de la vostra imaginació.

Aquesta recepta és l'excusa per parlar-vos d'unes botifarres que, a hores d'ara, ja tothom coneix, la marca d'embotits RIOS. És una empresa familiar especialitzada amb la botifarra més famosa del país, la farcida d'arròs. El que més m'agrada d'aquest producte, però, és que els ingredients són 100 % naturals, sense conservants ni colorants, només conté arròs extra, ceba, llard, la sang del porc, sal i espècies. RES MÉS. Per aquesta raó la consumeix tanta gent. 

Aprofito per agrair la generositat que han tingut per enviar-me aquest lot de productes: 

- 3 botifarres de Burgos clàssica
- 1 botifarra de Burgos amb verdures
- 1 lot de botifarretes per fer-les a la barbacoa, a la planxa...
- 1 lot de delícies de botifarres, ideal per a aperitius, per broquetes, o com avui, per farcir pasta


 L'empresa té un bloc amb moltes receptes enviades pels seus consumidors més fidels. Val la pena donar-hi un cop d'ull. S'aprèn molt!

Que vagi de gust!!

jueves, 23 de febrero de 2012

La meva primera salsa de calçots

El diumenge passat va ser el dia de les calçotades. No sé quanta gent em va dir que en tenia una, i jo no n'era una excepció. Tot i que, en el meu cas, l'ocasió s'ho valia. I és que aquest diumenge vam fer la inauguració de la barbacoa que han construit el meus pares a casa seva. Així que vam decidir fer una calçotada amb la condició que jo m'encarregués de la salsa i el postre. FET!!!

Voleu que us digui una cosa?? Mai, mai, m'havien agradat els calçots. En menjava 2 o 3 i ja n'estava farta, per aquesta raó, feia moolts anys que no en tornava a menjar (només pel fet que el meu cervell deia: no t'agraden). I jo em preguntava, com podia ser que no m'agradessin els calçots si les cebes m'encanten. Doncs aquest diumenge vaig fer la prova, vaig tornar a menjar calçots, i sabeu què, que em van encantar!!! Així que ara sí que puc anar a qualsevol calçotada sense por a passar gana!

...o potser va ser la salsa la culpable de tot plegat?

Em va quedar un pel espessa (segurament hi hauria d'haver posat menys fruits secs o més oli), però el sabor ens va agradar a tots, i això que els desconfiats de muns pares havien comprat un pot de salsa de calçots " por si acaso", per sort, encara està al rebost.

Ingredients:

- 175 g d'atmetlla torrada i pelada
- 50 g d'avellana torrada i pelada
- 4 tomacons madurs escalivats
- 1/2 cabeça d'all escalivat
- 2 llesques de pa xopades amb vinagre de vi
- 1 cullerada sopera de pebre vermell (o la polpa de dues nyores)
- 150 ml d'oli d'oliva verge extra Hojiblanca
 
Detall de la salsa de calçots, amb la nova barbacoa al fons, i els meus calçotaires particulars.

 Preparació:

Jo ho vaig fer de la manera següent, molt simple: 

1. En un bol per triturar, afegim els fruits secs, els tomàquets a quarts (sense pelar ni despepitar), la mitja cabeça d'all escalivada i pelada, el pa sucat amb el vinagre, el pebre vermell tal qual i l'oli d'oliva.

2. Ho vaig triturar tot ben triturat. I llest. Podeu rectificar-lo de sal i pebre si voleu.

Per ser la meva primera salsa de calçots, va ser tot un èxit!!
 
El menú de la calçotada es componia de calçots (lògicament), carxofes i carn de xai, botifarra i conill. Com podeu comprendre, aquest menú es mereixia un postre com cal, així que vaig anar a donar un tomb pel blog de "la cuina de casa" de la Gemma Clofent, que ja coneixeu, i em vaig topar, així per casualitat, amb un pastís rústic de formatge de cabra que em va fascinar. Aquí teniu la recepta. Tot i que jo vaig fer una variació: vaig comprar la massa de brisa enlloc de fer-la.


Un postre realment deliciós, gens empalagós ja que conté el punt just de sucre, però sobretot molt lleuger, ja que al incorporar les clares a punt de neu sembla que estiguis menjant una mousse enlloc d'un pastís de formatge. Totalment recomenable.

Bon profit!!

martes, 21 de febrero de 2012

Fusilli de kamut mar i muntanya

Avui us porto un plat de pasta una mica diferent. No em refereixo al mar i muntanya, que tothom coneix, sinó al tipus de cereal, el blat kamut.

Es creu que és la varietat de blat més antiga que es coneix, ja que, segons la llegenda, es van trobar grans de blat kamut dins de unes primàdes d'Egipte, i al intentar-les fer germinar, ho van aconseguir i van començar a cultivar-ne al nord d'Amèrica.

Sabeu què vol dir "kamut"? Pa, en el llenguatge de l'antic Egipte. És un cereal amb moltes i millors propietats que el blat tradicional, de sabor més dolçet i més digestiu. Tot i que és important tenir en compte que al ser blat conté gluten!

Ingredients (per a dues persones):

- 200 g fusilli de kamut El Granero Integral
- 1 llauna de tonyina al natural Calvo
- 1 llauna de musclus amb salsa de vieira Calvo
- 1 pot de bolets variats en conserva
- 1 gra d'all
- salsa de tomàquet
- sal, pebre, orenga, julivert Carmencita
- Oli d'oliva Hojiblanca


Preparació:

1. Quan l'olla amb aigua estigui bullint, afegim els fusilli i els deixem coure de 6-8 minuts, segons cada fabricant.

2. Mentrestant, en una paella amb una mica d'oli, saltejarem el gra d'all tallat, als pocs segons hi afegirem els bolets en conserva, escorreguts, i els deixarem daurar uns minuts.

3. Seguidament hi afegirem la llauna de tonyina escorreguda i la llauna de musclos amb la salsa de vieira. Tot seguit hi incorporem la salsa de tomàquet al gust, salpebrem i especiem.

4. Quan els fusilli estiguin cuits, els escorrirem i els afegirem a la resta d'ingredients. Ho integrem tot perquè els fusilli absorbeixin tots els sabors.

I llest!!! Un plat de pasta nutritiu, complet i diferent!!

Aquí us deixo una taula on compara la farina de kamut amb la farina de blat que he trobat a aquesta web, per si esteu interessants en saber més sobre aquest cereal....:


Bon profit!!

domingo, 19 de febrero de 2012

Sopa express de pollastre i verduretes

Com ja haureu pogut comprovar, sóc una sopera, tant en dies de fred, com en dies de calor!! Les sopes i les cremes mai falten a la meva taula, i per això, ara que aquest fred siberià ens ha deixat, us vull convidar a tastar una sopa de pollastre reconfortant, i no és una sopa de pollastre qualsevol, no, és la MEVA sopa de pollastre preferida.

La vaig extreure del programa "La cocina fàcil de Donna Hay", la coneixeu?? És una estilista de cuina que elabora plats de tota la vida però d'una manera més fàcil, ràpida i igualment deliciosa.

Aquesta sopa em va encantar, perquè la va elaborar en 15 minuts. I si te'n fiques una bona ració es converteix en un plat únic.

Ingredients:

- 2 pits de pollastre
- 2 carbassons
- 2 pastanagues
- 2 porros
- 1 ceba
- 300 g de salsa de tomàquet
- herbes provençals
- llorer
- sal i pebre
- 2 l d'aigua mineral o caldo de pollastre ecològic Aneto


Preparació:

1. En una olla, amb una mica d'oli a l'all, sal i pebre, sofregirem la ceba tallada ben petita.

2. Quan estigui daurada hi afegim la salsa de tomàquet i les herbes provençals. Tot seguit hi evoquem l'aigua o el caldo de pollastre i una fulla de llorer.

3. A part, haurem ratllat (amb el rallador de formatge), els carbassons, les pastanagues i els porros. Els pits de pollastre els haurem tallat ben petit. I afegim tota la verdura i el pollastre a l'olla.

4. Deixem coure 10 minuts tot el conjunt.


A dinar!! A sopar!! En qualsevol moment sempre va bé tenir un comodí al prestatge de la nevera.

Una sopa sana, completa, consistent. Si la voleu més energètica només cal que hi poseu alguna patata o fideus de pasta...en qualsevol cas, boníssima!!!

Que profiti!!

jueves, 16 de febrero de 2012

Duet de truites

Avui és dijous gras, o també conegut com "el dia de l'ou i el porc". És el tret de sortida de les festes de Carnaval i cau sempre en lluna nova.

La tradició diu que avui és el dia de menjar ous i botifarres, i les coques de llardons. Jo sempre l'he conegut com el dia de la truita en general, per això, avui tothom a menjar truita, ja sigui amb botifarra, amb bacallà, amb patates o com la meva, un pastís de truites ideal per a tothom, inclòs pels vegetarians.

Ingredients (per a 3-4 persones):

- 6 ous
- 1 pot de mongetes blanques en conserva
- 1 ceba
- 1 pot d'escalivada en conserva (ceba, pebrot vermell, verd i albergínia)
- sal, pebre, cúrcuma, julivert
- Pedro Ximènez
- oli d'oliva


Preparació:

1. Primer farem la truita de mongetes i ceba. En una paella, amb una mica d'oli d'oliva, fregirem la ceba fins que canvii de color. En aquest punt, afegirem un rajolí de Pedro Ximènez o vi blanc, i deixarem caramelitzar uns minuts.

2. Quan la ceba estigui ben cuita i caramelitzada, afegirem les mongetes blanques en conserva i salpebrerem, especiarem amb la cúrcuma i el julivert. Ho barrejarem bé per tal que quedi tot ben impregnat amb tots els sabors.

3. A part, batrem 3 ous i afegirem el saltejat als ous. Seguidament ho introduirem a la paella per tal de formar la truita. Un cop cuita la reservarem.

4. Per la truita d'escalivada, l'escorrarem si la tenim en conserva, i la saltejarem a la mateixa paella que hem cuit la truita anterior. 

5. Mentrestant, batrem 3 ous i afegirem el saltat d'escalivada per, a continuació, formar-ne una truita.

6. Col·locarem la truita d'escalivada sobre la truita de mongeta i ceba. I ja tindrem el duet de truites llest per disfrutar.
 

Doncs aquí us deixo una proposta de truita ràpida de fer, amb ingredients de qualitat (sobretot, que les conserves siguin bones i, si pot ser, ecològiques) per gaudir-ne tota la família!!

Ja teniu la vostra disfressa preparada??

Que vagi de gust!!

martes, 14 de febrero de 2012

Croquetes de foie i ceps

....o també anomenades "bombes calòriques"!

Aquesta és la meva aportació a la Recepta del 15 d'aquest més, on el tema principal són les croquetes
No és la primera recepta de croquetes que publico, ja n'he fet d'espinacs a la catalana, de botifarra de Burgos i, fins i tot dolçes, com la de galetes oreo!! 

La proposta d'avui és ideal per quan teniu convidats a casa ja que el foie sempre fa de "festiu" i la combinació amb ceps tothom la coneix i, majoritàriament, l'adora! 

Per si algún gourmet encara no ha tastat la mescla de foie amb ceps, aquesta recepta li va com "anell al dit", o simplement, pels que es vulguin donar un caprici, i deixar de banda el plat de verdura, encara que només sigui per un àpat... unes boletes amb les que, fins i tot, hi somiareu!

Ingredients (per a 15 croquetes):

- 70 g de foie (mi cuit)
- Ceps deshidratats (un grapadet)
- 40 g de farina Santa Rita per croquetes i beixamel
-  300 ml de llet de soja
- 10 ml d'oli Hojiblanca
- 40 ml de l'aigua d'hidratar els ceps
- 50 g de formatge ratllat per fondre
- farina, ou, pa ratllat, oli per fregir


Preparació:

1. En una paella molt calenta, saltejeu el foie (volta i volta). Reserveu.

2. A la mateixa paella saltejeu els ceps (rehidratats amb aigua durant 30 minuts) i tallats a trossets petits.

3. Quan estiguin els ceps daurats hi afegim els 10 ml d'oli, o de mantega, i la farina. Remenarem perquè la farina es cogui una mica. Seguidament hi afegirem la llet calenta amb l'aigua de la hidratació dels ceps. Remenarem constantment perquè no es formin grumolls.

4. A continuació afegirem el foie i deixarem coure 15 minuts. El foie s'acabarà desfent, però el gust persistirà. Quan apaguem el foc, afegim el formatge i deixem que es desfaci simplement amb l'escalfor.

5. Ho evoquem a una safata i ho reservem a la nevera (millor un dia per l'altre).

6. Al dia següent, fem boletes de la massa, les arrebossem amb farina, ou i pa ratllat.  Les fregim amb l'oli ben calent.... i a disfrutar!!!


A mi, personalment, m'agraden aquestes croquetes a temperatura ambient.
Un vici pel paladar!!

Que vagi de gust!!

domingo, 12 de febrero de 2012

Iogurt grec amb mermelada

Mai he publicat una recepta de iogurt, i això que fa anys que en faig, a casa, gràcies a la meva estimada iogurtera.

He elaborat iogurt de tota mena, de llet de vaca (fresca de la granja), de llet d'ovella, de cabra, de soja....però el millor iogurt del món, com diuen a l'anunci, és el iogurt grec!! Després de la quallada, és el làctic que més amor li tinc, però si a sobre és casolà....què millor?

Doncs avui li toca fer un homenatge a la meva iogurtera (que he de confessar, tinc abandonada) perquè proveu de fer aquest iogurt grec (els que tingueu iogurtera. Sino en teniu, ja sabeu que demanar per la propera celebració)!!

Ingredients (per a 6 iogurts):

- 250 ml de nata espessa (35% M.G)
- 500 ml de llet sencera
- 1 iogurt natural
- Mermelada de maduixa ANNA
- Opcional: 2 cullerades soperes de sucre, canyella


 

Procediment:

1. En un cassó, o al microones, escalfem la nata amb la llet (només que s'escalfi una mica, no volem que bulli!!!)

2. Retirem del foc i afegim el iogurt natural. Remenem bé perquè quedi ben homogeni.
En aquest moment, si us agrada, podeu afegir-hi un parell de cullerades de sucre o una mica de canyella.

3. A la base dels iogurts hi afegirem un parell de culleradetes de mermelada de maduixa o del gust que més us agradi. Per sobre hi evocarem la llet.

4. Ho conectarem a la iogurtera, i ho deixarem unes 8-10 hores. Un cop els iogurts estiguin fets, els conservarem a la nevera.

No durarà gaires dies, us ho asseguro!

Aprofito l'entrada per parlar-vos d'una mermelada que és completament nova per mi. És elaborada per l'empresa Anna Quality Products, que ens proporciona productes artesans (bona part d'ells són ecològics) destinats als gourmets i a tots aquells que ens agrada alimentar-nos evitant productes químics. 

Presumeixen de més de 100 varietats de fruites, verdures i fruits secs de tot el món (cítrics, tropicals, silvestres, hortalisses,...). Però sabeu el que més m'ha sorprès? Doncs que és la primera mermelada que veig que no conté cap número E, els seus ingredients són: fruita i sucre. Més natural no pot ser, oi? 

Aquí us deixo una foto de la mostra de mermelades que molt generosament m'han fet arribar (maduixa, taronja i mandarina)


La consistència és genial, molt melosa, com les mermelades que fem a casa. Totalment recomenable. 
M'ha cridat l'atenció la mermelada de mandarina, de la que aviat publicaré alguna recepta!! Ja se m'acudirà alguna cosa...

De moment, a disfrutar d'aquests iogurts grecs....Perquè ens ho mereixem...

Bon profit!!

jueves, 9 de febrero de 2012

Patates (fregides) al forn

Avui una recepta dirigida a:

-Tots els amants dels fregits
-Tots els que odien els fregits
-Tots aquells que es vulguin cuidar
-Tots aquells que no han pujat mai a una bàscula
-Tots els que es troben en dietes d'aprimament
...
A tothom, vaja.

Ara m'ha agafat per investigar si aquells aliments que mengem, per costum, fregits (patates, croquetes, xurros...) els podriem fer al forn sense que canviés gaire el seu sabor.

Havia de buscar una recepta de patates "fregides" per acompanyar un kebab que volia preparar, i que aviat vindrà la recepta. Van quedar boníssimes, em van encantar, i també a les meves invitades (no en van deixar ni una!!). Només hi ha un inconvenient: el temps. Però que són 30 minuts de res quan després t'estalvies centenars i centenars de calories innecessàries??!!

Allà va....les patates amb gust de fregit, però fetes al forn!!!

Ingredients:

- 3 patates mitjanes
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva Hojiblanca
- Sal marina
- Julivert Carmencita


Preparació:

1. Tallar les patates en forma de bastonets. Col·locar-les sobre un motlle de pirex, apte pel forn, i escampar-hi l'oli de forma que TOTES les patates s'hi quedin impregnades.

2. Coure-les al forn pre-escalfat a 200ºC durant 30 minuts, donant-li unes voltes cada 10 minuts, per tal que es coguin per tots els costats.

3. Si les voleu deixar més daurades i cruixents (cosa que jo NO vaig fer per falta de temps), poseu el forn en opció "grill", perquè es torrin i quedin encara més similars a les patates fregides.

Juntament amb un ou a la planxa (sense fregir-lo com fem normalment) i aquestes patates al forn amb una mica de julivert, tindrem uns ous amb patates dignes d'homenatge i sense haver de patir remordiments!!

L'oli d'oliva és molt saludable, però amb moderació, com tot!!

Que profiti!!

lunes, 6 de febrero de 2012

Farcellets de samfaina amb dúo de salses

L'entrada d'avui és un homenatge a les VERDURES.

Les verdures, aquells aliments multicolors que de petits odiem però que, com és grans ens fem, anem apreciant el seu peculiar sabor... Així que aquesta entrada té dues funcions: un homenatge a les verdures i una participació al 1r concurs de receptes amb verdures que organitza Margot i que, com podeu comprovar, consta d'uns premis molt temptatius!

No us espanteu, perquè tot i que hi ha molts ingredients, l'elaboració és senzilla i no gaire llarga. Us garanteixo un resultat final espectacular (a la vista, a l'olfacte i al sabor). Així que animeu-vos i apunteu-la bé:

Ingredients (per a 4 persones):

PER LES CREPS:
- 2 ous
- 250 ml de llet
- 175 g de farina
- sal, orenga, all en pols, julivert, colorant alimentari, sèsam negre
- Oli o mantega (per engreixar la paella)

PER LA SAMFAINA:
- 1 ceba
- 1 pebrot verd italià
- 1 pebrot vermell petit
- 1 carbassó
- 1 albergínia
- 200 g formatge ratllat per fondre
- Pedro Ximenez
- Sal i pebre
- Oli d'oliva extra verge

PEL DÚO DE SALSES:
- Salsa de tomàquet en conserva (de bona qualitat)
- Salsa d'espinacs:
* 150 g d'espinacs mini (de bossa)
* 250 ml d'aigua
* 15 g de maizena
* sal, pebre, nou moscada
*oli d'oliva


Procediment:

1. Per fer les creps, triturarem tots els ingredients en un pot, i deixarem reposar uns minuts. Per elaborar-les, escalfem una paella, pinzellada amb oli o mantega. Un cop calenta, afegirem part de la massa, ben escampada per tota la paella, i la coem pels dos costats, de manera que formem unes creps ben finetes. Les anirem reservant.

2. Per fer la salsa d'espinacs, les saltejarem amb una mica d'oli i, quan estiguin cuites hi afegirem l'aigua amb la maizena disolta. Deixarem bullir un parell de minuts i salpebrem. La nou moscada és una espècia clau per aquesta salsa. No us la deixeu.

3. Per la samfaina, tallarem totes les verdures a daus petits. A una paella amb una mica d'oli hi afegim la ceba. Quan aquesta hagi canviat de color, afegim els pebrots i la resta de verdures. Tapem la paella i deixem coure uns 20 minuts. 

4. Quan la verdura estigui cuita i tova, hi afegim un rajolí de Pedro Ximenez perquè les verdures es caramelitzin, reduim uns 5 minuts. Salpebrem i hi incorporem el formatge ratllat. Li donem unes voltes i parem el foc.

5. A l'hora d'emplatar, posem les dues salses (la de tomàquet i la d'espinacs) al fons del plat. Farcim les creps amb la mescla de samfaina i formatge i les tanquem amb l'ajuda d'un escuradents, com si fossin uns farcells.


Quan obriu les creps, apareixeran una explosió de colors i sabors que al·lucinareu. 
Un plat vegetarià per excel·lència i lleuger.


Aquí us deixo la imatge amb el link del concurs, per si algú hi està interessat encara hi és a temps.

Bon profit!!

domingo, 5 de febrero de 2012

Pernil ibèric Maximiliano Jabugo

Us vé de gust un esmorzar salat per un diumenge, un aperitiu inmillorable o, simplement, un sopar per llepar-se'n els dits?

Doncs aquí teniu la solució: un bon pernil salat dels porcs ibèrics de Huelva, enviats per l'empresa productora d'aquest excel·lent producte MAXIMILIANO JABUGO.

És en aquests moments quan me n'adono que mai podria convertir-me al vegetarianisme. El pernil ibèric és la meva debilitat i pecaria massa vegades...


Aquesta entrada és per agrair la generositat que ha tingut l'empresa de permetre'm saborejar el seu producte: SENSE PARAULES. En menjaria cada dia a tot hora, però ja se sap, és millor poc i de tant en tant. El retrobament de cada degustació de pernil ibèric és únic.

El fet d'envasar-lo al buit, permet que el seu aroma i sabor es mantingui viu fins al moment d'obrir el sobre on, de cop i volta, l'habitació on et trobes canvia completament al escapar-se l'aroma.


Com ens explica a la seva web, i on es reflecteix al llibre sobre la criança dels porcs fins arribar al producte, que m'han fet arribar juntament amb el pernil (amb dedicatòria inclosa), l'empresa té més d'un segle d'experiència. Es proveeix d'una finca on els seus porcs viuen en llibertat. Aquesta és la clau per aconseguir aquest DELICIÓS pecat.

Bon profit i a despertar tots els sentits!!

jueves, 2 de febrero de 2012

Carxofes farcides d'arròs a la cubana

Ja que és temporada de carxofes, aprofitem-les!! 

Aquesta vegada us proposo una altra recepta de carxofes farcides, avui amb el clàssic arròs a la cubana!!

Fa poc, viatjant per la blogsfera, vaig retrobar-me amb una recepta d'arròs a la cubana. Feia mesos i mesos que no en menjava. Així que, aprofitant que tenia unes carxofes a la nevera a punt de jubilar-se, vaig decidir homenatjar-les farcides d'una forma especial: arròs integral i ous ferrats. 

El resultat em va encantar, i per això us proposo un 2 x 1. Podeu elaborar el plat com a únic, o fer-ne una tapa, com veureu a les fotografies posteriors. Segons el moment que desitjeu elaborar el plat. De totes maneres, una alegria pel cos!

Ingredients (per a dues persones):

- 4 carxofes
- 60 g d'arròs integral ecològic ECO-SALIM
- 4 ous ecològics
- Salsa de tomàquet
- Oli d'oliva verge aromatitzat amb bitxo MALLAFRÉ
- Sal escamada CARMENCITA

- Pebre vermell i julivert (per decorar)


Procediment:

1. En un cassó, ple d'aigua, quan començi a bullir hi evoquem l'arròs integral i les carxofes netes (sense el peu ni les fulles exteriors).

2. Deixem coure tot junt uns 30-35 minuts. Escorrem i reservem.

3. En una paella, amb una mica d'oli de bitxo, farem els ous a la planxa (poseu poca quantitat d'oli, només per evitar que l'ou s'enganxi a la paella, no el volem greixós, volem la clara cuita i el rovell cru).

4. Per muntar el plat, farcirem els cors de les carxofes amb l'arròs integral i a sobre hi col·locarem un ou ferrat. Pels voltants hi afegirem la salsa de tomàquet que més us agradi, i acabarem de decorar el plat amb unes escames de sal, pebre vermell i julivert picat.

Un homenatge al clàssic arròs a la cubana!

A la foto, el plat com a tapa/aperitiu

Aquesta entrada és per parlar-vos dels olis MALLAFRÉ. És una empresa familiar tarragonina que elabora oli d'oliva extra verge d'extracció selectiva en fred, recol·lecant olives arbequines 100% de la zona de Siurana.


Elaboren olis ecològics, conserves d'olives, cosmètica i olis aromatitzats, com els que molt amablement m'han fet arribar, i que serveixen per elaborar plats tant dolços com salats. Estan aromatitzats amb cítrics (llimona, mandarina, taronja), bitxo, all, café i farigola.
Aquesta vegada he utilitzat l'aroma de bitxo i el punt picant que desprèn és el necessari, mireu les fotos.


No sentiu l'olor des d'aquí??

Bon profit!!

miércoles, 1 de febrero de 2012

Hummus

Avui una mica de llegums, i no uns llegums qualsevols, no. Avui és el dia de l'hummus.

Aquesta recepta la tinc pendent des d'abans d'iniciar el bloc (imagineu-vos). Així que ja és hora que la publiqui amb tots els "ets i uts", perquè és una recepta molt sana, nutritiva, energètica i que està molt molt bona. Conec moltíssima gent que si no fos per l'hummus, els cigrons ni els tastarien. 

Així que hem de donar les gràcies al món àrab per aquests plats tant mediterranis.

Ingredients:

- 250 g de cigrons cuits (amb una mica del seu caldo) ECO-SALIM
- 1 cullerada sopera de tahine (pasta de sèsam)
- el suc de 1/3 de llimona
- 25 ml oli d'oliva extre verge HOJIBLANCA
- julivert fresc
-comí mòlt
- sal
- pebre vermell (dolç o picant)
 
- Sèsam negre (per decorar)
- Crackers integrals, pa pita, crudités ... (per acompanyar)


 Preparació:

1. Triturar, en una batedora, tots els ingredients. Posant-hi més o menys caldo de la cocció dels cigrons depenent de la textura que li volguem donar.

2. Un cop triturat, tastem per rectificar de sal o espècies. Ho emplatem i el decorem amb un raig d'oli d'oliva, pebre vermell i sèsam negre.

3. Ho acompanyem amb aquests crackers que es fan amb un vist i no vist....què bo!!


Agrair a l'empresa HOJIBLANCA la generositat que ha tingut d'enviar-me els seus productes perquè els tasti. L'oli d'oliva extra verge no pot faltar a cap dels meus plats, ja sigui en cru o cuinat. El gust que li dóna és incomparable.

Quina sort tenim de viure dins la dieta mediterrànea. Si hagués de cuinar amb mantega cada dia...no sé pas...!



Els olis que m'han fet arribar, a part de l'oli d'oliva extra verge per excel·lència, també n'hi ha amb denominació d'origen (clica aquí per saber més), d'especials per amanides, per esmorzars... d'aquesta manera podrem gaudir de sabors més o menys forts, segons el moment del dia que ens trobem, la necessitat del paladar, o simplement, quan volguem fer un "descans", agafem una llesca de pa, amb un raig d'oli d'oliva extra verge Hojiblanca i un pessic de sal....Qui no faria "descansos" cada dia!!


Que vagi de gust!!